Juan Bibian
“El film tracta d’aquestes generacions perdudes, arrasades i que encara continuen curant una ferida molt profunda”.
Paco Plaza és el director. Agradable sorpresa la d’aquest contundent i original thriller amb una part final espectacular i no apta per a cors febles.
El director de “REC, especialista del gènere de terror, se’ns passa al thriller d’acció urbà i social i ens causa, almenys a mi, molt més horror i tensió que en les especialitzades en aquest gènere.
Després d’una mitja hora de presentació, descripció i situació de personatges i el seu entorn, en un poble de la costa gallega, on viu Mario (un excel·lent i ple de matisos Luis Tosar), un home exemplar al qual en la residència d’ancians en la qual treballa com a infermer tots li aprecien. Quan el narco més conegut de la zona, Antonio Padín, acabat de sortir de la presó, ingressa en la residència, Mario tracta que Antonio se senti com a casa.
Ara, els dos fills de Padín, Kike i Toño, estan al comandament del negoci familiar. Tots esperen que els ajudi en una situació difícil enfront d’uns altres narcos colombians i xinesos però Mario té altres plans. I al temps està pendent del naixement del seu primer fill.
L’elaborat, contundent i ferri guió ens porta per molts dels llocs comuns del gènere i no desentona en absolut. “Quien a Hierro mata a Hierro muere” agafa l’exemple de l’antiheroi de Peckinpa. I ho fa amb aquesta idea de la tranquil·litat convivint amb esclats de violència, el lirisme en un comiat o en una cançó (fins i tot si és de Julio Iglesias) i un final dur com l’acer, tan violent i irrespirable com tibant i inesperat.
