Yohany Limpias
Neus Munté ha estat diputada al Parlament de Catalunya, consellera del Departament de Benestar Social i Família, vicepresidenta del Govern i ara és regidora de l’Ajuntament i Presidenta del Consell del Districte de Sants Montjuïc. Potser aquesta trajectòria li aporta tres qualitats molt polítiques: proximitat, capacitat d’escoltar i decidida voluntat de seduir. Respon totes les nostres preguntes al seu despatx a la seu del Districte.
Com porta aquest primers mesos en política municipal?
M’agrada moltíssim perquè la política municipal és la més propera als ciutadans i ens permet veure la incidència del que fem en el dia a dia de les persones.
Què opina de la sensació que es té als barris i Districtes de no incidir gens en la presa de decisions?
Els consells de Districte com ara el de Sants-Montjuic, i del que sóc Presidenta, no tenen la capacitat real de decidir sobre coses que afecten als veïns i veïnes. En el cas dels barris, els Consells de Barri no deixen de ser espais de deliberació i debat veïnal, la qual cosa és prou important, però insuficient per a les aspiracions de veïns i veïnes, de tenir més poder de decisió alhora d’adoptar mesures necessàries pel seu dia a dia.
O sigui que esteu d’acord amb què s’escullin representants directes des dels Districtes i barris?
Hi ha maneres de fer-ho que passen per una fórmula mixta entre una elecció directa i una representativitat en funció del nombre de vots escollits, però s’ha de donar un consens majoritari que no s’ha produït fins ara al si de l’Ajuntament.
Quin ha estat el seu primer contacte amb els barris de La Marina?
Personalment conec el barri com a conseqüència dels trasllat de moltes oficines de la Generalitat a La Marina del Prat Vermell, i vaig visitar-lo quan era al Govern. El primer que vaig constatar és el desconeixement que tenim d’aquesta part de la ciutat. Què sabem pròpiament de La Marina? hi ha un desconeixement del que és, del que implica i de la vitalitat del seu teixit associatiu.
Quin problemes considera vostè que cal abordar?
És un barri que pateix un augment del preu dels habitatges a conseqüència de les operacions urbanístiques i del trasllat de les seus d’empreses i corporacions i una sèrie d’indicadors desfavorables, per exemple presenta una taxa d’atur superior a la mitjana d’altres barris.
Segur que la injecció que donarà l’arribada d’unitats de la Generalitat de Catalunya i d’altres empreses activarà l’economia de la zona però no es pot deixar de vetllar pel futur de l’ocupació del jovent de La Marina. Per tant, jo esmentaria l’habitatge, la seguretat, la mobilitat i l’ocupació com a problemes, i posaria molt en valor el teixit associatiu, comercial i veïnal… que conforma una xarxa social molt interessant i que des del govern de la ciutat i del districte s’ha de veure com un eix vertebrador del propi barri i com un espai on es poden teixir complicitats i col·laboracions.
Quina opinió teniu des de l’oposició del que ha significat el Pla de Barris?
Vam donar suport al Pla de Barris perquè creiem positiu que es poguessin fer inversions extraordinàries en aquelles zones de la ciutat amb uns indicadors socioeconòmics preocupants, per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
A partir d’aquí, hem de dir que el Pla de Barris no ha funcionat igual a tot arreu o amb el mateix grau d’èxit o d’execució. Aleshores hem estat molt crítics amb alguns projectes. En primer lloc perquè ha acabat sent un calaix de sastre en què s’han incorporat projectes que a vegades no tenen res a veure amb la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Responen a altres objectius, legítims, però no als que donaven sentit el Pla de Barris. I després, hi ha hagut una execució molt baixa en molts casos.
Sou partidaris que el Pla de Barris continuï com una política municipal?
A nosaltres ens agradaria que continués com una política municipal, però, insisteixo, el que ha de quedar clar és quin tipus de projectes i quines mesures són susceptible d’entrar al Pla de Barris, i després que el calendari i l’execució es compleixin.
En un moment on el taulell polític s’està reconfigurant, quina és l’aposta del vostre partit en els barris treballadors?
Junts Per Catalunya no és un partit polític i ni tan sols una estructura orgànica de partit, sinó que és un espai polític i l’instrument electoral amb el qual hem concorregut al llarg de tot un cicle electoral. És un espai electoral que neix en un moment excepcional com el que està vivint el nostre país però sí que arrossega i suma la implantació territorial del que ha representat un partit com Convergència Democràtica, després el Partit Demòcrata, però no només, perquè des del punt de vista ideològic som una amalgama on convivim moltes sensibilitats.
Amb tot, als barris de treballadors el seu partit es percep encara com la representació dels més acomodats.
Som perfectament coneixedors de les diferències que existeixen en els nostres barris i de les necessitats que hi ha fins i tot ens els que semblen més potents econòmicament. Nosaltres no ens basem en els estereotips que tenen uns o altres barris, sinó que fem una feina en cadascú des de fa anys. Per tant, el nostre interès és la ciutat, és la gent, i volem treballar aquests quatre anys per afermar aquesta posició, que no és d’ara sinó que ve d’on sempre hem estat. Catalunya és un país de petita i mitjana empresa, fins i tot de microempresa. I Barcelona és una ciutat, no de classes acomodades, sinó de treballadors, de comerciants, de botiguers i això és el que representem també la gent de Barcelona de JuntsxCat.
Tot i així hi ha qui pensa que el seu partit s’ha sumat a la independència per fugir de les acusacions pels casos de corrupció.
Em consta que hi ha gent que ho creu. Però des de Catalunya fa molt de temps que s’han fet nombroses propostes per millorar la nostra capacitat recaptatòria, de generar ingressos, de gestionar millor les nostres competències…, i per part de l’estat hi ha hagut un no darrera un altre. Ara ens sembla ciència ficció, però des de Catalunya una amplíssima majoria política, social i econòmica demanava un pacte fiscal. Un govern, en aquell moment socialista, acompanyat de les patronals, dels sindicats, demanava la gestió de l’aeroport del Prat, la millora de rodalies, el corredor mediterrani… I la resposta ha estat sempre no, no, no, retallada, cop de porta, ara no, demà tampoc. Crec que això no té res a veure amb la corrupció que, malauradament, s’han produït en diferents espais i partits polítics, i evidentment s’ha de eradicar.
Les dones avancem però sou poques encara les que arribeu a dalt. De fet no hem tingut cap presidenta i Ada Colau és la primera alcaldessa.
Formem part d’una estructura i una societat on encara hi ha masclisme i on les dones ho tenim més difícil per progressar. No només passa en política, també en l’empresa privada, en el món de l’esport o en la cultura. Personalment crec que jo he pogut fer carrera política perquè hi he apostat fort i també perquè m’he trobat uns entorns on tant homes com dones m’han donat suport. Si avui observem la composició de grups parlamentaris i governs, i ja no només la presència, sinó els rols i responsabilitats: alcaldesses, caps de llista, portaveus, ministres i conselleres amb carteres importants… tot això denota que anem pel bon camí, ara, no podem baixar la guàrdia.
