Pau Llopis
Els diaris, periòdics, telenotícies i, en definitiva, tots els butlletins divulgatius existents han anat plens d’informacions, dades i xifres de morts del conflicte entre Palestina i Israel durant el darrer mes i mig.
D’aquesta sanguinolenta batalla armada també s’han omplert les xarxes socials. El debat social que s’ha generat al seu voltant ha comportat, fins i tot, l’assenyalament de personatges públics per la seva opinió envers la situació.
El que és sens dubte uns dels majors desastres humanitaris dels últims temps ha generat un fort neguit en el si de les societats occidentals, que recentment han vist alterada la pau mundial per dos grans conflictes que portaven gestant-se força temps i que han tingut fortes conseqüències socials, econòmiques i polítiques per a tothom.
Aquests conflictes generen incògnites i preguntes més enllà de les que es poden pensar a primera instància (“Qui és el culpable? Què ha portat a l’esclat d’aquesta guerra? És culpa d’un tercer?”). I és que tot plegat fa trontollar la idea o percepció, sovint utòpica, que tots els pobles del món poden viure en harmonia i que aconseguir la igualtat i pau mundial és quelcom assolible en un futur no tan llunyà.
La història de la Humanitat ha estat sempre marcada per les guerres com a mètode de resposta a les tensions polítiques i a la falta d’entesa entre nacions, que des de temps llunyans han tingut interessos i pretensions oposades. La pau, quasi sempre, ha sigut l’última opció. I això, sembla, no ha canviat, simplement ha evolucionat.
El concepte de la multiculturalitat està vivint un dels seus moments més crítics en el darrer segle. Per aquest precís motiu, veïns i veïnes de la Marina, de diferents cultures, reflexionen sobre aquesta situació i expliquen com ho viuen al barri i a la ciutat, tot contestant una sèrie de preguntes que els hi fem. En aquesta ocasió, els testimonis han estat de Francisco Santiago i Mariví Cortés, membres de la comunitat gitana i de l’Associació Espai Escola Dominical Undebel, de cinquanta-sis i cinquanta-quatre anys, respectivament.
Quina és la vostra experiència personal a Barcelona?
En el cas del Kiko, va néixer i es va criar en aquesta zona, mentre que la Mariví, tot i haver nascut a Barcelona, va viure vint-i-sis anys a Andalusia, fins que finalment es va casar amb en Francisco i va vindre a viure al barri. En el seu cas, esmenten, estan molt satisfets i còmodes amb la seva experiència a la ciutat comtal, destacant, sobretot, com d’acollits i respectats s’han sentit sempre a la Marina, “un barri especial amb gent de moltes cultures i procedències diferents”. Sigui com sigui, assenyalen que han viscut multitud d’episodis racistes a altres llocs de Barcelona i, consideren que encara hi ha molta xenofòbia tant a la societat catalana com a l’espanyola.
Heu viscut mai cap episodi racista a causa de la vostra identitat cultural?
La Mariví i en Kiko, visiblement disgustats, afirmen que encara existeix molt estigma envers la comunitat gitana, que està “molt mal vista” i sempre associada a “un perfil de persona delinqüent i mal educada”. En el seu cas, expliquen, els membres de la seva família se senten sempre molt vigilats quan visiten comerços o qualsevol mena de botiga.
La Mariví relata una mala experiència a una botiga de roba del Centre Comercial Gran Via 2, on una dependenta els va dir a ella i a la seva filla que “allà no tenien res per elles”. Ella, a més a més, va experimentar en la seva joventut com van descartar-la com a dependenta d’una botiga de mobles “pels seus cognoms gitanos” quan ja havia superat totes les proves de selecció. També asseguren que han de suportar constantment comentaris del tipus “ja sabem com sou vosaltres” o “sou sempre els mateixos” quan sorgeix el més mínim malentès amb altres persones.
En general, conclouen, consideren que la comunitat gitana està, encara avui en dia, molt mal vista dins la societat espanyola, quan, asseguren, “són igual d’espanyols i de catalans com qualsevol altre”.
Quina reflexió extraieu del conflicte Palestina-Israel?
En referència a aquesta qüestió, en Francisco i la Mariví sostenen que conflictes com aquests venen generats sempre per “interessos polítics i econòmics” que envien “a gent que no es coneix a matar-se entre ells”. Per a ells i la seva associació, “la guerra és el major fracàs humà” donat que “ningú guanya”, ja no només a Palestina i Israel, sinó també a altres guerres com ara la d’Ucraïna i Rússia. Sobre la disputa israelo-palestina, afirmen contundentment, que “la guerra i l’assassinat indiscriminat de persones no ha de ser mai la solució” per cap dels dos bàndols i reafirmen la postura contrària a la guerra i en defensa de la pau, de la seva entitat.
Quins són els aspectes més beneficiosos de la multiculturalitat en una ciutat? Quin creieu que és el major repte que tenim als nostres barris en aquest sentit?
Argumenten que la multiculturalitat i, per tant, la unió i barreja de diferents cultures en un mateix barri o districte, és l’eina necessària per a “conèixer i respectar els altres” i obrir la ment amb la finalitat d’aconseguir la tolerància que permeti a totes les nacions i pobles del món “viure en harmonia”. De tota manera, creuen que s’ha de fer més en aquest sentit, aconseguint acabar amb les barreres i “parcel·les” que separen als membres de les diferents comunitats que hi ha a Barcelona i la Marina, i que no permeten que hi hagi un intercanvi més fluid de perspectives, oportunitats i altres camps culturals.
Quin missatge els hi donaríeu als partits polítics que provoquen divisió social i odi entre cultures com a estratègia per guanyar vots?
Els representants de l’associació gitana coincideixen en el fet que des de l’Administració es podria fer bastant més per la seva comunitat, sigui quin sigui el partit. Alegen que se senten “desplaçats i deixats de banda” i que no “s’atenen les seves necessitats”. En general, conclouen, es podrien promoure més iniciatives en favor de la multiculturalitat per part de la Generalitat i l’Ajuntament. És per això que demanen una major varietat cultural en la representació administrativa i que, per exemple, contractin gitanos per a assessorar i ajudar persones de la mateixa comunitat, donat que “la comunicació serà més fluida i senzilla”.
