Primerenca llufa de Tots Sants el primer dia de setembre, del Graduat en lleis impròpies com sudokus malgirbats per la Universitat Rey Juan Carlos I, campus d’Aravaca, falsa com un duro sevillano.
Per Rubén Cruz
Ara que venen Falles, el Senyor Sense-Grau-a-Harvard acaba d’obrir el curs polític amb dues traques de pólvora catalana mullada que a Espanya retrunyen com si fos seca. Diu ara que prohibirà els indults per als delictes de sedició i rebel·lió, ─ta-ta-pum-pum! i que aprovarà els delictes de referèndum il·legal i de rebel·lió impròpia, o sense violència ─ra-ta-ta-PUMMM! Poques nous i poca mascletà…
La rebel·lió impròpia (sense violència) és a la rebel·lió (militar o armada i violenta) el que la democràcia orgànica a la democràcia sense additius: una mentida piadosa amb què l’Església va beneir la transsubstanciació de la rebel·lió en Croada homologable a Occident, i que quatre dècades més tard els escolanets laics van haver de repetir la transacció per fer-se-la empassar a Europa i al món.
És impropi d’un estat de dret retorçar els noms dels delictes perquè diguin una cosa i la contrària, quan la lletra de la cançoneta agrada. Així només cal posar-li la música de la gavina (no la voladora de la Marina Rossell, sinó la mafiosa de l’organització criminal) i cantar-la cara al sol amb cor de VOX.
El dia que l’ignorant Senyor Sense Grau condemni la rebel·lió del 36 primer i prohibeixi fer-ne apologia després, s’adonarà que el delicte de rebel·lió sense violència és la pública, democràtica i massiva manifestació del dret de protesta contra abusos de l’autoritat competent (o no tant). Li dirà Protesta, sense additius. I no la prohibirà (o potser encara també)
És clar que, quan un indocumentat jurista ficat a polític diu coses impròpies de la humana intel·ligència no ho fa per ximpleria sinó per un atac de Propaganda. En pateixen els polítics que s’omplen de proteïna orgànica, com els seus votants pateixen de gota: amb naturalitat.
Potser només seran impròpies fins que algun ximple se les aboni.
