“Meravellosos”. Aquesta és la paraula amb què el president del Comitè Olímpic Internacional Thomas Bach va definir els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en la seva cerimònia de clausura. Així estava fent un joc semàntic amb l’apel·latiu popular de la capital carioca (Cidade Maravilhosa) i alhora evitava recórrer a l’etiqueta de “millors Jocs de la història” que, a força de repetir-se sistemàticament des de Barcelona’92, ha perdut la seva credibilitat.
Tot i que segurament han estat els Jocs més caòtics del que portem de segle, podem considerar que Rio de Janeiro ha superat el repte que suposava organitzar els primers Jocs a l’Amèrica del Sud, especialment si tenim en compte el complicat context en el qual s’han dut a terme. Diversos factors amenaçaven seriosament l’èxit d’aquesta cita olímpica, com ara l’alerta per un possible gran atemptat terrorista, el virus Zika, l’estat de les infraestructures urbanes i de les instal·lacions olímpiques o la complexa situació política, econòmica i social del país. Sortosament, no s’ha produït cap incident greu (si no comptem les protestes ciutadanes reprimides per la policia i obviades en bona part pels mitjans), de manera que els carioques han pogut acabar satisfets d’haver complert davant d’un món que els mirava amb lupa, tot i que per a bona part de la premsa han estat massa els errors organitzatius abans i durant els Jocs.
El llegat dels Jocs per a la ciutadania
Més enllà del balanç dels Jocs en si mateixos, podem ampliar la reflexió al llegat que els deixarà a la ciutadania de Rio. Amb un pressupost total que ha estat al voltant d’11.000 milions d’euros, els Jocs de Rio de Janeiro han estat el pretext per dur a terme una sèrie de reformes a la ciutat, algunes de les quals podran contribuir a solucionar les seves mancances actuals, mentre que d’altres suposaran un negoci només per a uns pocs inversors. En aquest sentit, molts ciutadans han reclamat que les prioritats en les inversions estan lluny d’anar en l’interès general de la major part de la població.
[blockquote style=”1″]Algunes de les reformes fetes a Rio de Janeiro contribuiran a solucionar les mancances actuals de la ciutat,mentre que d’ altres suposaran un negoci només per uns pocs inversors[/blockquote]
Per una banda, s’han construït noves infraestructures esportives, de les quals algunes es mantindran com a tals (com el velòdrom o les pistes de tennis), d’altres veuran rebaixada significativament la seva capacitat (com l’Arena Carioca 1) i algunes altres canviaran de funció. Entre aquestes darreres, l’Arena Carioca 2 que passarà a ser un centre de formació d’esportistes o l’Arena do Futuro que esdevindrà un conjunt d’escoles públiques.
La vila olímpica, de nova construcció, ha suscitat les crítiques de delegacions com la sueca o l’australiana, que han preferit concentrar els seus esportistes en hotels. Un cop finalitzada l’Olimpíada, es transformarà en un complex residencial de luxe amb 3.600 apartaments, fet que sobta en una ciutat que té un gran problema de barraquisme.
Per tal de resoldre els problemes derivats del difícil trànsit de la ciutat, s’ha obert just abans de la inauguració dels Jocs una nova línia de metro, la 4, que connecta la zona de Barra da Tijuca amb el centre. Aquesta ampliació, però no ha estat exempta de polèmica, ja que es va prioritzar la seva construcció per davant del projecte de línia 3, que uniria el centre amb els municipis veïns de l’est, des d’on diàriament es produeixen més desplaçaments de treballadors que es dirigeixen a la capital. El projecte d’ampliar la xarxa de carrils bici, també s’ha vist retallat, havent-se’n executat només un 10% del previst.
