Nom: María de los Desamparados Ríos Messana. 31 anys acabats de fer.
Ofici: Vaig estudiar dret i ara sóc notària.
Estat civil: Soltera i sense fills.
Política: Sense cap inclinació política.
Religió: Cristiana catòlica.
Trobar-me amb aquesta veïna, nouvinguda de València i que porta tot just un any al barri i a Barcelona ha estat una grata sorpresa, no només pel servei de proximitat que ens ofereix sinó també perquè forma part d’una generació de professionals joves amb ganes de comunicar-se amb el públic de manera diferent en espais que fins ara havien estat homogenis i monòtons, amb determinació per obrir-se camí i romandre-hi.
De les prop de 150 notaries a tot Barcelona, aquesta (Passeig de La Zona Franca, 242) és l’única establerta a La Marina. Amparo ens explica com es fa per obrir-ne una: “El Ministeri de Justícia convoca les places vacants, i esculls les que t’agradarien. Després les places es cobreixen per antiguitat, i si un notari més antic demana la mateixa destinació que un altre de més jove, hi té preferència… Jo vaig concursar per a Barcelona i ho vaig aconseguir, així que estic feliç”.
Ens rep al seu despatx i ens transmet espontaneïtat, l’entusiasme amb què parla de la seva feina i del gust pel seu nou barri.
Té un nom molt apropiat per a notària, vostè.
Totes les Amparos a València són María de los Desamparados perquè n’és la patrona. Si coneixes alguna noia amb aquest nom, ja pots assegurar que és valenciana.
Què la va motivar a venir a La Marina?
El fet d’estar més a prop de casa. Viure i treballar a una ciutat com Barcelona és una molt bona oportunitat per a qualsevol professional.
Quan de temps fa que exerceix com a notària?
Fa 3 anys i escaig. Primer, a un poble de Guadalajara i ara aquí.
Com és que va decidir ser notària?
De tota la vida ho he viscut a casa perquè els meus pares ho són, i m’encantava. He anat tants cops als respectius despatxos i gaudit tant de la seva feina que en acabar la carrera de dret vaig opositar-hi.
Una metgessa cura i una mestra ensenya les persones. Però una notària, què hi fa?
Moltes coses. Per exemple, redacta testaments, reclama deutes personals a favor de clients, intervé en la compra-venda d’immobles… Per vendre una casa o demanar una hipoteca cal formalitzar escriptures públiques que fem els notaris. Això garanteix que la persona que ven n’és realment la propietària i no està enganyant ningú, i la que compra obté a canvi el títol de propietat garantit en document públic. També tractem temes mercantils, constitució de societats, venda de participacions, nomenament d’administradors…
Alguna cosa més?
A Catalunya fem molts documents per conformar parelles de fet, patrimonis protegits, aviat redactarem escriptures de matrimoni i de divorci… La nostra funció és molt ampla.
“He pagat tant, per quatre fulls!” és una expressió comuna de qui no entén ben bé el vostre servei.
La notaria no només gestiona i “signa papers”, com popularment pot pensar molta gent. El servei és l’assessorament jurídic previ i gratuït, explicant-ho tot, orientant les persones sobre el següents passos i tràmits. I el preu del document que s’hagi de fer està fixat en un aranzel que no ha canviat des de 1989 i és el mateix a totes les notaries, perquè entre nosaltres competim només en qualitat del servei.
Què creu que hauríem de saber de la notaria que ignorem?
Moltíssimes persones desconeixen la importància de fer testament. Pensen “quan em mori, els meus béns aniran a parar als meus fills” però, si no exerceix el dret d’escollir-ne els hereus o determinar com es repartiran els seus béns per via de testament, s’obre un procediment de “successió intestada” per declarar quins són els hereus per llei. Aplicar d’ofici el dret encareix els tràmits i sobretot impedeix acomplir la veritable voluntat de la persona. La gent hi pensa quan és molt gran i a vegades ja ha perdut la capacitat de signar un testament.
De la llista de coses que podeu fer les notaries, quin és el servei més demanat?
El nostre client més habitual és el del carrer i no pas els bancs ni les empreses, perquè normalment tots aquests clients estan copats per notaries més cèntriques de la ciutat, i nosaltres cobrim una funció més relacionada amb les necessitats de les persones, és a dir, poders, traspassos de béns, testaments, compra-vendes d’immobles…
Què diria que és el més complicat del seu ofici?
La dispersió legislativa actual. Les lleis canvien sovint i cada cop tenim més responsabilitats i obligacions. Hi ha molta legislació autonòmica i estatal que hem de conèixer a fons per poder assessorar les persones. Justament, al juny de l’any passat es va aprovar una llei hipotecària que, abans de signar una hipoteca al banc, fa passar les persones per la notaria per fer-los un test i determinar si entenen tots els requisits que han de complir per demanar-la-hi, i que cal aprovar. El tràmit s’allarga, però ajuda els prestataris a entendre bé les condicions en el moment de signar.
I el més positiu de ser notària? Què en destacaria?
El que més m’agrada és el tracte amb la gent, i la meva feina em permet de tractar-hi directament. I si els expliques bé les coses que encara no saben, la gent és molt agraïda, de veritat. M’encanta aquesta part.
Quina imatge té el públic dels notaris?
Jo percebo que moltes persones venen per primera vegada a la notaria amb la imatge d’una persona llunyana, inaccessible, o del típic home gran, tot i que no és l’única ni tampoc la més representativa avui dia… Llavors els sobte veure que es pot parlar perfectament amb la notària de qualsevol consulta.
Com està el sector en matèria de paritat de gènere?
No tinc prou dades, però per exemple a la meva promoció, la del 2016, érem ben bé per meitats. Sí és cert que anys enrere la gran majoria eres homes. Ara bé, crec que les dones som molt més constants, i constància és el que demana tota preparació.
El seu és un d’aquest oficis que habitualment s’hereta de pares a fills.
En el meu cas som tres germans, sóc la segona, i només jo hi he opositat. És cert que hi ha una proporció elevada de persones que tenim pares notaris, però crec que es deu més al fet de saber el que significa posar-s’hi: tenir la voluntat d’estudiar 12 i més hores al dia durant 2 anys i mig en el meu cas. Perquè vaig tenir la sort d’entrar-hi aviat, però pot allargar-se encara més…
Penso que qui no l’ha viscut a casa no s’ho planteja, perquè si ho penses és gairebé una bogeria, no té cap ni peus.
Què és el més difícil de tot plegat?
Opositar és molt dur, i es necessita sobretot força mental. Perquè si suspens l’oposició, són dos anys més que et toca de seguir estudiant per tornar a intentar-ho, el temps que triguen en tornar a convocar-ne de noves. Llavors, es fa una mica feixuc de veure com els companys ja hi treballen mentre tu segueixes tancada a casa encara opositant.
Parlem ara una mica del barri. Quina és la valoració d’aquest any aquí?
Molt contenta. Havia de decidir on obrir despatx, vaig passar prou temps reconeixent el barri i em va sorprendre tanta activitat que hi ha… i sense cap altra notaria als voltants.
Que hi viu?
No, però intento participar de la seva vida. Ara també sóc part de l’Associació de Comerciants, dino al barri i aprofito tots els serveis que puc, m’hi faig les ungles…
Què és el millor i el pitjor de La Marina?
El millor és que està creixent moltíssim en extensió i en obertura de negocis. Són moltes les empreses que hi estan arribant. Jo crec que és una zona amb moltíssim potencial.
I el pitjor és que no s’està ajudant prou des de les administracions a resoldre les moltes necessitats per les quals se les hi estan demanant respostes de fa molt de temps des de diverses associacions del barri, i encara no hi arriben. La transformació del Passeig de la Zona Franca n’és un clar exemple.
Que té cap anècdota des que ha arribat al barri?
Tots els dies són una aventura i ens ho passem d’allò més bé al despatx. Els perfils de client que atenem som molt diversos, fins i tot persones que t’expliquen els seus problemes com si fóssim la consulta del psicòleg, i intentem ajudar-los com millor podem. Sempre hi ha anècdotes. Parelles de fet curioses… realment la notaria és un dels llocs on més persones distintes venen.
