Imagina una realitat distòpica en la qual et tornes invisible sense poder decidir-ho, i que aquesta invisibilitat fes que la teva veu s’apagués i la teva existència es desdibuixés en la memòria col·lectiva. Imagina que, quan, després d’un gran esforç, aconsegueixes materialitzar-te, els altres et consideren una amenaça i reps menyspreu i ignorància per alguna cosa que ets i que ni tan sols saps què és. Ara imagina que no és una realitat distòpica, sinó la situació que hem viscut totes les persones LGTBI+.
La invisibilitat, en els temps en què érem considerades per la societat pecadores, malaltes i delinqüents, va ser una estratègia de supervivència de molts dels nostres predecessors per evitar pallisses, presons o detencions. Però va tenir una conseqüència nefasta per a les generacions posteriors, que vam haver de viure sense referents sobre els quals poder projectar-nos. Viure vides relegades a no veure’ns en el futur, a no imaginar-nos vivint en pau, en definitiva, a ser retratades pels altres a través d’estereotips molt perjudicials.
Crec que, com a persones LGTBI, tenim, no el dret, sinó l’obligació d’ocupar espais, visibilitzar-nos i crear el nostre propi relat. Ja són moltes les que ho han fet i han caminat perquè ara nosaltres puguem córrer. I aquí estem: inaugurant la primera columna cuir i transfeminista del diari La Marina, un mitjà generalista i comunitari. Un espai on reflexionaré en primera persona sobre els reptes i les conquestes que vivim les persones que som transmaricabibolleres.
A més invisibilitat, més banderes
Salut i llibertat!
Enrique Llacer Sabio
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5) @moradoarcoiris
