Associació Benestar i Desenvolupament
La incapacitat per poder mantenir un habitatge a una temperatura adequada és una de les moltes formes de pobresa a les qual la societat ha de fer front. La pobresa energètica, nom que se li dóna a aquesta situació, és un concepte cada cop més estes però de difícil definició. Econòmicament, s’entén que una persona es troba en situació de pobresa energètica quan ha de destinar més del 10% dels seus ingressos a mantenir el seu habitatge a una temperatura estàndard adequada que, segons criteris de l’OMS, se situaria en el 21oC per a la sala d’estar i 18oC a altres espais de la llar. Aquest criteri econòmic, acceptat de forma majoritària, no engloba la complexitat de la problemàtica.
Per això, l’Associació Benestar i Desenvolupament ha proposat la creació d’un nou mesurador, l’Index de Pobresa Energètica, que inclou, a més de la dimensió econòmica (ingressos de la unitat familiar i despeses d’energia), quatre elements qualitatius i socials: demanar d’ajut per a pagar les factures energètiques, haver patit talls ens els subministraments, declarar no poder escalfar l’habitatge, haver encès més temps la calefacció si s’hagués pogut fer front al pagament.
La necessitat d’aquest nou indicador és una de les conclusions de “Cruixir de dents. La vivència de la pobresa energètica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, un informe elaborat per ABD que analitza la situació de pobresa energètica de la població que atén l’entitat. El nou índex té com objectiu obtenir una imatge el més real possible de la problemàtica i fer visibles aquells casos que queden ocults perquè no responen íntegrament al criteri econòmic.
En l’informe, l’entitat destaca que amb l’ús de l’Índex de Pobresa Energètica, la xifra inicial de pobresa energètica de les llars ateses a l’Àrea Metropolitana augmenta dotze punts percentuals, passant del 63,5%, segons criteris estrictament econòmics, al 75,6%. D’aquest 75,6% de població pobra energèticament, el 56,2% es troba com a mínim en dues de les quatre dimensions que contempla el nou índex.
El llindar del 10% d’ingressos dedicats al pagament de la despesa fa que no es tinguin en compte aquelles famílies que no arriben a aquest límit però que, tot i així, no poden fer front a la despesa. De fet, segons les dades recopilades, un 52,1% de les famílies ateses han tingut dificultats per pagar les factures d’energia i, entre aquestes un 29,6% ha dedicat menys d’un 10% dels seus ingressos a despeses energètiques. A més, un 13,9% de les llars han deixat de pagar les despeses energètiques i un 5,8% han patit talls de subministraments.
L’entitat assenyala entre les causes de la pobresa energètica l’alt preu de l’electricitat i el gas a l’estat espanyol, un 30% més car que a la resta d’Europa, fet que deixa bona part de la població fora de l’accés a aquests béns bàsics. A aquest factor s’hi ha de sumar un parc d’habitatges construït abans de l’existència de normatives tèrmiques i, en molts casos, amb materials de baixa qualitat i un mal aïllament.
La família: principal suport de les llars en situació de pobresa energètica
L’informe també destaca que la família continua sent la principal ajuda que reben les persones en situacions límits, com demostra el fet que un 27,8% de la població atesa per ABD ha rebut suport econòmic de les famílies per a poder pagar les despeses energètiques, un 12,6% l’ha rebut de serveis socials i finalment un 4,3% d’entitats socials. Per últim, l’entitat ha volgut alertar sobre el desconeixement del bo social entre les persones afectades per la pobresa energètica ja que, segons les dades recollides a l’informe, només un 7,2% de les famílies que reuneixen els requisits per demanar-lo (un 52,7%) ho han fet.
