38 anys. Estic casat amb la Verónica i tenim tres fills: Felipe, Inés i Blanca
Soc economista i tinc un MBA en direcció i administració d’empreses, a més d’un diploma d’ESADE en lideratge i innovació social, i un altre en direcció d’entitats del tercer sector.
Religió? Soc cristià. Política? Socialdemòcrata
Al maig, farà dos anys que aquest jove talent s’ha incorporat com a conseller delegat, el rostre visible d’una companyia de la dimensió d’Aigües de Barcelona. L’empresa garanteix el servei a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, prop de 3 milions de persones, es diu aviat, i té seu al passeig de la Zona Franca, 38.
Conversem amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març. Ens interessa escoltar com s’ho fan companyies d’aquesta magnitud en un moment de tants canvis climàtics i socials; també es transformen!
En parlem d’això i de si hi ha motius per donar-li lloc a l’esperança i albirar un futur millor, també en el tema de l’aigua. Ens diu que sí i aplaudeix la col·laboració público-privada. Esperem i desitgem que tingui raó!
D’on ve i què ha fet a la vida vostè?
Soc de la Torrassa, de l’Hospitalet. Amb 18 anys vaig tenir l’oportunitat de començar a fer voluntariat a diferents ONGs del meu barri, amb el compromís que tots som imprescindibles per construir una societat més justa. També a aquesta edat començo com a monitor a l’esplai del barri, on pensàvem que calia fer un pas més i, amb altres joves, vam apostar per professionalitzar-ho. Llavors amb 22 anys em converteixo en el director d’una petita entitat que pretenia treballar per a garantir drets i oportunitats dels infants i el jovent de la Torrassa, el nostre barri: en menys d’un km2, hi conviuen més de 122 nacionalitats i 70 llengües diferents, i hi ha molt poc espai públic.
Malgrat el compromís, molta gent acaba cremada perquè s’hi treballa amb ben poc suport en situacions molt complexes. Com us va a vosaltres?
Conec les dificultats, i sempre dic que les paraules ho aguanten tot, però el que val la pena és el fet tangible. Durant pràcticament 21 anys de vida he intentat amplificar aquest compromís. Fa sis anys vaig tenir l’oportunitat d’entrar a formar part de l’ecosistema d’Aigües de Barcelona. Primer com a patró de la Fundació, amb una trajectòria en la preservació del patrimoni i en l’àmbit educatiu, ara volia fer un altre pas valent en el compromís amb la societat.
Aigües de Barcelona té un compromís amb la societat?
I des de sempre hem treballat, i encara més des de la pandèmia, posant de manifest que la companyia ha de tenir uns pilars fonamentals: transparència, escolta activa, acció social i acció climàtica. Per això, fa tres anys entro al Consell d’Administració amb l’encàrrec d’aprofundir en l’acció social, integrant-la en el cor de la companyia. Vam establir un full de ruta que ens permet fer tangible el nostre compromís donant oportunitats en un context de molta desigualtat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Un treball intens i difícil, perquè és un canvi de cultura organitzativa.
Per què aquest canvi? Què ho provoca?
Al llarg dels seus 150 anys, Aigües de Barcelona té en el seu ADN el compromís amb les persones. Per tant, el fet de no delegar la responsabilitat social en un departament o en una fundació, que és legítim, i altres empreses ho fan, sinó que el president, el senyor Angel Simón, va pensar que calia estar actualitzat amb el nostre temps. Igual que la sostenibilitat està dins dels departaments de gestió, l’acció social i el compromís amb les persones també hi ha de ser.
Estem en un context de molta desconfiança ciutadana cap a les grans empreses. Quina resposta trobeu des del carrer?
Les empreses som un actor més del territori i no podem estar d’esquena al que passa. Tenim la sort, l’honor i la responsabilitat de generar un servei que no dorm; el simple gest d’obrir una aixeta és com un efecte de màgia perquè darrere hi ha persones que estan 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies l’any, garantint que a ningú li falti una cosa tan essencial per la vida com és l’aigua.
Parlem de la factura d’aquest bé essencial. Hi ha ciutadans, i molts més durant i després de la pandèmia, que no poden fer front al rebut.
Fixi’s que nosaltres abans que sortís la Llei de pobresa energètica obligant les empreses a garantir el servei a persones en situació de vulnerabilitat, ja havíem generat un fons de solidaritat per a persones que no podien fer front a la despesa d’aigua. Prop de 20 milions d’euros van fer costat a més de 46.000 famílies. Després, vam participar activament en la configuració d’aquesta llei generant els circuits de comunicació amb l’Administració per garantir el servei.
Funciona aquest circuit?
Sí, funciona, l’hem renovat amb 22 dels 23 municipis. Des del darrer any intentem renovar també amb l’Ajuntament de Barcelona i no ho hem aconseguit, en desconeixem les causes, però la nostra voluntat és actualitzar-ho.
Què implica això per al barceloní?
El ciutadà accedeix de la mateixa manera, el conveni és vigent, però en pròrroga. Actualitzar-lo ens faria a tots més eficients. Nosaltres volem anar més enllà trencant aquest cercle de pobresa. Fa dos anys vam engegar el programa ONA, en col·laboració amb la Creu Roja i amb alguns ajuntaments de l’àrea metropolitana. Formem i capacitem famílies que estan sota aquestes tarifes socials per millorar l’ocupabilitat i les seves oportunitats laborals. Hi ha 250 beneficiaris i el 50% de les persones que entren, al cap de sis mesosja estan treballant. A més, es té en compte la tarifa per a grups socials, com ara els jubilats o les famílies nombroses.
L’aigua ja és notícia per la seva escassetat. Estem en fase d’excepcionalitat en 224 municipis de Catalunya. Com estem a Barcelona?
Actualment, els envasaments estan al 27%, una dada preocupant. Això ens interpel·la a tots a fer les inversions necessàries per fer front a la sequera. Nosaltres ja hem proposat solució: donar-li una segona vida a l’aigua. És a dir, que la que està a les depuradores, després d’un tractament, s’utilitzi per a altres usos. Volem aprofitar els fons Next Generation, però ens hem de posar tots d’acord. Cal treballar-hi i aprofitar el coneixement i la tecnologia que tenim, per això la col·laboració público-privada és essencial.
A la Marina reclamen els tangibles. Sou empresa veïna, quina relació teniu amb el barri?
Sempre dic que a la companyia tenim la sort d’estar sota els peus de la ciutadania perquè tenim 4.500 km de canonades, físicament estem a prop, i cuidem un servei finit i essencial per a la vida. La nostra relació amb la Marina no és només amb les institucions o les entitats, que també hi és, però volem ser-hi i donar resposta des de la proximitat. Us agraïm l’oportunitat i segur que podrem fer moltes més iniciatives.
