Esther Pardo i Gimeno
Quan ja hem acabat de menjar raïm i els préssecs de Calanda ja no es troben a les fruiteries, comencen a aparèixer les mandarines tímidament i amb més força els caquis i una fruita rara que no massa gent consumeix: la xirimoia.
L’arbre del caqui, palosanto en castellà, que va venir del japó, però que ara també n’hi ha de procedència xinesa, tot i que ja fa molts anys que el trobem en molts jardins i horts del nostre país. S’està convertint en un cultiu de substitució de les taronges, a València.
Una varietat del caqui, és l’anomenat Persimons, que és el mateix fruit però collit encara verd i madurat els magatzems amb tractaments especials perquè conservin la duresa i no siguin tant astringents.
El caqui és molt recomanable per a la salut perquè conté carotens, rics en vitamina A; també aporta vitamina C i potassi . Hem de dir també que força quantitat de sucres . Al ser astringent va bé per combatre la diarrea . Com que conté antioxidants , menjar caquis ens protegeix de malalties degeneratives.
I de la xirimoia us puc dir que ens ha arribat d’Amèrica central i que els seu aspecte ens recorda a una pinya. Es conrea a la costa andalusa. La seva polpa és molt dolça i s’ha de menjar quan la pell ´es tova , sempre en compte de no menjar les llavors perquè son verinoses. Per la seva textura, ( si la batem, té aspecte de crema), la podem combinar en molts postres, i també amb d’altres fruites.
És una fruita rica en vitamines C, A, i també del grup B; i minerals com el Potassi, calci i fòsfor. Per tant, ens anirà bé per combatre constipats, activa el cervell i té un efecte una mica laxant.
Si no les mengeu habitualment, proveu-les. Totes dues son molt bones per a nens i avis!!
Que vagi de gust!!
Octubre 2019