Pel Rubén Cruz
Avui Diada Nacional de Catalunya hem pogut escoltar els missatges dels nostres representants polítics entre les nou i deu del matí, amb paraules per a tots els gustos. N’hi havia qui demanava una Diada de la convivència entre catalans, com si estigués en risc la pau social i pengés d’un fil que aquest polític havia detectat amb particular lucidesa i només ell és capaç de recosir. Hi ha defensors de l’article 155 que valen tan poca cosa com els defensors de les 155 monedes, i presumeixen d’allò que ni són ni seran.
Hem pogut visitar l’Oficina Europarlamentària dels parlamentaris catalans Puigdemont, Comín i Ponsatí. A la seu del carrer del Bonaire, molt a prop del Born, no ens ha calgut demanar hora ni contactar per telèfon ni per correu per visitar-la avui, dia de portes oberts.
Cal dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí són els primers a Catalunya i a Espanya que disposen d’una oficina com aquesta per fer arribar als representats la tasca del representants a Europa. A d’altres països és normal aquesta oficina, però a Espanya era inèdita… després de 37 anys com a membres de la Unió Europea. Pel Parlament d’Estrasburg han passat més de quatre-cents dels nostres representants espanyols des del 1989, i encara era hora d’obrir-ne una oficina a Espanya d’aquesta mena.
Obrir-ne una és a l’abast de qualsevol altre euro parlamentari pel fet de ser-ho: reben els diners perquè ho facin, en interès de la institució legislativa europea, perquè es conegui entre els electors l’activitat dels respectius representants. Passa només que els altres dediquen els diners a altres finalitats, sense ni declarar quines.
Cal dir, doncs, que Puigdemont, Comín i Ponsatí hi són precursors, gràcies a ser els nostres primers representants catalans d’obediència catalana, és a dir, sense sucursalismes metropolitans a Europa.
A prop del Born i de l’Oficina hi és el Fossar de les Moreres, que avui anava ple de gent.
A la tarda hem pogut assistir a la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) a l’Avinguda del Paral·lel fins a l’Estació de França, tot acompanyant el Consell per la República. Tot i que enguany no ha aplegat la gentada d’altres edicions, la participació ha estat per sobre de la de l’any passat.
L’ambient ha estat absolutament respectuós, però reivindicatiu. Lo cortés no quita lo valiente,
Evidentment, era aquest tipus de crítica, popular i assenyada, la que alguns volien evitar mitjançant exigències a l’organitzadora.
Evidentment també que alguns altres —membres del Dúo Dinámico al Congreso que a vegades són el Trio de les Açores quan s’esdevé alguna alineació planetària que tira cap a la banda esquerra de la Via Làctia—, estan molt interessats en desinflar aquest suflé que dura tant i fa perdre tantes oportunitats als ciutadans… Encara més de 25 anys fa que dura la reclamació del corredor mediterrani i ja han posat vies a Madrid entre les estacions d’Atocha i Chamartín, pas obligat del nou Mediterrani que ha descobert en ple èxtasi aquest Gobierno tan progressista. I cada any financen Madrid amb 4 mil milions suplementaris per raó de capitalitat: pels bens i serveis de l’Estat situats a la capital però a disposició de tots els espanyols qui per fer-los servir han d’anar-hi. Als comptes estan repartits entre tothom, però físicament se n’aprofita Madrid, de la possessió i l’explotació. Ho va denunciar en Ximo Puig, el president socialista de la Generalitat Valenciana ara fa dos anys, amb dades de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE):
«Madrid pot permetre’s deixar d’ingressar 4.100 milions anuals amb rebaixes fiscals sobre les rendes més altes i el patrimoni fruit del seu dopatge per l’efecte capitalitat»
Moisés Pèrez, Madrid, la gran aspiradora econòmica espanyola – El Temps, 22.09.2020
Aquestes festes són les que fan perdre oportunitats als ciutadans de Catalunya. Mentrestant, podem jugar al victimisme entre catalans mal avinguts perquè els uns no han pogut desinfectar als altres amb el 155 com calia.
