Alertar sobre la importància de la salut mental
La triple crisis acumulada, la sanitària, l’econòmica i la social fa témer una altra epidèmia que cal advertir: la de la salut mental. Tanta pressió, angoixa i incertesa ha provocat estralls en el benestar mental de milions de persones. A les ja moltíssimes famílies que abans de la crisis estaven passant per dificultats socials arran de la precarització econòmica, ara se li afegeixen nous segments de la població desposseïdes de les seves feines i desesperançades.
En aquest context, els especialistes de la salut mental són prou conscients dels perills que comporta tot plegat, si no s’aconsegueix articular respostes. I ho venen advertint. Cal prestar-los més atenció i reaccionar prenent mesures, com ja han fet algunes administracions.
En aquest sentit, cal destacar les accions que s’acaben de posar en marxa des de l’Ajuntament. Barcelona ha reforçat el telèfon de prevenció del suïcidi i el servei de suport per acompanyar l’entorn més proper. Actuacions que van en la línia de prevenir i evitar que la situació de salut mental s’agreugi. Són un inici, però alhora cal dir que en cap cas constitueix una política pública com cal esperar en una situació de la magnitud que es preveu.
És important per això que des de la ciutadania i els mitjans es comenci a fer pressió perquè els fons que vindran de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la Covid contemplin la salut mental per detectar activament les necessitats de la població en aquest sentit i per atendre-les.
De la mateixa manera que hem avançat en la conscienciació de les mesures de seguretat per prevenir el Covid, cal treballar per aconseguir el mateix efecte preventiu envers la salut mental. Ens calen eines, recuperar el sentit de comunitat i potser sigui l’hora de posar en la balança qüestions de l’estil de vida que portem, examinar-les i replantejar-nos si cal seguir com fins ara. O si de cas…. mereix la pena canviar-les.
La resistència del poble sahrauí
Aquest dies hem tingut notícies del poble sahrauí i del Front Polisario en tornar les tensions amb el Marroc. Un conflicte que ve de quatre dècades, que els més joves desconeixen i en el qual Espanya té una responsabilitat cabdal. Un poble, el sahrauí, amb el dret d’autodeterminació reconegut per NNUU, avalat per la missió internacional que havia de fer prevaldre el Dret internacional i una vocació de pau expressada i sostinguda durant molt de temps, però que no han aconseguit avançar en la solució del conflicte.
El Marroc està interessat en prolongar l’statu quo perquè li és favorable. Una situació derivada d’una colonització inconclusa i poc responsable per part d’Espanya. Llavors quina sortida li queda al poble sahrauí? “El Front Polisario és un moviment d’alliberament nacional a qui el Dret internacional li reconeix el dret a l’ús de la força enfront de l’ocupació i dominació colonials, per la qual cosa si decideix reprendre efectivament les armes estarà exercint el seu dret” il·lustra el professor de Dret Internacional Públic de la UPV/EHU i president de l’associació Internacional per l’Observació dels Drets Humans (AIODH), Juan Soroeta. I des de La Marina ho subscrivim.
