Seguint la relació de pel·lícules que es van rodar a Esplugues City; “Un lugar llamado Glory” de Sheldon Reynolds amb Pierre Brice i Lex Barker, el famós Tarzan. “Doc, manos de plata” d’Alfonso Balcázar amb Carl Möhner, Gloria Milland i Loris Loddi. “Los fabulosos de trinidad” de Ignacio F. Iquino amb Richard Harrison i Fernando Sancho. “Ninguno de los tres se llamaba Trinidad” de Ignacio F. Iquino amb Daniel Martin, Fanny Grey i Margit Kocsis. “Los largos dias de la venganza” de Florestano vancini amb Paco Rabal, Giuliano Gemma, Conrado Sanmartin, Nieves Navarro, Gabriella Giorgelli i amb una direcció de fotografia esplèndida de Francisco Marín.
“Los profesionales del oro” de Giorgio Capitani amb Van Heflin, Gilbert Roland, Klaus Kinski i George Hilton. I d’altres títols com, “Una pistola para Ringo”, “El retorno de Ringo”, “Clint el solitario”, “Por qué seguir matando?”, “La balada de Johnny”, “Ringo”, “Cuatro dólares de venganza”, “La ley del karate en el oeste”, “Dinamita Jim”. En aquella època, tots els figurants (extres) havien d’estar afiliats al sindicat vertical; els tècnics també.
Les cavalcades, baralles, caigudes i escenes violentes i perilloses les realitzaven “els especialistes” i la gran majoria d’ells eren boxejadors, lluitadors de lluita lliure, etc. Pinotxo, Panxón o “el dels globus”, eren figurants habituals, Sergio, Raul, Cani, Andarín, Gadea o Albert eren els millors especialistes.
Per Esplugues van passar els millors actors i actrius tant nacionals como internacionals, els millors tècnics, els millors especialistes i gràcies a Balcázar, Barcelona va viure un renaixement de la indústria cinematogràfica i d’allà va sorgir una generació de tècnics que durant els últims 50 anys hem estat rodant i gravant centenars i centenars de pel·lícules, però ni un sol Western més.
I com que no hi ha dos sense tres (Orphea es va cremar dues vegades), el poblat no va voler ser menys i també va ser destruït per les flames. Estranyes maniobres, uns diuen que de Madrid, altres que de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres que de la Diputació, abocaven al poblat a la seva mort; no podia seguir en peu, s’havia de destruir. L’última pel·lícula rodada a Esplugues City va ser “Le llamaban Calamidad” d’Alfonso Balcázar.
El dia 15 d’agost de 1.972, en ple rodatge de la pel·lícula, Alfonso Balcázar va decidir provocar un incendi real als decorats en una de las escenes finals per donar més credibilitat al guió i posar fi així a una etapa dorada del cinema espanyol. Els tècnics de la pel·lícula ploraven veient aquell foc, sabien que aquell “somni americà” s’havia acabat per sempre. A España es van seguir rodant espaguetis. Tant a Madrid como a Almería, bressol dels exteriors de l’Oest, es van construir diversos poblats que, en aquesta última ciutat, encara existeixen i ofereixen espectacles de baralles, cavalcades, rodeos, etc.. etc. Mai més es va rodar un espagueti western a Esplugues, però seguim rodant pel·lícules S, “eròtiques”, Agents 007, cine quinqui, etc. etc. etc.. que en una altra ocasió intentaré explicar.
