Després de no votar-se al ple de l’Ajuntament de Barcelona del mes de novembre, el projecte de Snow World encara l’últim intent de ser recolzat pel Consistori. Des de l’empresa reconeixen sentir-se esgotats pel poc consens que genera un projecte que consideren molt bo per la ciutat i pel barri de la Marina
MIQUEL VERA I JUDIT VALDÉS| El passat 28 de novembre el ple de l’ajuntament de Barcelona havia de decidir si finalment tirava endavant el projecte de Snow World, encabit dins el Pla General Metropolità pels barris de la Marina. Aquesta votació havia de decidir si es seguia endavant amb la construcció d’una pista d’esquí coberta promoguda per una empresa privada holandesa amb una inversió de 45 milions d’euros.
El complex proposat inclou dues pistes d’esquí cobertes, dues d’hoquei sobre gel i una de cúrling. Tindria una alçada de 62 metres, l’equivalent a un edifici de 15 plantes, i utilitzaria el fred generat al Port de Barcelona pels vaixells que transporten gas, que actualment es desaprofita, per generar la neu i el fred necessaris. La construcció del complex afectaria l’edifici del Banc d’Aliments i l’Institut de la Mercè, tot i que des de Snow World s’ha assegurat que trobarien un nou emplaçament per ambdues institucions, encara que fos dins del propi complex esportiu. Finalment, hores abans de la votació definitiva, es va decidir retirar aquest projecte de la votació per falta de consens i per intentar guanyar temps per negociar un suport suficient al projecte de la pista d’esquí coberta.
Segons va declarar Koos Henrik, president de la firma holandesa Snow World al diari La Marina, la pista d’esquí és un projecte “positiu per la ciutat de Barcelona, viable econòmicament i que generaria uns 200 llocs de treball fixos i molts més d’eventuals durant períodes d’alta demanda”. La veritat és que la proposta de construcció de la pista d’esquí no va ser ben rebuda pels partits polítics de la ciutat.
Només CiU li va donar un suport clar; els altres partits s’hi van mostrar contraris al•legant motius de viabilitat econòmica, rendibilitat social o sostenibilitat ecològica. El Partit Popular, encapçalat al districte per Jose Antonio Calleja, semblava disposat a un acord, tot i negar-s’hi en un principi. Maria Jesús Pérez del PSC es mostrava contrària que un equipament que havia de ser “de ciutat” s’entregués a una empresa holandesa perquè en fes ús una classe social que no és majoritària al nostre barri.
Des del districte de Sants Montjuïc, Jordi Martí sempre s’ha mostrat partidari a aquest projecte. Tot i això, en declaracions al Portes Obertes de La Marina FM, el regidor condicionava la realització del projecte al fet que hi hagués finançament econòmic i consens social i polític. El regidor també lligava la realització de l’obra a la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern. Martí assegurava que a 6 mesos de les eleccions aquest és un tema com molts d’altres, “on costarà molt trobar suport polític al projecte, en un context en el qual tothom fa càlculs electorals”. Tot i això, deia que “a 10 anys vista, la Marina serà un dels millors barris de Barcelona, i la pista d‘esquí seria un element que contribuiria a aquesta fita, tot i que no és imprescindible”. El consens polític sobre aquesta qüestió sembla complicat, i la qüestió també genera força divisió des de les entitats i associacions del districte. Ivan Ruiz, president de l’Associació de Comerciants de la Marina, es mostra partidari al projecte. En declaracions a aquest mitjà assegurava que “la pista d’esquí contribuirà al creixement del barri, li donarà estatus”. Respecte al fet de vincular la construcció del metro a l’arribada de la pista d’esquí es mostrava taxatiu: “La construcció de la pista d’esquí facilitarà l’arribada del metro, a les pistes hi vindrà gent a entrenar i a competir, de manera que es veuran obligats a millorar el transport i la seguretat als nostres carrers”. Tot i això, reconeix que ni tan sols dins l’Associació de Comerciants hi ha un consens absolt respecte a la qüestió: “també ens van dir que el Centre Comercial Gran Via 2 aportaria activitat i dinamisme al barri, i no ha estat així”, conclou. La Unió d’Entitats de La Marina no té una postura clara com a associació, però reconeixen a aquest mitjà que entre les entitats del barri guanya el no, entre altres coses, per la ubicació del complex i els comerços que hi haurà: “la gent hi entrarà per les rondes, anirà a les seves botigues i el barri de la Marina ni el veurà”, deia una portaveu a aquest mitjà.
El projecte de la pista d’esquí es votarà de nou el pròxim dia 19 de desembre. En declaracions exclusives al diari La Marina aquesta mateixa setmana, Sander Laudy, l’arquitecte encarregat del projecte, que ha estat present durant les negociacions entre Snow World i el consistori, es mostrava pessimista respecte a l’aprovació del projecte. “Fa sis anys que estem gestionant aquest projecte, això està sent molt llarg”. Laudy destacava que des de l’empresa comencen a estar esgotats, “és la tercera vegada que tramiten el nostre projecte i es fan enrere a l’últim moment”. L’arquitecte assegura que des de Snow World sempre han vist que els partits polítics i les entitats els han mirat amb un cert recel; “pensen que venim aquí a aprofitar-nos-en, i el que volem fer es generar negoci, ocupació i activitat, cosa que ens interessa a tots”; tot i això, reconeix que han arribat en un mal moment: “el panorama polític de Barcelona és complicat, és difícil pactar un projecte d’aquest tipus amb un govern en minoria, i amb una oposició pensant en les pròximes eleccions”. Tot i això, també assegura que lluitaran fins al final per convèncer als veïns i a les entitats del barri i de la ciutat de tots els avantatges que tindria aquest polèmic projecte.
