Entre el 1956 i el 1975 el règim franquista va aplicar l’estat d’excepció en onze ocasions, i la Transacció va permetre de colar-lo com si res a la democràcia plena que gaudim.
En recuperem la memòria amb testimonis de què el temps avança, però no sempre progressa.
De fet, aquesta reforma és un Estado de Excepción encobert: qualsevol tipus de protesta, manifestació, aldarull, etc., pot ser manipulat per la judicatura, el govern de torn, la policía patriótica o la benemérita GC, com ja ens tenen acostumats.
Joan Garrigó, comentari publicat a l’editorial d’en Vicent Partal, Reforma de la sedició? Picaresca espanyola! (vilaweb.cat), l’11.11.2022
Al seu torn, en Jaume Riu ha publicat el que segueix:
ESTAT D’EXCEPCIÓ
«Ho diu Joan Garrigó en un comentari anterior, i jo avui mateix he tingut l’experiència d’un dejà vu, com d’haver viscut aquesta mateixa sensació fa molts anys, allà pel gener del 1969.
»En efecte, en aquell temps, el règim va ser conscient que perdia el control per culpa de la rebel·lió a les fàbriques, i perdia el control per culpa de la revolució a la universitat, mentre que la policia no podia impedir tants aldarulls, perquè s’havia arribat gairebé als límits de la violència amb morts i tot.
»Aleshores Franco, que ja li veia les orelles al llop, va enviar un missatge als ciutadans, molt semblant al que ens envia ara Pedro Sánchez, i pel mateix motiu. Ens va dir que no hi hauria necessitat de tenir més enfrontaments amb violència, que allò ja s’havia acabat, i patapam!, el dictador declarava un nou Estado de Excepción.
»Així s’acabarien enfrontaments amb la policia perquè ja ningú no es podria reunir amb ningú, i de dia els ciutadans de tot el país no sortiríem al carrer si no és per estricta necessitat, sempre vigilats i sense formar grups. De nit, ni pensar-ho. Sabíem que hi havia control de les comunicacions, sobretot de les trucades per telèfon, i de la premsa no calia perquè ja hi era.
»Fa més de cinquanta-tres anys, el missatge malèvol era el mateix d’ara:
—A la població no us passarà res mentre no feu greus desordres públics.
Pedro Sánchez amb Unidas Podemos i ERC només volen canviar la sedició pel desordre públic agreujat, com qui fa veure que rebaixa la repressió. Aquells franquistes feien veure que es rebaixava la repressió “gràcies” a l’Estat d’Excepció.»
El cansament, ja no la por, em fa
«Estat d’Excepció», poema de Vicent Andrés Estellés (1978)
deixar, confús, el poema a la taula.
Potser demà me’l trobaré florit,
com un clavell, dintre aquesta carpeta.
