Guillermo Segador
Faig esforços per no parlar de la pàtria després de la batussa que ens ha clavat el pare de la mateixa. Una mica més i ens engega tots sense sopar. Com diria aquell, quan sento parlar de la pàtria crido al meu assessor financer. Però tenim assumptes més mundans a la nostra ciutat com “la rebel·lió de la Barceloneta” que recuperen la bandera del barri com a símbol d’unió i lluita. Una altra de banderes! Però més enllà de l’anècdota el tema grinyola: l’ajuntament guanya diners amb el turisme, els comerciants del barri callen mentre fan caixa, els hotelers no diguem, els pisos turístics legals contents, els il·legals més satisfets encara. Nexe d’unió? La pela; afectats? El veïnat treballador. Anem a la Sagrada Família, l’Església encantada d’ingressar, els omerciants de la zona, etc. etc. La mateixa finalitat, el maldito parné .
Vingui d’on vingui i com vingui. Ja en el Poblenou els veïns estan amb la mosca darrere de l’orella al mateix temps que comencen a aflorar les ofertes hostaleres per a l’espai que es guanyarà (per a terrasses?) amb l’ampliació de les voreres en la Diagonal. Em temo que si per miracle el nostre barri s’omplís de turistes,cometríem idèntics errors. Però tot això tindrà solució un dia de novembre, o no.
