Eva Albiol //
La Joia de Montjuïc és l’entitat amb més trajectòria a la Marina, però actualment es troba en fort risc de desaparèixer
L’any 1928 un grup de joves del barri de barraques del Torrent de l’Animeta, a Montjuïc, van decidir fundar l’entitat cultural amb més història de la Marina. “Es reunien en un bar que es deia Bar La Joia, d’aquí el nom” explica Josep Maria Ferré, relacions públiques de la societat coral. Des d’aleshores han passat 87 anys i el recorregut fins a l’actualitat no ha estat gens fàcil: “sempre ha sigut complicat, però quan la gent gaudeix amb el que fa, d’alguna manera ho supera” afirma Victor Nuez, president de la Joia de Montjuïc. El cert és que aquesta històrica entitat del barri ha passat per moments dolços i d’altres no tant: “Jo vaig arribar a la Joia als anys 80. En aquell moment no teníem ni mestre de cor i vaig haver d’anar a buscar al mestre Voltes. A més, la banda no funcionava i la vam haver de posar en marxa. Va ser un moment molt crític però ho vam superar molt bé”, diu Nuez.
Ara, el bon moment pel qual passava la Joia s’ha esfumat per diverses dificultats. Una d’aquestes raons té a veure amb la renovació generacional, problema que no només afecta aquesta societat coral, ja que en els últims anys, moltes entitats del barri s’han vist immerses en aquesta tendència. “La joventut no vol implicar-se. Estar en una banda de música o en una coral requereix un compromís perquè s’ha d’assajar i s’ha d’aprendre. Però en canvi la joventut no s’engresca”, diu Victor Nuez. “El 10 de juny, per exemple, tenim una actuació. Aquests nois voldran anar a la platja, però hauran d’estar tocant. Sabem el sacrifici que és això”, afegeix Josep Maria Ferré. Nuez, aprovant amb el cap les paraules que acaba de dir Ferré, continua, “Tenim una edat i quan sortim al carrer a fer una cercavila arriba un moment que ens ofeguem. Però si no tens gent jove què has de fer?”. Segons el mateix president, només hi ha dos requisits per formar part de la Joia: “Que t’agradi la música i que t’agradi cantar o tocar un instrument”. Ferré, entre riures, afegeix “ i que tingui entre 10 i 90 anys!”.
L’abril de 2013, aquesta mateixa publicació, feia ressò dels problemes que tenia la Joia per assajar a causa de la manca d’espais adequats. Han passat més de 2 anys, i els problemes continuen: “Ens estan a punt de fer fora del local, no tenim diners i gairebé no rebem subvencions. Aguantem perquè ens agrada”, diu Nuez. “Som una entitat sense ànim de lucre i en canvi, se’ns està cobrant el preu del local com si fóssim un negoci. El que volem és un preu més just per a la nostra entitat”, afegeix. “Cada mes paguem 600€ de lloguer i només ens donen una subvenció de 400€. Sortim perdent com a entitat”. A més a més, se sumen les queixes d’alguns veïns pel soroll que fa la societat coral quan assagen “Hem intentat solucionar aquest problema anant a la Bàscula, que és un espai musical. Però, quan tenen actuacions no tenen lloc per a nosaltres”, diu Nuez. “Exacte. I per això fa 3 setmanes que no assagem”, afegeix Ferré. “A més algunes de les sales generen massa ressò i et tornes boig”. “Nosaltres evidentment volem tenir una bona relació amb els veïns, és la nostra raó de ser, no som una societat conflictiva, però necessitem suport”, denuncia Nuez. Un suport que sembla aparentment inexistent: “Hem intentat parlar molts cops amb el Districte, ens contesten amb molt bones paraules, però aquí es queden, no obtenim resposta” diu el president. No només no se senten recolzats per les institucions polítiques. Creuen que al barri els tenen oblidats: “Moltes vegades veig que contracten corals que són de fora i aleshores penso, com es pot fer això tenint una coral al mateix barri?” explica Ferré. “Què costaria donar-nos actuacions? Amb això pagaríem el local. Si el barri fa 10 festes, doncs 10 per la Joia”. Per a Nuez el problema està “en què ni tan sols ens avisen, almenys per saber si podrem venir o no. Ens es igual el número de cançons que toquem. Si només hem de tocar 3, doncs així ho farem”.
Oasi de valors
La Joia de Montjuïc aplega actualment vint-i-nou persones de totes les generacions que conformen la banda musical i la coral mixta. “Tenim gent que ve des de Sant Antoni de Vilamajor (Montseny) o de Viladecans” celebra Nuez. El pròxim dia 10 de maig participaran en la festa de Santa Engràcia a Nou Barris, també actuaran per la festa major i per les festes d’Eduard Aunós. “Al juliol tanquem la temporada fins al setembre, que tocarem a la festa de la Verema de Plus Ultra”, explica Nuez. “Jo crec que el secret està en què som una banda divertida, de fet jo sempre dic que no som una banda, som una xaranga”, afegeix Nuez. “I el més important és que sempre ens demanen que repetim. Però les festes sovint estan subvencionades pels Ajuntaments. Com que aquests han retallat ajudes, els que abans et pagaven 800€, ara només et paguen 200€, i això si te’ls paguen! Aleshores nosaltres no arribem a final de mes”, conclou Nuez.
L’any 1995 el Districte va premiar la tasca de la Joia amb el premi Sants-Montjuïc. El febrer de 2010, va ser guardonada per “La Fundació Paco Candel” per ser la degana de les Entitats culturals de la Marina. La Joia ha participat activament en concerts corals, en les caramelles, les nadales, els concerts benèfics, el festival “De Clavé a Candel ” i fins i tot, en el 75è Aniversari a la Basílica de Montserrat. “Els anys gloriosos han quedat en res i ara estem molt baixos d’ànims i necessitem un cop de mà perquè no volem desaparèixer”, diu el president de la societat coral. “Hem perdut l’impacte que tenia la Joia”, afegeix. “Si preguntes pel barri si hi ha una coral molta gent et dirà que no ho sap i mira si fa anys que existim!”, conclou Ferré.
El seu president la defineix “com un oasi al barri, un lloc de tranquil·litat, de pau, de música i d’amistat”. No només Nuez veu l’entitat d’aquesta manera. De fet, l’any 2009 el Periódico de Catalunya publicava aquestes paraules: “És un oasi de valors que ens eleva per sobre de les tensions, rancors, egoismes i frivolitats. Iniciatives com aquestes són molt necessàries”. És per aquest motiu que Nuez demana que “l’administració d’aquest districte i d’aquesta ciutat cuidi una mica més a les entitats, sobretot, entitats tan antigues com la Joia, que estan en fort risc de desaparèixer”.
