Després d’un estiu que ens ha deixat ben torrats, tornem amb ganes de conversa i dialoguem amb dues professionals dels àmbits de la salut i l’educació.
Mariam de la Poza Abad és metgessa de família al CAP Dr. Carles Ribas, centre en el qual s’ha desenvolupat professionalment i fa 12 anys que el dirigeix.
Lourdes Gonzalez Campos és enginyera de telecomunicacions i directora de l’Institut Mare de Déu la Mercè, centre de formació professional que enguany compleix el seu 75 aniversari. Després d’una etapa com a cap d’estudis, també l’ha acabat liderant.
Després d’unes merescudes vacances som a la nostra conversa sobre el Prat Vermell. En aquesta cinquena entrega parlem sobre els equipaments que vindran al barri.
Feu una primera valoració sobre com estan els serveis a la Marina en el vostre àmbit.
Mariam: A la Marina hi ha dos CAPS que estan ben dimensionats per la població que atenem. Cal un espai per a urgències 24 h com el CUAP de Manso perquè hi ha pacients als quals se’ls complica anar-hi. Arran de la crisi es van treure l’atenció de 24 hores, però és necessària.
Lourdes: Als centres de formació professional donem servei a tota la ciutat, no ens focalitzem al barri, perquè tenim alumnat que arriba d’arreu Catalunya, d’altres comunitats i d’altres països de la Unió Europea via Erasmus. Llavors no treballem cap criteri que prioritzi l’alumnat de la Marina. Tothom pot anar-hi allà on desitja en funció de la formació que triï i el centre que l’ofereixi. La formació professional funcionem així…
Quants alumnes teniu?
Lourdes: Som 1.800 alumnes i 150 professors, és un centre enorme. Per ordre de dimensió, a la ciutat hi ha l’Escola del Treball, nosaltres i el Salvador Seguí. Som la formació postobligatòria i no tenim oferta de totes les famílies professionals, per tant, un alumne que vol estudiar hoteleria s’ha d’anar a l’altra banda de Barcelona, a l’Escola d’Hoteleria, per exemple.
Que fan bé i que poden millorar les institucions en els vostres camps de feina?
Mariam: Després de la Covid s’han fet molts canvis en els centres de salut. S’ha ampliat la mirada als menys afavorits de la població arran d’un estudi que va detectar què calia reforçar. Llavors s’han contractat nous perfils professionals. Per exemple, ara al centre tenim una psicòloga que treballa temes emocionals i ens relaciona molt més amb la comunitat i els equipaments del barri.
També s’ha incorporat una nutricionista, que ve un cop per setmana, i la figura del fisioterapeuta. Són especialistes que reforcen i amplien els serveis de salut. Cal que puguin estar més dies perquè s’impliquin en els equips, la població i la comunitat.
Lourdes: A nosaltres ens han incorporat la figura de l’orientadora per als alumnes que la necessiten i per atendre els problemes derivats de la salut mental. També ha estat positiu dotar d’ordinadors a tot l’alumnat tant de grau mitjà com de grau superior, però cal continuïtat i pensar com cobrim aquestes necessitats al llarg del temps. A banda, trobo a faltar un espai a prop amb ordinadors i que serveixi com un lloc lúdic i de lectura.
Precisament hi ha previst un casal per a joves entre els equipaments que vindran.
Lourdes: I han fet un skatepark, però hauria d’anar tot lligat perquè l’alumnat es quedi al barri i els puguem oferir activitats també de lleure. Com a formació professional engeguem projectes per treballar la innovació amb empreses i associacions. Moltes vegades no es consoliden perquè les persones o entitats interlocutores no tenen les capacitats per a fer-ho. Per tant, tot això que hem fet bé cal potenciar-ho en el temps.
Com valoreu la feina dels equips professionals i la ciutadania, el veïnat en el nostre cas? Ja aprofiteu el que esta passant al Prat Vermell com una oportunitat des dels vostres respectius camps d’acció?
Mariam: Des dels Centres d’Atenció Primària fem moltes activitats dirigides a la comunitat, ens desplacem a casals per parlar amb la gent gran i amb els joves, també fem tallers als equipaments. Però necessitem que el veïnat s’hi impliqui més. Ens agradaria comptar amb la implicació no només dels veïns sinó de totes les entitats, cada cop ens relacionem més i estem veient les dificultats per treballar-hi.
Des de l’equip professional hem de buscar més relació amb les oficines de farmàcia comunitàries també les que són al Prat Vermell.
Lourdes: La formació professional es treballa per projectes, es busquen referents dins del món empresarial o professional per a portar-los a terme. Evidentment, el primer que hem intentat és fer-ho a la Marina. Tenim empreses, precisament al Prat Vermell, que funcionen molt bé i on els estudiants fan pràctiques i a vegades hi aconsegueixen un contracte laboral. Cal continuar lligant en aquesta línia.
Imagineu algun exemple concret de necessitats on es pugui fer feina des de ja?
Lourdes: Tenim un mòdul d’estètica i bellesa al cicle d’imatge personal, on necessitem clients per depilar-los o fer-los la manicura, però no hi ha manera que la gent dels voltants vingui, tot i que el preu és simbòlic.
Mariam: Nosaltres estem fent feina amb els casals, penso que s’avindrien i els pot interessar molt un servei com aquest.
Lourdes: Necessitem aquests enllaços per poder entrar-hi. Hi ha moltes ganes de fer coses, però necessitem una línia de treball planificada i consolidada, altrament perdrem oportunitats tots.
Com contribueix la transformació del Prat Vermell a tots els objectius que perseguim?
Mariam: La gent que arriba té un poder adquisitiu més alt, el gran repte és aconseguir integrar-los al barri. Penso que és encertada la feina des de l’Ajuntament d’obrir espais i trencar llocs que havien estat com fronteres, que s’interactuï més i s’enriqueixin mútuament, guanyarem tots socialment i culturalment.
Lourdes: És complex lligar-ho tot, però és important facilitar i crear les condicions perquè les famílies escolaritzin la canalla al barri, s’ha de dotar de recursos els centres nous perquè puguin engegar línies de treball potents, atractives i que sedueixen les famílies nouvingudes.
Cap de les dues viviu a la Marina, però participeu alguna vegada de la vida de barri?
Lourdes: Francament, res de res, arribo en cotxe directa al centre i quan acabo la jornada marxo. Tampoc no hi ha res a prop allà, encara.
Mariam: Jo sí faig ús dels serveis del barri com l’oferta gastronòmica, compres, perruqueria i, com havia estat vivint al barri, quan els meus fills eren petits els vaig portar a l’escola bressol del Polvorí, tinc molt bones experiències de tot en el conjunt.
Per acabar, que us diu la planificació d’equipaments prevista per l’Ajuntament amb l’increment de població?
Mariam: Si pel que diuen la població pràcticament es duplicarà caldria preveure duplicar els serveis, igualment. S’hauria de lluitar per tenir un CUAP, que és un centre d’urgències d’atenció primària. Potser és l’oportunitat d’aconseguir-ho. Almenys hauríem de tenir-ne un per tot la Marina i que estigués equipat amb radiografies i analítiques, són serveis que es necessiten abans de derivar a un tercer nivell hospitalari.
Lourdes: Penso que les escoles de primària estan ben dimensionades, són importants perquè les famílies amb canalla jove tinguin un lligam amb el barri, cal potenciar molt més el tema cultural i ben segur que el fet d’incrementar els instituts de secundària farà que alguns estudiants més triïn el nostre centre.
