ORIOL GRANADOS |
El treball creatiu d’aquest veí de la Marina tan estimat de tots, és, en el seu conjunt, molt desconegut, tot i la seva vàlua, degut a la discreció i la humilitat tan pròpia de l‘autor. Fins ara, les seves escultures han tingut una difusió molt limitada, ja que únicament s’han pogut contemplar algunes peces en comptades ocasions. Es per aquest motiu que el Centre d’Estudis de Montjuïc i la Biblioteca Francesc Candel van creure d’interès fer una exposició que abastés una gran part de la seva obra, un total de 13 peces de gran i mitjà format i nou de petites, per tal que pugui ser contemplada i reconeguda per un bon nombre de persones.
Benito Maín, format des de molt jove en la forja i, en general en el treball del ferro, al taller de carreteria i fusteria agrícola del seu poble natal –on s’inicià com aprenent i exercí durant 19 anys–, va mostrar, des d’una etapa molt precoç, una gran aptitud pels treballs manuals i es va consolidar com un molt bon artesà de la ferreria. Al llarg dels anys, amb un bon domini de les tècniques que havia adquirit, i esperonat per una gran inquietud de coneixement, una vegada instal·lat a Barcelona com a treballador de SEAT, va anar desvetllant la seva vessant artística, que compaginà sempre amb la seva activitat laboral.
Aquesta nova línia de treball la va anar enriquint tant per l’experimentació que li portà a assajar formes sobre diferents materials, com, també, assistint a tallers i cursos en diferents entitats com ara l’Escola d’Art i Oficis, on assistí a cursos entre 1980 i 1986, practicant sobre ferro i d’altres materials com la fusta. Va exposar per primera vegada algunes de les seves realitzacions dins la mateixa escola. Posteriorment, participà en els tallers de ceràmica del Centre Cívic de la Casa del Rellotge on aprengué la tècnica i l’art de la terrissa, amb un resultat excepcional. Una part important de la seva obra ha sortit del taller de Curvados de Tubos y Perfiles Roig, on ha treballat durant molts anys i amb qui manté una estreta vinculació.
El resultat d’aquest veritable domini del metall es posa de manifest en les escultures exposades a la biblioteca. Es pot veure com el ferro és modelat com si es tractés d’un material plàstic i mal·leable, d’on, per la ductilitat pròpia del metall i amb la decisió, la constància, l’esforç, la tenacitat i la precisió metòdica que caracteritzen l’autor, es van modelant amb gran perfecció tota varietat de formes, des de les més realistes fins a les més abstractes. Aquestes formes sorgeixen dels records, de la natura i la vida quotidiana que constitueix el seu imaginari o estan inspirades en els models de les obres dels grans artistes que la seva curiositat per saber més li ha permès conèixer. La qualitat de la seva obra ha estat reconeguda i ha transcendit fora de l’àmbit local en ser convidat a formar part de la IV i V edició del Festival Internacional Forja Viva, mostres que es van fer el 2012 i el 2013 dins del marc de les Drassanes de Barcelona. En aquesta ocasió, les seves obres van ser exposades al costat de les de destacats mestres de la forja de diferents països. És el president de l’Agrupació d’Artistes de la Marina.
mi padre. una persona de la que estoy tremendamente orgulloso por su constancia y esfuerzo en el trabajo en general, solo asi se consigue llegar a tan alto nivel en la escultura y en los valores morales que tiene de la vida, lo volcado que esta en la colavoracion de cualquier evento que se realiza en el barrio ya sea carnaval, reyes, pisada de uvas,hace que sea una persona reconocida por la gran malloria de vecinos y colavoradores del barrio de la marina.
Es de agradecer y reconocer el esfuerzo y merito que tienen todo el sequito de vecinos que colavoran con el en la elavoracion de los eventos comunes de los que disfruta todo el varrio y alrrededores.
Estas si que son verdaderas esculturas con verdadero Arte. Eres un gran escultor que todavia no estas reconocido, pero que no tardaran en reconocerte.