A la plaça portàtil del poble, les autoritats engorrominades de tota la vida ordenen que comenci la festa. Tot és a punt perquè la bèstia grossa trepitgi el sorral quan, de sobte, per la porta del toril apareix una família de porcs catalans amb el mascle gros al davant.
Mister Marshall s’hi acosta per la carretera, i com que les autoritats locals temen que no li agradi l’espectacle amb un bestiar tan nostrat com poc brau, decideixen fer veure que tot és al seu lloc, que la festa nacional és la matança del porc i que les coses sempre s’han fet així, en defensa pròpia.
– I si protesta el Míster aquest, que marxi per on ha vingut.
Tothom s’hi posa bé i, a l’hora convinguda de les cinc de la tarda, ressonen pasdobles entre mantellines, remunten al cel els fums dels havans i el noi de la fruita fa el seu fet: aconsegueix col·locar entre la gentada fins la última peça. Al sol de la tarda, la fruita ha agafat el color vermell a les galtes i tothom ha volgut fer el préssec.
