Text: Yohany Limpias/Esther Pardo
Curiós el nom d’aquesta associació, Amigos da Gaita Toxos e Xestas, en català, argelagues i ginestes. Ens hem trobat amb la directora de la banda, la senyora Conchi Castro a la seu de l’Associació (carrer de Bronze, 6) on cada cap de setmana coincideix un grup de gent que viu i sent la cultura com el que és, un patrimoni que cal preservar. S’hi respira un ambient de trobada i també de concentració: instruments, balls, cants, joc i l’intent de no perdre la llengua comuna. Els xiuxiueigs es barregen entre el català, el gallec i el castellà. Hi ha famílies que porten fins a tres generacions fent comunitat. Són el centre gallec més important a Catalunya i, orgullosament, són veïns de La Marina.
Context. Quan neix i per què va néixer Toxos e Xestas?
Toxos e Xestas neix a l’any 1977, una època on hi havia molta immigració gallega a Catalunya. Un noi que va venir a estudiar llavors, Xose Lois Foxo va tenir l’interès d’ensenyar música gallega, a tocar la gaita, i a fer danses gallegues a Barcelona. Va fundar això com una escola. L’any 1986, va tornar a viure a Galicia i actualment és el director de la Real Banda de Gaitas de la Diputació d’Ourense.
Llavors, es van constituir com una associació cultural que es diu Associació Cultural Amigos da Gaita Toxos e Xestas.
Sempre heu tingut local aquí al barri?
L’associació era originalment a Gràcia perquè sempre hem tingut un problema fonamental, que és el del local on poder desenvolupar les nostres activitats.
Durant els 80 vam ser en un local molt famós de l’època que era just a sota de les piscines de salts de Montjuic i es deia Font Trobada. Allà assajàvem dissabtes a la tarda i els diumenges hi fèiem les activitats de gaita, percussió i dansa. El local va tancar per a les Olimpíades i ens vam quedar sense lloc. Llavors vam trobar un al carrer Guitart del barri de Sants, que era el local d’assaig del Ballet Contemporani de Barcelona. Vam compartir-lo amb aquests ballarins i després ens van cedir un local al Centre Cívic de la Casa del Rellotge, que no té massa espai i se’ns feia molt complicat emmagatzemar els instruments.
Després ens van cedir un local just a sobre de l’antic mercat i, quan el van reformar, el mercat, vam haver de tornar a la Casa del Rellotge. Finalment i quan aquest local va estar arreglat, vam tornar aquí, cap a l’any 2001, i esperem ja quedar-nos aquí definitivament.
Quanta gent sou? És majoritàriament del barri?
Noooo! Aquí ve gent de tota Barcelona. Ara mateix som unes 200 persones, però hem arribat a ser pràcticament 300. Pot venir tothom a qui li agradi el que fem, perquè bàsicament som una associació de gent interessada en la cultura gallega, la música gallega… però també oferim la possibilitat d’aprendre música de manera reglada, és a dir, una ensenyança musical amb solfeig.
Què vau començar fent i com heu anat incrementant activitats?
Inicialment només era música tradicional gallega i dansa gallega i també vam incorporar la formació de cantants amb pandereta. Després, per sort, han vingut més músics amb diferents instruments, com un baix elèctric, un bateria, una gaita irlandesa, flautes, etc. És a dir, podem interpretar músiques diferents a la música tradicional gallega i hem ampliat el repertori amb la incorporació de músics de diferents instruments.
Al 2017 van fer 40 anys…
Per celebrar-ho vam fer una mostra de la nostra diversitat. Vam col·laborar amb un cor de gospel, una batukada i fins i tot rap. Al mateix festival vam col·laborar amb d’altres bandes gallegues, asturianes, d’Escòcia, etc. Actualment tenim escola d’acordió. Anem fent el que se’ns proposa
Representeu aquesta Catalunya que té moltes mirades?
Sí, de fet intentem que les classes es realitzessin en Gallec. La Xunta ens va finançar un professor de gallec però ara s’ha acabat. Ja ens agradaria….
I els nens…
Arriben pels pares i aquí hi fan els amics i ja s’hi queden.
Què significa la llavor que heu posat vosaltres i les vostres famílies?
Personalment, vaig començar l’any 1981, vaig conèixer el meu home aquí, hi tinc els amics, els meus fills també son amics dels fils d’ells. Som una gran família.
Per aquí han passat figures rellevants gallegues…
Abans de la crisi, celebràvem un festival de música gallega a Barcelona, pel qual han passat quasi tots el que avui dia tenen un nom: Luar na Lubre, Cantigas e agarimos, Carlos Núñez, Susana Seibane, o Cristina Pato, que són puntals de la música gallega al món
És un festival molt car de realitzar i no hi arribem amb les quotes de sòcies i les subvencions de les entitats. Es feia al palau de congressos però no el podem pagar. Abans ho assumíem amb l’Ajuntament i la Federació d’entitats.
Quantes entitats gallegues hi ha a Barcelona?
El Centro galego, Cova da serpe i nosaltres. A nivel de Catalunya hi ha la federació d’entitats gallegues de Catalunya. Nosaltres som el centre més gran.
Teniu una mirada clara de com ha influït la cultura gallega a la catalana?
No t’ho sé pas dir però viure la cultura gallega a Barcelona ha tingut l’avantatge que Catalunya s’estima molt la seva cultura i això influeix de manera positiva per la sensibilitat que n’hi ha. Jo soc nascuda a Barcelona però els meus pares son gallec i aquí estaven sols. El fet de trobar un espai per poder fer pàtria aquí es respecta molt i s’ajuda. Ens hem sentit sempre amb suports. Aquí la gent és molt respectuosa amb el que fa la gent de fora.
A la barriada la comunitat gallega és important fins i tot hi ha un bloc de pisos que en diem els dels gallecs.
És habitual, al barri al principi ens miraven com a els sorollosos però avui hi som molt acceptat i sempre que podem participem en les activitats del barri.
Acabem convidant a les principals festes que feu…
Fem les festes tradicionals de Galicia: Magosto, que és la castanyada i l’Entroido que és el carnaval.
Comencem el curs amb la “festa de la empanada” per donar la benvinguda a la gent nova. Aquí es veu que som una família, al nostre local hi fem de tot. És el lloc de trobada amb l’excusa de la música però fins i tot els que no fan música, s’hi troben molt bé.
