No entenc la gent que diu que li agrada la tardor. Potser sí que té paisatge i imatges de ciutat que tenen una bona foto, però poc més. Els dies s’escurcen, molt, i al matí sembla que al sol li costa sortir per l’horitzó. I a la tarda, terrible la manca de llum. En contraposició, la natura ens dona fruits de color viu i alegre com son les carabasses, els moniatos, els caquis, sense oblidar les taronges i les mandarines. Aquestes dues últimes van venir de la Xina “només” fa mil anys i mireu com s’han adaptat al clima mediterrani.
Ara que veiem varietats de fruites noves per creuament d’altres, hem de saber que s’ha fet sempre i que els xinesos ja van aconseguir fer taronges de la barreja de l’aranja i la mandarina i els va sortir una fruita una mica amargant però amb el temps es va anar endolcint. Tant les taronges com les mandarines porten dins un magatzem de vitamina C per protegir-nos dels refredats d’aquest temps.
També és temps de collir cireretes d’arboç, tant dolces i toves però de les quals no en podem abusar perquè el sucre que contenen fa que ens maregem com si haguéssim begut vi. I no puc oblidar-me dels bolets, que segons si el final de l’estiu ha estat plujós n’hi haurà molts o pocs si ha estat sec. Molts anys enrere li’n deien “ la carn dels pobres” i no anaven errats doncs és considerable la quantitat de nutrients que contenen.
Ben mirat, potser tots aquests aliments del que he parlat em faran oblidar que es fa fosc molt aviat i que el sol triga a sortir de bon matí.
Esther Pardo i Gimeno. Octubre 2020
