El barri de les Cases Barates, nascudes amb l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1929, no van celebrar els seus 70 anys, perquè a la dècada dels noranta una reforma els va atorgar l’aspecte que tenen en l’actualitat. El moment de transformació fou complicat per alguns veïns: la millora de les infraestructures xocava amb la nostàlgia de l’enderrocament de les cases de tota la vida. Els pisos eren més còmodes, però eren anònims. Les Cases Barates van ser una solució que va donar la Primera Dictadura al problema de l’habitatge. Es van crear quatre suburbis a la perifèria: un a la Zona Franca, dos al Bon Pastor (Bon Pastor pròpiament dit, encara que el seu nom oficial era Milans del Bosch) i Baró de Viver, i un quart a Horta.
La transformació del barri de les cases barates de la Zona Franca va suposar la construcció de 340 pisos en dues fases a la part més pròxima del barri de la Marina. L’any 1993 es van entregar els primers habitatges(112), després hi va haver una parada, a causa de desacords entre els veïns i l’Ajuntament, i per fi, l’any 1996, van continuar les obres per a la resta de blocs. Al desembre de 1998, Joan Clos, com alcalde de Barcelona, inaugura el nou aspecte del barri d’Eduard Aunós.
He vivido durante toda mi juventud en las Casas Baratas. En la actualidad he cumplido 66 años, y aunque me fui de la barriada con 18 años, tengo muchos recuerdos e historias que mis padres me contaron.
Ayer día 17, publiqué mi blog lacruelguerra.com, la segunda parte de las inundaciones a las Casas Baratas por el río Llobregat.
Por lo cual, me gustaría contactar con ustedes por si les interesara conocer lo que en realidad sucedió en tiempos de la posguerra.