Alejandro Flores
El procés participatiu per reformar el passeig de la Zona Franc entra en la fase més tècnica. Malgrat que els debats i les sessions més participatives de diagnosi veïnal han finalitzat, el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, afirmava a la Sessió de Retorn celebrada el passat 13 de març que la participació ciutadana “no ha acabat”. Així, va dir que “es tindrà en compte l’opinió del veïnat per decidir quin model de passeig s’acabarà executant”.
Aquesta primera fase ha tingut una durada de cinc mesos. El novembre es feia una sessió de presentació, i fins a aquest març, el veïnat ha participat en diferents debats i activitats enfocades a debatre temàtiques com la mobilitat, els espais verds, el carril bici, les necessitats del jovent, l’espai públic, entre altres col·lectius als que també afectarà la remodelació. A les 15 activitats hi han participat un total de 469 assistents, alguns dels quals han repetit en nombroses sessions.
Fins ara, s’ha completat la primera de les cinc fases. A partir d’aquí, comença una nova etapa: la dels estudis previs per aconseguir que les propostes de l’equip d’arquitectes siguin “suficientment madures” tenint en compte diferents aspectes. Després, s’elaborarà un projecte executiu a càrrec d’un despatx, es farà la dotació econòmica i la licitació per, finalment, emprendre les obres. En principi, el calendari les situa cap al 2025.
Així, es faran estudis de mobilitat (a nivell metropolità, de districte i de barri), es valorarà l’impacte de la transformació urbana del Prat Vermell, les activitats econòmiques i dinàmiques que es porten a terme a l’entorn (com és l’exemple de la Fira de Barcelona i tot allò que es fa a Montjuïc, inclosos els futurs partits del Barça), i la contaminació acústica i ambiental que genera el trànsit al mateix passeig i a la Ronda Litoral, així com al Port de Barcelona.
UN PASSEIG AMB CANVI DE FAÇANA
Les sessions de debat han deixat clara la necessitat de retornar al vianant la prioritat que hi tenia en temps passats. Els diferents problemes que presentaven els veïns, a més de les propostes de millora, s’han reflectit ara en tres models diferenciats quant a estructura, però amb elements i criteris comuns. Així, prioritzar el vianant, crear espais verds i d’estada, ressituar el carril bici i millorar la mobilitat rodada són en totes tres propostes.
Amb aquestes premisses, els tres models varien en funció d’on se situa el carril bici i l’espai d’estada pels vianants.
- Primera, bulevard amb carril bici als laterals. Proposa eliminar la filera central de palmeres i centralitzar els carrils de circulació de vehicles. L’espai que es guanya s’aprofitaria per crear una zona de seguretat i que el vianant pugui accedir al carril de serveis i a les parades de bus sense topar-se amb el trànsit de bicicletes.
- Segona, bulevard amb carril bici al centre. Proposa centralitzar el carril bici i envoltar-lo de dues fileres d’espai verd. L’amplada de les voreres laterals serien iguals que en el primer model, malgrat que en aquest s’inclou la filera lateral d’arbrat mentre que en el primer aquest espaio es reemplaça amb la zona de seguretat que envolta el carril bici lateral.
- Tercera, rambla central. L’espai d’estada central seria de 8,6 metres d’amplada envoltat del carril bici i les dues fileres d’arbrat, però es reduirien les voreres laterals a la meitat. Tècnicament, és la proposta que menys ha agradat, ja que xoca amb la idea de potenciar el trànsit de vianants a peu de passeig, on se situa el comerç de proximitat.
Amb aquests tres models presentats, alguns dels assistents, entre els quals destaquen els arquitectes com la Sandra Bestraten o el Xavi Callejas, demanen que no siguin tancats. Així, expliquen que el passeig de la Zona Franca pot ser una combinació de dos i que, fins i tot, es pot contemplar que el carril bici passi per carrers com el de Mare de Déu de Port per guanyar espai.
Sigui com sigui, s’eliminaran totes aquelles barreres que suposin un obstacle per al trànsit a peu i s’augmentaran els passos de vianants, que tindran un paper central. A les diferents sessions s’ha constatat la necessitat d’incrementar les ombres (amb arbrat que permetrà, a més, reduir el soroll dels vehicles), i instal·lar millor il·luminació que faci del passeig un espai més segur i transitable per a totes les persones.
La priorització del vianant s’ha contemplat als tres models, i ara s’obre la incògnita de com s’aconsegueix reduir la intensitat del trànsit a una de les vies més importants no només per al barri, sinó per a la ciutat i l’àrea metropolitana. Els estudis de mobilitat que es faran durant aquesta segona fase permetran contemplar si hi ha la possibilitat d’estudiar vies alternatives per a la circulació dels camions i millorar la sincronització de semàfors.
A les sessions de debat es va incidir en la importància de millorar el transport públic, ampliant-lo (deixant sobre la taula l’estudi de portar la L2 del metro al barri, a més de la urgència de posar en marxa la parada de Motors de la L10) i millorant el que ja tenim amb l’augment de la freqüència de pas dels busos. A més d’estudiar la viabilitat de connectar de manera ràpida la Marina amb el centre de la ciutat a través de Montjuïc o el Morrot, una idea contemplada al Pla del Litoral.
Amb els tres models subjectes a escrutini, l’equip tècnic encara ha d’avaluar els avantatges i inconvenients de cadascun d’ells, “assegurant que durant el procés es compti amb el feedback de la ciutadania”, assegurava el regidor Marc Serra. Amb l’agraïment d’alguns veïns i l’escepticisme d’altres davant tot el procés, els assistents demanaven “formar part de les decisions i que el nou model del passeig no es decideixi a un despatx, sinó que es tingui en compte a les entitats i el veïnat”.
