Si estàs en contacte amb un infant no et sorprendrà que no pari quiet/a, i que vulgui estar tota l’estona movent-se i jugant. Et sona?
Podem pensar que els infants amb aquestes actituts molesten o ens volen fer la vida impossible, o bé podem pensar que necessiten realitzar totes aquestes accions, que són pròpies de la seva etapa i que és la seva manera de conèixer el món, d’aprendre i per tant de crèixer i desenvolupar-se.
Són moltes les experiències i estudis que ens confirmen la importància del joc en les primeres etapes de la vida (entre els 0 i 6 anys).
El joc és aquell que ajuda a aprendre, a explorar, experimentar i socialitzar als infants
Els adults hem de confiar en el gran potencial que té el joc, el joc lliure que els ajuda a créixer, tot interpretant i entenent el món que els envolta així com connectant i definir-se a sí mateixos i amb qui els envolta.
A la ciutat sen’s fa difícil a les famílies trobar espais oberts on no estar en tensió amb els “ai’s!” al cor perquè passa qualsevol element amb rodes o perque identifiquem un perill… el semàfor vermell, una bici a alta velocitat, unc cotxe mal aparcat o una moto circulant per la vorera…
Les adultes que anem pel carrer amb els infants estem patint, esglaiant-los cada dos per tres perquè parin, callin o vagin amb compte amb els mil elements que s’interposen entre els “nostres” carrers i la necessitat de joc i moviment dels infants, amb la qual cosa ni ells (els infants) poden gaudir amb llibertat de l’espai públic ni nosaltres estem tranquil.les.
Els espais de joc infantils (els parcs), en moltes ocasions tampoc acompleixen la missió de cobrir aquestes necessitats i en massa ocasions ens trobem amb espais bruts on no és gaire agradable estar-hi amb el teu fill/a.És habitual veure com hi ha qui fa un mal ús dels espais pensats pels infants així com les pròpies limitacions estructurals i d’espai d’aquests espais. Pensem que manca molta creativitat alhora de dissenyar els espais infantils de la ciutat.
Si els carrers no estan preparats i hi ha massa perills i els espais que en teoria estan dedicats als jocs dels infants no acompleixen la seva missió, ens preguntem; quin lloc ocupen llavors aquestes necessitats als nostres carrers, places, barris i ciutats?
És més…quin lloc ocupen, per tant, els infants?.
Si els infants són el futur, el nostre propi esdevenir, perquè no els cuidem una mica més atenent i responent a les seves necessitats?
Mercè Aranda, Annalisa Terrizi, Román Maymo
Equip socio educatiu de l’associació Tata Inti: criança, joc i creativitat
