L’exposició del MACBA inclou instantànies de la Marina de la fotògrafa Carmen Secanella
El 18 de juny la Biblioteca Juan Marsé, del Carmel, acollia la presentació de Una ciutat desconeguda sota la boira, noves imatges de la Barcelona dels barris, l’exposició que estarà oberta fins el 12 de gener de l’any vinent al Museu d’Art Contemporània de Barcelona (MACBA). Es tracta d’un recorregut fotogràfic i audiovisual en clau geogràfica i històrica per una Barcelona emergent. Una mirada a través del treball de 13 artistes que retraten la realitat de Barcelona des de la poètica dels barris.
Aquest projecte, en col·laboració amb el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, pretén inscriure’s en una tradició local de treballs fotogràfics sobre processos urbans que es remunta a l’època pre-olímpica.
Les imatges que es presenten a les sales del MACBA recorren aquests llocs i exposen la mirada afilada i real dels artistes locals i no locals que hi han treballat arreu dels barris. Són espais i escenes que interpel·len la mirada més predominant de la ciutat. Escenaris poc comuns, comunitats que s’hi construeixin i hi conviuen i zones absolutament transformades urbanísticament.
L’exposició contribueix així a renovar la imatge de la ciutat al marge dels tòpics de l’exclusió i de la condició urbana difusa “propis d’una perifèria que ja no existeix” s’assenyala en la presentació de la publicació, editada per la mostra. Si més no en el sentit d’exclusió de la urbs que es va donar en les dècades dels 70 i 80.
Comissariada per Jorge Ribalta, la mostra inclou noves creacions de Laia Abril, Bleda y Rosa, Gregori Civera, Gilbert Fastenaekens / Brigitte Van Minnenbruggen, Raquel Friera / Creadoness Textil, José Luis Guerin, Manolo Laguillo, Pilar Monsell, Mabel Palacín, Pedro G. Romero, Carmen Secanella, Jeff Wall i Jorge Yeregui.
Ribalta va explicar el fonament teòric i artístic de la iniciativa, inserit en la tradició de survey o estudi que es realitza a partir del valor documental i de diagnosi de la fotografia i que té anys de tradició a Barcelona. En aquest sentit, “és un repàs de les transformacions de la ciutat des de les perifèries”, deia. L’exposició és una continuïtat de Setze barris, mil ciutats, projecte fotogràfic anterior amb el qual l’Ajuntament donava visibilitat al Pla de Barris de la legislatura passada. Es diferencia, però, perquè no s’han fet encàrrecs per a cada barri sinó de diverses escales, macro i micro.
“L’objectiu no és tant la imatge dels barris sinó més aviat la representació de certes situacions específiques i significatives que s’hi produeixin… no es tracta doncs de refermar les derives localistes i identitàries de cada barri, sinó de preservar una idea de ciutat: veure la ciutat des dels barris. Es tracta d’actuar localment però pensant globalment, i de promoure una visió solidària, inclusiva i universalista de la ciutat en contra d’una visió excessivament fragmentària, que tendeix a aïllar les problemàtiques i a privilegiar el que és particular per damunt del que és general, atès que es limita a allò que ens separa i no es fixa en allò que ens uneix com a ciutadans”, assenyala Ribalta a la ressenya introductòria de la publicació editada pel MACBA i Pla de Barris amb motiu de l’exposició.
A la presentació va participar, també, el regidor del Pla de Barris, Lluis Rabell. “La nostra presencia a la biblioteca del Carmel, un node de vida cultural i comunitària, és també una manera d’expressar aquestes noves centralitats que té Barcelona”, va expressar. I va continuar-hi: “La transformació dels barris perifèrics, aquella mena de forats negres que tenia la ciutat, no s’entendria sense la lluita veïnal per l’arribada de serveis bàsics als barris i per l’habitatge. Volem continuar potenciant aquest teixit veïnal”, deia.
Al seu torn, la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose, va destacar l’aportació que fa aquest projecte en la construcció d’un relat més humà i fet des de la perspectiva de les comunitats locals i els moviments socials. “És contar les històries dels barris filant, cosint i teixint la ciutat des de les diverses realitats”, va afirmar. Alhora, explicava el paper que té l’art per reivindicar el dret a la ciutat i “reclamar algun tipus de poder de configuració sobre els processos d’urbanització, sobre les formes en què les nostres ciutats es fan i refan, per crear consciència de la inevitable necessitat de canvi per apropiar-se de la ciutat”, escriu a la ressenya de la publicació editada per aquest projecte.
La presentació va comptar amb tots els artistes que hi participen, gaudint de les espectaculars vistes que ofereix la terrassa de la Biblioteca Juan Marsé. L’espai també ha acollit una conversa amb l’artista que ha treballat el Carmel, Jeff Wall. La seva obra Informant. An occurrence not described in chapter 6, part 3 of Últimas tardes con Teresa by Juan Marsé, donació de l’artista a la ciutat, quedarà instal·lada permanentment a la Biblioteca Juan Marsé-El Carmel.
A l’acte, a més, es va donar compte d’una desena d’activitats que s’organitzaran arreu dels barris paral·lelament a la mostra del MACBA. A la Marina, el 20 d’octubre, hi ha prevista una passejada pel barri amb els arquitectes Emilio Hormies i Jaime Pérez, “la Marina no és la Zona Franca”, es titula.
La Marina vista des de les instantànies de la fotògrafa Carmen Secanella
Nuevos Paisajes. Paseos por La Marina.
Les diverses sales del MACBA que acullen l’exposició han dividit la mostra per les zones d’on s’han pres les instantànies. Així, sota el títol Nuevos Paisajes. Paseos por La Marina, hi són les imatges realitzades per la fotògrafa Carmen Secanella. La mostra es divideix en sis capítols. La Marina va conversar i va fer el recorregut amb ella, i ens va explicar els capítols, un per un:
Camí de l’Esparver. “L’he fet en sis capítols o recorreguts que m’han ajudat a dibuixar el barri, a delimitar-lo una mica per fer una mena de mapa visual. Vaig començar baixant per Montjuïc pel camí de l’Espaver, que va ser tot un descobriment. Hi ha totes les fàbriques i les naus industrials que continuen allà, amb llocs de feina industrial i els oficis d’artistes a una altra nau”, comenta.
Foc. “Després, vaig continuar per la part, potser més coneguda per molta gent de la ciutat, que és el carrer Foc, ja que hi és la Fira i el nou Districte Administratiu de la Generalitat, tot això sona una mica més. Ha estat una feina de molts passejos, d’anar trobant i descobrint llocs, escenaris i comunitats, i després organitzar-ho tot”, continua l’artista.
Acer, Plom i Motor. Segueix, “he anat per diversos carrers, d’alguns m’agradaven molt els seus noms: Acer, Plom i Motors, on són els descampats. Alguns ja s’estan començant a urbanitzar i d’altres encara no. M’hi vaig trobar les antigues cases de la Renfe. Vaig conèixer alguns veïns quan les van tapiar i ara han enderrocat algunes per portar els subministraments als nous edificis que s’hi estan fent”.
Bausili, Falset, Chalmeta i Mercè. “El capítol que potser més m’agrada de tots és el que dedico a les comunitats que viuen al barri. La que vaig conèixer una mica més és la de l’Institut la Mercè. Veure tanta gent, la quantitat d’estudiants i professors que entren i surten en un constant relleu era meravellós, la vida que s’hi genera. Més endavant, hi ha la placa Falset. És la història del barri, el que queda del que era. I d’allà a la Colònia Bausili, darrere de la benzinera. He volgut que la Chalmeta representés els nous edificis, ja que arquitectònicament és molt atípic i hi ha una convivència entre la gent nouvinguda i els històrics del barri”, comenta Secanella.
Carrers sense noms i parc de les Tretze Roses. “I aquí continuo pels carrers que encara no tenen nom perquè estan en procés d’urbanització, i pel Parc de les Tretze Roses, és el nou parc que ja s’ha obert als veïns”, explica la fotògrafa.
Platja Farola, Can Tunis. “Al final, hi és l’antiga platja de la Farola, que és molt present en els records del veïnat, m’han explicat com anaven caminant allà i els pescadors que hi havia… I allò ara és la zona portuària, impossible d’accedir-hi”, fi del recorregut.
Les fotografies reflecteixen situacions de la gran heterogeneïtat que conviu a la Marina i obre reflexions ben oportunes. Per exemple, si el veïnat vol que se superi el relat de la perifèria, com vol ara que la ciutat la reconegui? A la presentació de la secció de la Marina, s’explica la recerca frustrada de la Carme d’una comunitat local que en tingui una visió de conjunt, per la fragmentació que caracteritza la zona. “He anat a reunions de grups de veïns i veïnes molt diferents que tenen veus crítiques i constructives, n’hi ha moltes, però no he trobat un ens que les aglutini. Destaco, però, les ganes de la gent perquè les administracions no repeteixin els errors del passat, ara que promouen la transformació urbanística que s’està vivint al barri”.
