És la tercera edició d’un Pla de Barris que ha contribuït a abordar i visibilitzar els greuges i desigualtats que es produeixen a la ciutat. Així el govern l’actual govern ha pujat l’aposta en aquest projecte. El nou Pla de Barris 2025-2028 s’amplia fins a 27 barris, amb un pressupost de 200M€, i es complementa amb altres 100M€ d’inversió. És a dir un 33% més que en l’edició anterior.
“És el més ambiciós que ha tingut mai l’Ajuntament, amb més districtes, amb més barris, amb més beneficiaris i amb una quantia que sumada suposen una inversió social, en equipaments i en habitatge, una inversió en transformació”, deia l’alcalde. Per àrees, s’invertiran 113 M€ en la millora de l’espai públic i equipaments, 35 M€ en escoles i projectes educatius, 32 M€ en projectes socials, i 20 M€ en rehabilitació d’habitatges.
I és que el potent motor econòmic que és la marca Barcelona deixa fum negre quan rugeix; situacions com la que estem vivint actualment en què el PIB barceloní (ha crescut un 9,6% el 2023, xifra rècord) i el nivell d’ocupació a la ciutat (és d’un 6,1 %, el registre més baix des del 2007), són dels millors a tot l’estat. Una realitat que conviu amb una altra: 6 de cada 10 infants no podran marxar de colònies ni fer cap activitat educativa extra aquest estiu i Cáritas alerta del significatiu augment de famílies treballadores que atén en no poder fer front a la despesa alimentària.
A més, prop de la meitat dels catalans assegura tenir dificultats per arribar a la fi de mes. O aquells i aquelles que no són veïns i veïnes de Barcelona perquè, i compte que no siguem nosaltres els següents, se’ls havia tornat impossible pagar un lloguer i han hagut de marxar.
Aquesta altra realitat explica per què el Pla de Barris és un projecte estratègic a la ciutat i tindrà una línia continuista. Collboni destacava tres aspectes d’aquesta nova edició: el primer és que Ciutat Vella esdevé una de les zones prioritàries amb un Pla de Barris únic per als quatre barris. El segon és que es desplegarà un pla singular en quatre barris de muntanya inclòs en el pacte de pressupostos amb ERC: Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, Montbau, i al nucli de les Planes, aquests dos últims s’incorporen com a nous territoris. I el tercer, és la intervenció en la Marina del Prat Vermell.
El cas de la Marina del Prat Vermell
En el cas de la Marina del Prat Vermell, la mirada és preventiva, s’apunta. El barri està en transformació i preveu l’arribada de prop de 30.000 nous habitants (entre promocions públiques i privades d’habitatge) en els propers 12 anys. Aquestes transformacions són una oportunitat pel territori però també poden suposar un perill pel teixit social existent.
“Hem de garantir que aquest barris se sumin a la realitat social, veïnal, econòmica, de convivència, amb els barris de l’entorn. I per tant necessitem fer polítiques de reforç des del punt de vista de lligar d’una forma molt clara aquests espais de creixement amb els ja existents, amb la vida cívica, cultural, esportiva comercial… del barri de la Marina, i això suposa un esforç addicional d’inversió pública en serveis”, afirmava l’alcalde.
Segons l’Ajuntament, el Pla Singular de la Marina del Prat Vermell vol incidir en el “mentrestant” posant el focus en diferents eixos (social/comunitari, sòcio-econòmic, espai públic i connectivitat, equipaments) per evitar l’aparició de futures desigualtats i, alhora, assegurar que les oportunitats generades per la transformació reverteixen també en la població actual de la Marina.
Precarietat, atur i les polítiques per combatre-les al nou Pla de Barris
Consultat respecte de les polítiques en la millora de l’ocupació, encara sense detall al nou Pla, l’alcalde va comentar “el contrast existent entre l’índex de desocupació que hi ha a la Marina i l’oportunitat que dona l’establiment d’empreses al Polígon de la Franca; amb Barcelona Activa hem començat a treballat ponts formatius amb les empreses assentades i estem fent valoracions, ja que és una paradoxa tenir aquests dades en un districte que és molt econòmic i ho volem abordar des de diverses àrees”.
L’economia que es mou a la Zona Franca representa més del 10,5% del PIB de Catalunya, ja que operen prop de 1000 empreses, on treballen prop de 185 mil persones. I és on s’impulsa un important node de la indústria 4.0, que brega en la cerca de professionals amb perfils d’enginyeries i que tinguin domini de l’anglès, a l’extrem que la majoria dels seus treballadors, amb els millors sous, són de fora.
Això enfront d’una població, la dels barris de la Marina, amb una de les rendes més baixes del districte i de la ciutat. 1.000 euros/mes (Prat Vermell) 1.400 euros/mes (Marina de Port) és el salari mitjà de la zona. 1.800 euros a la ciutat, que tampoc és per llançar coets, però és un 22% millor que al Port. I la taxa d’atur que ronda el 7 i el 9 per cent, també per sobre del de Barcelona.
“La Marina és una mica especial al Pla de Barris perquè té aquestes dues vessants: el de la vulnerabilitat pròpia, existent al territori i el de l’arribada massiva de nova població, i per això fem un enfocament específic”, afegia la responsable de Foment, l’empresa que lidera el projecte.
El regidor Lluis Rabell, va explicar que els projectes es concretaran entre setembre i desembre amb la participació del teixit veïnal de la zona, i alhora va apuntar una altra gran repte: fer front a realitat del fracàs escolar per repercutir també en una millor qualificació del jovent i les oportunitats laborals que se’n deriven.
El passeig de la Zona Franca i el nou CEM la Marina dins els 100 milions extra al Pla de Barris.
Als projectes del Pla de Barris se sumaran altres actuacions que s’hi complementaran i que superaran els 100 M€ d’inversió en aquests mateixos barris. Així, a Sants Montjuic, per exemple, es prioritzarà la urbanització del Passeig de la Zona Franca (1,5 M€), i la construcció del CEM La Marina (13,6 M€).
Els 100 M€ extra als altres barris, quins son els projectes?
Alguns d’aquests projectes són a Ciutat Vella, el Teatre Arnau (10 M€), la Cooperativa Segle XX (3,7M€), o l’ampliació de l’Escola Bressol Municipal del Mar (2,2 M€); a Horta-Guinardó la Bòbila (3 M€); a Nou Barris les reformes dels carrers Flor de Neu i Artesania (6,5 M€), els equipaments de l’Illa Q (7,6 M€), o les obres per convertir les escoles de la Zona Nord en instituts escola (4 M€), la urbanització dels entorns del Mercat Montserrat (5,7 M€), i la biblioteca, l’auditori, els equipaments i l’espai públic Ideal Flor (24,5 M€); a Sant Andreu, els projectes d’habitatge i urbanització del Bon Pastor (5 M€); a Sant Martí la rehabilitació als barris del Besòs i el Maresme i la Pau (11 M€).
