Redacció: Esther Pardo
Com que en les darreres columnes ja he parlat de l’aigua i del pa, trobo que estaria bé parlar de la sal, l’enemic amagat a tot arreu, més o menys com el sucre, del que ja en parlarem un altre dia.
Doncs és veritat que en diuen a la truita sense sal “la truita de la sogra” perquè no hi ha res pitjor que un ou sense sal i suposadament, si la sogra ens vol fer la punyeta, ens farà la truita sense sal.
Hi estem d’acord que el menjar sense sal no té gust de res, com diuen alguns?. Crec més aviat que és una exageració i que els acostumats a menjar-ho to picant, diuen el mateix del que mengem els que no ens agrada que el bitxo o la pebre ens cogui la boca.
Però els perjudicis de menjar salat, poden arribar a ser greus, doncs la sal fa treballar molt els ronyons i puja la pressió arterial. I el que podem comprovar de seguida que mengem aliments salats, és que fa venir set, amb la qual cosa, necessitarem més aportació d’aigua, que quasi sempre i degut a la sal, quedarà retinguda dins el nostre organisme.
La sal és una de les causants de la hipertensió, fa que les nostres artèries perdin elasticitat. Altera la funció dels ronyons, que es veuen obligats a treballar en excés i pot acabar formant càlculs. Perjudica l’aparell respiratori; un excés de sal empitjora el símptomes dels asmàtics. I encara que no ho sembli, engreixa de manera indirecta. Com que fa veure, moltes vegades s’intenta compensar amb begudes dolces, com ara els refrescos que porten gran quantitat de sucre.
Com que el nostre organisme s’acostuma a tot, intenteu anar reduint el consum de sal poc a poc. Cada dia una mica menys a l’olla i evitem menjars processats, que tots absolutament en porten una gran quantitat.
