Nota: a la versió paper hi ha algunes errades, i per aquesta raó, hem fet les pertinents correccions al següent text. Disculpeu les molèsties.
“No pots quedar-te com una lesbiana masculinitzada?”. És la frase que li va dir al Dani un familiar. “Per què?”, es pregunta, repetidament, el jove durant l’entrevista. Amb 21 anys, ja fa tres que va donar “el pas”, malgrat que als 13 ja tenia clar que no s’identificava amb el gènere que si li havia assignat al néixer.
Recorda, també, com es relacionava amb els companys de classe. “Havia de prometre un cromo als nois de la meva classe perquè em deixessin jugar a futbol”. Si no hi havia cromo, no hi havia pilota. “Per què jo ho havia de fer i a la resta de nois no?”
Aquesta realitat és una de tantes que pateixen les persones trans i no binàries, d’aquí que el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, el 31 de març, pretengui crear-ne consciència i sensibilitzar-nos entorn a la diversitat.
L’imaginari col·lectiu entén les persones trans a partir d’icones populars. N’és un exemple la Veneno. A Barcelona, la glorieta del Parc de la Ciutadella va ser rebatejada en record de Sonia Rescalvo, trans brutalment assassinada per un grup de skinheads neonazis en 1991.
Trans és la persona que no se sent identificada amb el gènere que se li ha assignat en néixer: home o dona. Al Dani el van assignar com a dona al néixer però ell s’identifica com a home”. També pot ser trans una persona no binària. És a dir, qui no s’identifica ni amb el femení ni amb el masculí.
La taxa d’atur entre el col·lectiu és d’un 80%. Segons UGT, tarden de mitjana més de tres anys a trobar feina |
Encaixar en una societat que prefereix els “armaris”
La història de la Chris demostra la realitat tan diversa que tenen les persones del col·lectiu. “Vaig créixer com a noi i als 13 anys vaig sortir de l’armari com a gai”, malgrat que fins als 18 no es va identificar com a persona trans. La manca d’accés a aquesta informació i l’assetjament que patia li van dificultar viure amb plenitud.
Al Dani, d’adolescent, li va començar a créixer el pit i li era molt complicat crear-se una barrera protectora, malgrat que ja tenia aspecte de noi i en rebia molts insults. Moltes trans han de construir-se una mena de personatge per encaixar dins els patrons que socialment acceptem i que per a ells, elles i ellis, són hostils, fins al punt de patir violència constantment.
L’Andi, metge, comunicador, fotògraf i activista trans no binari, de 34 anys, explica que la visibilitat del col·lectiu és major per a les persones que tenen una expressió de gènere concreta. “Si t’identifiques com a home, has de tenir una aparença masculina; si t’identifiques com a dona, has de vestir i adoptar un comportament femení, vindria a ser el que la societat vol”, diu.
Es continua esperant que estèticament segueixin encaixant. “És com dir: em sembla molt bé que siguis una dona trans, però que la gent no se n’adoni que ho ets”, especifica la Chris. Li Neo (li és el pronom neutre utilitzat en català per a les persones no binàries) té 23 anys i va haver de passar per una etapa “performativa” i artificial. S’expressava d’una manera molt femenina com una forma d’encaixar amb la “norma”. I com treballa a una empresa “molt corporativa”, a la feina aparca la seva identitat.
L’àmbit laboral sol esdevenir un entorn hostil. I és que la taxa d’atur entre el col·lectiu és d’un 80%. Segons UGT, tarden de mitjana més de tres anys a trobar feina. És per aquesta raó que existeixen plans d’inclusió laboral com al que participa la Chris, “malgrat que quan acaba el contracte, és molt difícil que t’agafin indefinidament”.
S’avança amb la llei trans, però “queda molt per fer”
Els últims mesos, haurem sentit sovint aquests dos termes per l’aprovació de la Llei Trans o de la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, tal com figura al Boletín Oficial del Estado.
Tots, totes i totis, que a la redacció ja hem après, debat lingüístic a banda, coincideixen en què “no ens hem de conformar amb aquesta llei, perquè les persones trans i no binàries patim una violència i un ocultament quotidià”, Així, demanen un canvi de pensament amb un crit a la llibertat: “Quan hi ha alguna cosa que no coneixes, s’ha de tenir predisposició a aprendre’n; no és un problema de capacitat, és una manca de predisposició”, diu li Neo.
“Les persones trans existim, seguirem lluitant i, mentrestant, seguirem resistint que és el que sempre hem fet i el que millor sabem fer”, conclou l’Andi.
