Catorzena etapa de #LaTravessa, pel Rubén Cruz.
Avui travessem de la Ribera d’Ebre a la Terra Alta, en tan sols 18 km.
«D’aquesta comarca, en diuen la Castellania, per raons històriques. Després de conquerida Tortosa i per assegurar-se el control dels marges de l’Ebre, en 1153 el compte Ramon Berenguer IV encarregà la repoblació i el govern de la comarca als templers, que s’instal·laren al castell de Miravet per exercir-ne la comanda.
El seu domini durà fins que el papa Climent V dissolgué l’Orde enmig d’un escàndol de proporcions europees inusitades, el 1312. Cinc anys més tard, la comarca fou donada als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que la governaren des del castell d’Amposta. D’aquests orígens netament feudals resta a aquesta terra una sang forta i un caràcter vigorós i aplomat.»
Josep Pla. Guia de Catalunya. Edicions Destino. Barcelona, 1971
Sant Jeroni és un ermita dins el nucli urbà de la població de Móra d’Ebre, en una clotada entre muntanyes (la Serra de Cavalls) on en trobem més, d’ermites. El temple és d’origen medieval tot i que es va refer a finals del segle XIX, per acollir la tradicional romeria de l’1 de maig. L’obra ha estat arrebossada, emblanquinada i rematada amb campanar de cadireta on la campana volteja entre dues columnes de pedra.
Móra d’Ebre és la capital de la Ribera d’Ebre, comarca que s’estén a banda i banda del riu.
Travessem la Serra de Cavalls, i evitarem la de Pàndols.
«El simple enunciat d’aquests noms esborrona. Noms tràgics! Però el temps ha passat i, de l’agitació d’aquells dies, n’ha restat una melangia borrosa que es perd en l’aire, com la vida humana. A mesura que us aneu acostant a Gandesa, el paisatge sembla obrir-se una mica, i apareixen els oliverars ben perfilats. El país és com llunyà, somort, àton, i sembla viure en una convalescència accentuada.»
Gandesa és la capital de la comarca de la Terra Alta. Ben comunicada des d’època romana ─s’hi van trobar evidències del pas dels cartaginesos amb els elefants africans cap a Roma─, a la cruïlla de camins entre Catalunya, Aragó i País Valencià, i actualment per les carreteres N-420 i C-43.
Ramon Berenguer IV va atorgar-li la seva carta de població, l’any 1194, per afavorir el repoblament de la Catalunya Nova conquerida als musulmans. De seguida, els comanadors del Temple van bastir-hi l’església vella romànica,
Per unir les seves forces contra els musulmans, el 1319 Jaume II i Fernando IV van concertar un casament de “conveniència” entre l’infant Jaume d’Aragó i la infanta Leonor de Castella… que sols tenia tres anys d’edat. L’hereu català tenia vocació religiosa, i a contracor va haver d’acceptar el compromís. A l’octubre, van celebrar les esposalles a l’església de Gandesa, i en acabades l’infant va marxar d’una revolada. La llegenda diu que hi va perdre un dels seus guants, i que va aparèixer a l’escut d’armes de la ciutat…
Al desembre, reunides les Corts a Tarragona, l’infant Jaume va renunciar al dret de primogenitura i de successió, i va ingressar en l’orde de Montesa. Fou jurat com a hereu el seu germà Alfons III, qui deu anys més tard prengué per muller… a Leonor de Castella!
Al 2014, l’Ajuntament i el Grup de teatre local La Farsa van representar aquests fets als carrers del nucli antic de Gandesa.
«En la primera guerra carlina, que aquí en diuen guerra de Cabrera, Gandesa va patir set setges consecutius i fracassats (1835-1837). Sense muralles i al bell mig d’una vall molt àmplia, era una presa fàcil… Tanmateix, el carlí general Cabrera no pogué prendre-la fins que la gent va abandonar Gandesa per refugiar-se a Mequinensa.
[…] Els engorjats de les muntanyes, les oliveres, els camins arrecerats i solitaris, semblen portar la figura d’aquest tipus sorrut i extraordinari…»
En Josep Pla ens evoca dues figures coetànes.
«Venint per aquests passatges, m’ha vagat de comparar Cabrera i Prim, els dos grans generals que aquestes terres produïren el segle passat, comparables perquè seguiren trajectòries oposades.
El carlí Cabrera des de l’exili a Londres i el seu matrimoni amb una senyora anglesa, protestant i rica, acabà essent un moderat probablement liberal. En tot cas, morí detestat pels seus correligionaris.
Prim, a l’avantguarda de les idees liberals, ja des de l’exili a Suïssa i després també a Londres anà evolucionant cap a formes de govern com més anava més moderades, fins arribar a ser considerat un reaccionari.»
“Catalans, voleu córrer massa; no correu tant que podríeu caure”.
Frase atribuida al general Joan Prim i Prats, al seu pas per Barcelona de retorn de l’exili londinenc i acabada de proclamar la República a Figueres (1868)
Tant a Gandesa com a la Terra Alta, l’economia és agrícola (amb conreus de vinya, oliveres, ametllers i cereals) però també industrial (fins els anys 60, de transformació en vi i oli; actualment també cartró i granges pecuàries) .
Els vins de Gandesa i tota la comarca són coneguts amb de la Denominació d’Origen Terra Alta. La indústria fins als anys 60 va ser principalment de transformació agrícola (vi, oli). Els cellers cooperatius de Gandesa i el Pinell de Brai són coneguts com les ‘catedrals del vi’.
