Pau Llopis
La història de la Rosío i la Maria Cristina, veïnes del barri d’origen peruà, de 78 i 58 anys, respectivament, ha commogut a coneguts i estranys. Mare i filla, que resideixen al 226 del passeig de la Zona Franca, van rebre la notificació de desnonament després que no se’ls renovés el contracte de lloguer. El motiu darrere d’aquest fet va ser que el preu va pujar dels 750 € que estaven pagant als 1.000 € mensuals, una quantitat a la qual no podien fer front.
Denuncien que des de l’Ajuntament i, en concret, des del Consorci de l’Habitatge no se’ls hi ha donat cap mena d’ajuda ni de solució, deixant-les desemparades davant l’imminent llançament, sense tenir cap altre lloc on anar. L’única opció que els hi van donar va ser la de recórrer als pisos de la borsa d’habitatge, que no ha resultat viable per l’oferta pràcticament nul·la d’aquests, o bé llogar-se una habitació per a elles dues, una via que no és “gens factible per l’elevada xifra econòmica que s’ha de pagar”, diuen, sobretot tenint en compte els ingressos limitats que perceben la Cristina i la Rosío. Continuar vivint al barri, esmenten, és “quelcom impossible”, i és que la Marina tampoc se salva de la inflació en el preu de l’habitatge, una situació que les està obligant pràcticament a marxar, no només d’aquesta zona, sinó de la ciutat. De fet, a principis de 2023 hi havia més 680 famílies en llista d’espera per accedir a un pis d’emergència social.
Aquesta situació va arribar a oïdes del Grup d’Habitatge de Sants, entitat que s’ha encarregat d’assessorar i donar suport a les dues veïnes. Durant la concentració convocada a la porta del domicili de les afectades, van ser també els encarregats de negociar amb el propietari i la immobiliària, explicant la situació econòmica i personal de les dues veïnes.
El diàleg va resultar fructífer, ja que el desnonament, que s’havia de produir el dilluns 6 de novembre, va ser aturat a causa d’aquesta acció sindical i veïnal, que va aconseguir arribar a un acord per ajornar-lo fins al dia 28 d’aquest mateix mes. Una petita “victòria” que permetrà a la Rosío i a la Maria Cristina continuar formant part del nostre barri, a l’espera del que pugui passar d’aquí a poc més de dues setmanes.
