Juan Bibian
“La nostra ciència ens ha fet cínics; la nostra intel·ligència, durs i mancats de sentiments.”
Charles CHAPLIN – El barber jueu
“El Gran Dictador” (The Great dictator, 1940) de Charles Chaplin.
Aquesta pel·lícula que sens dubte es troba entre les meves favorites, va suposar la manera de colpejar més durament a Hitler i no va ser precisament amb bales, sinó amb somriures. “El Gran Dictador” aconsegueix que no ens desenganxem de la pantalla ni per anar al bany, Chaplin aconsegueix mofar-se de la política de Hitler, abans fins i tot de saber si aquest guanyaria la guerra, imitant-lo de forma graciosa i posant un accent còmic que més d’una vegada et fa trencar de riure. Chaplin devia pensar que, ja que colpejava una vegada, per què no fer-ho dues?
Jack Oakie realitza una brillant interpretació de Mussolini deixant-nos un gag que els que l’han vist no podran oblidar-ho i els que encara no l’han vist es trencaran de riure quan el vegin. M’agradaria citar que el gran discurs que du a terme Chaplin és un discurs que a tots ens commou i que ens deixa embadalits amb la capacitat que té d’expressar les seves idees i de convèncer-nos que això ho diu de tot cor, deixant-nos al final de la pel·lícula una sensació d’incredulitat perquè no saps si riure o plorar en acabar de presenciar una obra mestra del cine. Encara que sigui difícil veure-ho hi ha quelcom que és realment trist, que després de més de 80 anys del rodatge d’aquesta pel·lícula, el discurs de Chaplin no s’hagi fet realitat i siguem estan pràcticament igual que quan ell va criticar aquesta societat.
L’al·legat de més de 4 minuts amb els quals concloïa el film era una crida a favor de la democràcia, les llibertats, la germandat dels pobles i contra les guerres, l’avarícia, l’odi, la intolerància i per descomptat, els dictadors.
