Un tatuatge, una arracada o un pírcing, acostumen a ser per a tota la vida (sobretot els tatuatges, ja que les arracades i els pírcings si en un moment donat vols, pots treure-te’ls i es dissimularan una mica). Així que abans de res, us recomano que penseu molt bé si realment voleu pintar el vostre cos o de fer-vos-hi cap forat. Temps enrere estava molt mal vist per la gent gran, que els joves portessin tatuatges o arracades, ja que, segons ells, era de quinquis o de macarres. Però, per sort, la societat ha evolucionat, i en aquest sentit, ja no està tan mal vist.
Ara, no us penseu que només són els grans els qui jutgen, perquè no és així. Entre els joves, hi ha diversos prejudicis que envolten el món dels tatuatges i les arracades.
Per exemple, si ets un noi i et fas un forat d’arracada a l’orella dreta, per a molts altres joves seràs homosexual. I no per res en especial, sinó perquè entre molts joves hi ha una norma no escrita que diu que si ets gai et faràs una arracada a la dreta. I això, a més de ser homòfob, és una ximpleria de l’alçada d’un campanar. Ja que és obvi que una arracada no marcarà la teva orientació sexual. Però que voleu que us digui, a vegades els joves no som tan moderns com ens pensem.
Personalment, si parlem de tatuatges, jo tinc molt clar que mai em tatuaria el nom de la meva parella. Perquè tot i que en un principi pot semblar molt bonic, pot acabar resultant un desastre. Ja que pot ser que aquesta relació s’acabi, que la teva parella s’enrotlli amb el teu millor amic… i jo no voldria passar-me tota la vida amb el nom d’una exparella tatuat.
Cal que quedi clar que tothom és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos, però jo us recomano que si heu de tatuar-vos, aneu a un especialista en la matèria. Imagina que per no voler pagar trenta euros més, acabes anant a un lloc més barat i et fan una aberració. I en aquest cas no hi ha gaire reacció possible. Així que crec que si t’has de tatuar alguna cosa, és recomanable pagar un preu més elevat, però que surti com tu desitges, que no pas pagar un preu més barat, però que el tatuatge no quedi com tu t’esperaves.
Penso, a més, que és molt important la part del cos a la qual et fas el tatuatge, ja que no és el mateix fer-te’l en un lloc discret, com ara la planta del peu o la natja del cul, que al braç, a la cama o a la cara. I és que tot és vàlid. I tot i que jo penso que els tatuatges a la cara no ajuden a veure’t millor, crec que cadascú ha de poder decidir sobre si mateix.
Des del meu punt de vista, tant els joves com la gent més gran hauríem de deixar de banda els prejudicis, i no jutjar a la gent per si va tatuada, per si porta l’arracada a la dreta o a l’esquerra, per si porta pírcings… Jo puc entendre que pot ser xocant veure gent molt tatuada, però per alguna gent potser són xocants moltes coses que a altra gent li semblen molt normals. I és que vivim en societat, i és preciós que a tothom li agradin coses diferents (mentre totes sigui legals). I hem d’aprendre a viure sense jutjar als altres per ser diferents de nosaltres. Perquè al final tot som éssers humans, i si ja ens jutgem entre nosaltres, no em vull ni imaginar com se sentiran els extraterrestres quan ens vinguin a veure.
