Alejandra Sánchez
Al juliol del passat any 2019, es van propiciar una sèrie de moviments dins de l’equip de govern de Barcelona En Comú. El nomenament de l’anterior regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, com a quarta tinenta d’alcaldia, va provocar que Marc Serra, que havia format part de l’equip assessor de l’antic regidor Jaume Asens, esdevingués Regidor del nostre Districte, a més d’ostentar la Regidoria de Drets de Ciutadania i la de Participació.
Serra, natural del Poble Sec, i amb formació de jurista i sociòleg, ha destacat pel seu activisme, especialment en la lluita pels drets de les persones migrades i els refugiats, fins al punt d’arribar a exercir de portaveu de la plataforma Tanquem els CIEs.
El regidor, entrevistat el passat mes d’octubre per la Televisió de Barcelona, afirmava que els reptes del Districte eren tres: l’habitatge, la desigualtat social i la seguretat, a més de mostrar-se preocupat per d’altres assumptes, com la igualtat de gènere, l’emergència climàtica o l’associacionisme ciutadà.
Un any després de les eleccions municipals del maig de 2019, des del Diari de La Marina, analitzem quines mesures s’han posat en marxa i quins són encara els principals reptes de l’administració del Districte.
Habitatge i infraestructures
En la seva primera entrevista concedida a La Marina, Serra afirmava que el Prat Vermell era el gran repte habitacional del Districte. Es tracta, segons el Regidor, d’un projecte que “es va voler repensar perquè hi havia el risc que s’acabés convertint en una urbanització de luxe d’esquenes al barri de La Marina i mirant més cap a la zona de L’Hospitalet”. Serra afirmava que es construirien uns 15.000 habitatges, dels quals, al menys, dos terços serien de lloguer assequible.
A hores d’ara, el Consistori té plantejats un total de 732 pisos socials al Prat Vermell, mitjançant vuit projectes diferents, dels quals únicament 140 estan “a punt d’iniciar obres”, segons dades del propi Ajuntament.
Més enllà de la construcció d’habitatge, una altra de les grans obres que se reclama des de fa anys pel veïnat a aquesta administració és la renovació de Magòria, per a recuperar-la com a equipaments dedicats a la ciutadania.
El projecte de renovació d’aquesta zona situada al barri de la Bordeta es va presentar a principis del mes passat i consisteix en convertir-se en un pol d’equipaments sanitaris, esportius i d’habitatge públic.
L’Ajuntament i la Generalitat invertiran 60 milions d’euros en la remodelació d’aquestes instal·lacions i l’inici de les obres estan previstes pel 2023, any en què l’actual mandat estarà a punt de finalitzar.
Tot i la demora en la construcció del que serà la nova Magòria, el projecte, a càrrec dels arquitectes Anna Gutiérrez, Álvaro Cuéllar, Elisenda Fontova i Enric Escriba, compleix una de les principals reclamacions del veïnat de Sants, com és recuperar el camp de futbol de la Unió Esportiva Sants, que actualment es troba al carrer de l’Energia.
Desigualtats socials
Marc Serra destacava, tant en declaracions al Diari de La Marina com a Betevé, la importància del Pla de Barris per acabar amb les desigualtats socials a Sants-Montjuïc.
El Pla de Barris és l’aposta estrella als barris de l’administració de Barcelona en Comú durant el període 2016-2020, i que tenia com a principal objectiu “revertir les desigualtats socials entre els barris de la ciutat”. Durant el mandat anterior es va implantar a 16 barris de la ciutat dels eixos Besòs, Muntanya Turons i Litoral.
Pel que fa al nostre Districte, el Pla de Barris es va implantar únicament als barris de La Marina, on s’han desenvolupat diverses iniciatives com ara la reforma d’un conjunt de blocs de pisos a El Polvorí, el programa TIC per reforçar escoles i instituts, la reforma de l’Escola Enric Granados, la construcció de parc de patinatge i d’altres projectes d’educació i cultura, com ara la Caixa d’Eines.
Moltes de les iniciatives que va posar en marxa el Pla de Barris de La Marina han estat ben rebut pel veïnat, tot i que l’oposició qüestiona que siguin actuacions ordinàries en un pla teòricament extraordinari, a més de la demora en l’execució. D’altra banda, algunes iniciatives no tenen assegurada la seva continuïtat i, una de les més importats pel que fa a l’oferta de serveis a la zona, la construcció del Centre d’Atenció Integral (CAI), està encara “en definició”.
A més, l’administració Serra va preveure també desenvolupar el Pla de Barris al barri del Poble Sec, fet que, a hores d’ara, no s’ha confirmat.
Sembla que ara els esforços tant de l’Ajuntament com de les regidories de Serra estan centrats en el desenvolupament dels primers pressupostos participatius de Barcelona, que permetran que la ciutadania “decideixi” 75 milions d’euros del pressupost públic a través d’un concurs de projectes. No obstant, aquesta eina de participació està encara a l’espera de demostrar-se vàlida i útil, és a dir que realment reculli la demanda de la ciutadania.
Emergència climàtica i mobilitat
El canvi climàtic és una de les grans preocupacions de l’actual consistori, que també es trasllada als districtes. Part d’aquest relat explica l’interès en guanyar espais pels vianants i les bicis en tota la ciutat en diverses iniciatives com ara els itineraris segurs o els nous carrils bicis. D’altra banda, el regidor Serra ha mostrat en diverses ocasions, per exemple, en el darrer Consell de Barri de La Marina, la seva intenció d’iniciar el debat sobre la pacificació del Passeig de la Zona Franca. De fet, el passat novembre es va comprometre a acabar el present mandat amb un projecte de pacificació per a la gran artèria del barri, que partís d’un procés participatiu. El procés encara no ha començat.
Teixit associatiu i veïnal
Tot i els reptes que presenta un Districte tan divers com és Sants-Montjuïc, dos dels assumptes que més polseguera estan aixecant últimament semblaven estar ja tancats…. però no.
Des de fa varies setmanes un grup de veïns i veïnes de Sants Centre s’han agrupat en la Plataforma Stop Tanatori, per intentar que l’emblemàtic HappyPark, el xiquiparc del carrer dels Comtes de Bell-lloc, no es converteixi en el tanatori que des del consistori es vol promoure.
La Plataforma Stop Tanatori es va reunir amb els representants municipals a finals de febrer i les conclusions que van treure de la trobada, segons diversos membres que hi van participar, no van ser satisfactòries.
El veïnat ha protestat de diverses maneres, com per exemple amb sonores cassolades o amb una comparsa dedicada a la polèmica del tanatori durant la rua de Carnestoltes del barri de Sants.
En el mateix barri de Sants, però en aquest cas al carrer Olzinelles, 30 , es demana la rehabilitació del Centre Social de Sants, que l’Ajuntament es va comprometre a incloure en les seves partides pressupostàries i que ara, tant el Consistori con el Districte, deriven als pressupostos participatius. D’aquesta manera, de tenir el compromís de rehabilitació de l’edifici fixat pel darrer trimestre del 2020, s’ha passat a haver de presentar el projecte a la regidoria de Participació i, en cas de que passi tots els seus filtres i guanyi les votacions, es rehabilitaria. En cas contrari, l’edifici quedaria en la situació precària en la qual es troba actualment.
La pandèmia del coronavirus ha fet miques molts projectes privats i també públics? Reptes de futur i problemes de present que l’administració del Regidor Marc Serra ha d’afrontar durant la resta de mandat, però que sembla que durant aquest primer any de govern no han centrat l’agenda del Districte de Sants-Montjuïc.
