El ball i la música són dos elements que no entenen d’edats, i el passat divendres 31 de gener, a la seu de l’A.V.V Sant Cristòfol, va quedar més que demostrat. Pel mòdic preu de cinc euros, la gent gran del veïnat va gaudir d’una estona de lleure en bona companyia, acabada de farcir amb tapes casolanes i tota mena de begudes.
Una tarda, que es repeteix cada darrer divendres del mes i en la que es demostra que l’edat és només un número, i que si l’esperit es manté jove, també ho fa la persona. La sala es va omplir de ballarins i ballarines amb dècades d’experiència cremant les pistes de ball de totes les festes majors, festivals i discoteques en més d’un vespre de glòria. Un públic 4×4, adaptat a tots els terrenys i tipus de cançons, ballant amb la mateixa gràcia les més animades i, també, les més lentes, que normalment requerien una parella.
Temes com ara, “No Woman, No Cry” de Bob Marley, “Vivir Mi Vida” de Marc Anthony o “Espinita”, la versió bolero del tema d’Albert Hammond, van formar part del repertori musical, punxats per en Fernando Martínez i en Francisco Egea, guitarrista i bateria del grup musical Reuni2, respectivament.
Una activitat que, tal com defensen la Isabel i l’Ángel, dos dels assistents, és “molt necessària i valuosa”. “Tot el que signifiqui fomentar la unió entre veïns i veïnes, a més a més de l’activitat i el moviment és fonamental per al barri”, va expressar la veïna. “Hi ha molta unió i ganes de passar-ho bé. En comparació amb la qualitat de l’esdeveniment, el preu és irrisori, i les membres de l’associació són extremadament amables. El que ens sorprèn és que no estigui ple”, va afegir l’Ángel.
Cada darrer divendres del mes, la seu de l’A.V.V Sant Cristòfol es converteix en l’espai de referència per la gent del barri que vulgui passar una estona divertida amb amics
En Fernando, membre de Reuni2 i de la Junta directiva de l’A.V.V. Sant Cristòfol, valorava molt positivament l’experiència, tot i fer incís en la necessitat de reforçar el teixit associatiu del barri. “Volem continuar amb aquesta iniciativa. Considerem que és molt positiva pel veïnat, i per a nosaltres com a entitat, i a més a més ha tingut una gran acollida. Sigui com sigui, necessitem enfortir les entitats de la Marina, que demanen a crits un relleu generacional”, assenyalava Martínez.
“Hem de ser capaços de xopar-nos de la cultura del nostre barri, que s’ha construït, i ho continua fent, gràcies a la voluntat veïnal, i això no pot morir. Les festes i els esdeveniments que es fan són producte únicament de l’esforç dels i les voluntàries de casa nostra, però és evident que sols no podem fer-ho. Molts ens anem fent grans i les forces minven, però ens neguem a que aquesta mena d’activitats no segueixin”, va afegir.
De moment, amb les forces disponibles, des de l’A.V.V. Sant Cristòfol volen anar a més. “En vista del creixent èxit d’aquesta proposta per a la gent gran, estem estudiant la possibilitat d’oferir-ho per altres grups d’edat”, va explicar la Teresa Álamo. “Està sobre la taula l’opció d’organitzar envelats per a la gent jove, amb música dels anys 80 o 90, per exemple. Volem variar una mica i intentar ser un espai de referència per la gent del barri que vulgui passar una estona divertida amb amics”, va afirmar en Toni Prada.
Com en Fernando, subratllaven la necessitat de difondre i promocionar aquesta mena de celebracions. “Necessitem publicitar-nos i implicar a tot el veïnat. És un esforç que tenim il·lusió i ganes de fer”, van concloure.
Una jornada festiva, mostra de l’enorme valor del treball comunitari de la Marina, motor de les activitats del barri, que es va convertir en la millor manera de donar la benvinguda al cap de setmana i al segon mes de l’any: entre cançons i riures.
