Paco Marín Andreu
Director de fotografia jubilat
Els estudis Orphea, al costat de Montjuïc
Aquí, molt a prop del nostre barri, va florir la gran aventura que inicià una nova era. Barcelona va ser la gran pionera als començaments del cinema a España. Des de principis del segle XX, a Barcelona es va començar a rodar pel·lícules, documentals, curtmetratges, amb aquell invent meravellós dels germans Lumiere que era el cine. Coses i persones en moviment van revolucionar la marxa del món. Pioners como Fructuós Gelabert, Segundo de Chomón, Ricardo i Ramón Baños, Josep Gaspar, Francesc Elías, Joan Maria Codina, Domènec Ceret o Ramón Caralt son alguns dels cineastes que van començar a rodar a principis de segle.
Van proliferar els petits estudis on s’hi van rodar gran quantitat de pel·lícules fins l’arribada de la segona república; i a iniciativa de Camile Lemoine i de Francesc Elías (productor i director) es van construir els estudis de cine Orphea. Els estudis es van ubicar a l’antic Palau de la Química, just darrera del Poble espanyol de Montjuic. Disposaven de’ un plató de 1.350m2 amb piscina per a rodatges subaquàtics, un plató de 1.050m2, un taller per a la construcció de decorats, magatzem d’atrezzo, camerinos, sales de maquillatge i perruqueria, magatzem de vestuari, material de il·luminació per a blanc i negre i per a color; grues per a càmera, tràveling, 3 càmeres Súper Parvo, una càmera Arriflex i una Parvo 2.95, material de so, sales de muntatge i sonorització i molt personal de manteniment.
Entre 1.931 i 1.936 es van rodar moltes pel·lícules. La primera d’elles va ser “Paz“ dirigida per Francesc Elías. Altres llargmetratges que es varen rodar als estudis durant aquell període de temps van ser “Carceleros” de José Buch, “Mercedes” de Jose M. Castellví i “Boliche” també de Francesc Elías. Durant el rodatge de “Maria de la O”, d’Elías, amb Carmen Amaya i Pastora Imperio al repartiment, Orphea va patir un incendi d’origen desconegut que va destruir els estudis quasi totalment. La producció cinematogràfica era tan intensa que el 1.935 es van construir uns altres estudis, amb el nom de nombre “TRILLA”, on posteriorment es va muntar el restaurant La Pèrgola i allí també s’hi van rodar nombrosos títols.
Els estudis Orphea es van reconstruir ràpidament i durant la guerra civil s’hi van rodar varies pel·lícules, entre elles “Aurora de esperanza” de Antonio Sau i “Sierra de Teruel” de André Malraux. Acabada la guerra i amb l’entrada dels vencedors a Barcelona, una quantitat de camions varen carregar tot el que van poder dels estudis i s’ho van emportar a Madrid. Tot i així, la producció de pel·lícules continuar frenèticament. “Un tesoro en el cielo” de Miguel Iglesias, “Donde vas triste de ti” de Alfonso Balcazar, “Gaudí” de Josep Maria Argemí, “Parsifal” de Carlos Serrano, “La vida en sombras” de Llorenç Llobet Gracia i “Tierra de todos” de Antonio Isasi son alguns dels títols més rellevants rodats a Orphea fins a 1.962, any en el que per causes també desconegudes els estudis van tornar a ser past de les flames.
A Orphea es van rodar 230 pel·lícules en 30 anys i malgrat els esforços de la professió i de la industria mai més es van tornar a reconstruir. Barcelona ha estat pionera a la industria cinematogràfica espanyola: primera pel·lícula de ficció en España, primera indústria de treballadors de cine de España, primers laboratoris cinematogràfics de España, primer estudi de pel·lícules sonores d’España, primera pel·lícula en color rodada a España, primer sistema de rodatge en color d’España, primera pel·lícula de dibuixos animats de España.
Existeix un documental fantàstic de Xavier Juncosa on es relata de principi a fi la vida de Orphea. Allà va créixer el meu pare, allà va començar a treballar amb càmeres, allà va començar a estimar el cine. Ell em va transmetre coneixements i dedicació i jo li ho he transmès als meus fills Àxel i Marc i espero que continuï.
