Judit Valdés//
A Catalunya, l’any 2008 una mica més de dos cinquens dels joves d’entre 20 i 24 anys no tenien estudis de nivell secundari, i el percentatge d’abandonament dels estudis de la població d’entre 18 i 24 anys era d’un 32,9%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquesta dada, que fa referència a les persones d’aquesta franja d’edat que tenen com a màxim el grau d’educació secundària, ha millorat considerablement, i l’any passat era de només un 22,2%, el que suposa la millor xifra de, com a mínim, els últims 15 anys.
Aquesta millora ha anat acompanyada d’un creixement del nombre de joves adults que decideixen matricular-se a un Centre de Formació per Adults. El nombre d’alumnes d’ensenyaments encaminats al món laboral o acadèmic “ha augmentat molt”, explica Josep Garcia, director del Centre de Formació de Persones Adultes Sants-Sant Raimon de Penyafort, situat al passeig de la Zona Franca. A més, la mitjana d’edat dels alumnes del curs GES, per obtenir el graduat en educació secundària, és més baixa. “Els primers anys de la crisi era gent més gran, una mitjana sobre els 30 anys”, diu el senyor Garcia. “Els últims anys notem un grup d’alumnes més joves, sobre els vint, vint-i-pocs”.
La mitjana d’edat dels alumnes als cursos per obtenir el GES als centres per adults ha baixat i volta els 20 anys
A la classe de GES del Sants-Sant Raimon de Penyafort d’un dimecres d’abril pel matí hi ha cinc alumnes, tots nois. Expliquen que ells són pocs, però que els del PQPI són més. Els PQPI són els Programes de Qualificació Professional Inicial per alumnes d’entre 16 i 21 anys que no tenen el graduat de secundària, i que l’última llei d’educació espanyola substitueix pels cursos de Formació Professional Bàsica, tot i que encara no s’apliquen a Catalunya. El Salva A., que cursa el GES, té 18 anys i va deixar la secundària quan cursava 3r ESO, tot i que sempre amb la idea de seguir estudiant. “Crec que és important tenir el graduat de secundària”, comenta. Va començar un grau mitjà, al qual va accedir per prova d’accés, i en acabar aquest curs vol començar-ne un d’Emergències Sanitàries.
La mitjana d’edat d’aquest curs GES és d’uns 19 anys, i hi ha alumnes entre els 17 i els 22. L’Eric P., company de classe del Salva, en té 17, tot i que en fa 18 aquest any. Va deixar d’estudiar a secundària fa tres anys però ara, com el Salva, vol seguir estudiant: “M’agradaria fer un grau superior, i després, anar a la universitat. Fer Turisme, o alguna cosa semblant”. Tots dos estudiants troben que el curs no és difícil de passar. Segons dades del centre, el curs passat un 42% de les persones matriculades van aprovar-lo, una xifra que pot semblar baixa, però en la que s’inclouen persones que “no són susceptibles d’aprovar”, adverteix Josep Garcia. “Hi ha gent que es matricula ara, aquest trimestre”, explica, referint-se als alumnes que es matriculen quan el curs ja fa mesos que ha començat. “L’índex d’aprovats que poden aprovar és més alt”. D’altra banda, l’índex d’abandonament del GES acostuma a ser baix, “unes 8 o 10 persones per curs”, segons Josep Garcia, de classes d’uns 30 alumnes. “Són alumnes que pel motiu que sigui no han pogut seguir el procés normal d’escolarització i obtenció d’un títol”, explica Garcia. “Tenint en compte aquests factors, Déu n’hi do”.
Els cursos amb més demanda són aquells que van encaminats a tenir un currículum útil pel món laboral
Com explicava Josep Garcia, director del centre, els cursos en què ha crescut més la demanda són els “ensenyaments que van encaminats a tenir un currículum que t’ajudarà al món laboral”, que són, comenta, els d’Anglès, els d’Informàtica i el GES. El curs en què l’augment d’alumnat ha sigut major, a nivell de Barcelona, és l’anglès: en quatre anys, gairebé s’ha doblat el nombre, segons les últimes dades estadístiques de la ciutat publicades, del curs 2012-2013. Tot i això, el nombre d’alumnes és major en el GES i en Informàtica. Pel que fa als cursos de preparació per a les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, les xifres van augmentar considerablement en començar la crisi econòmica (any 2007), i s’han mantingut des d’aleshores. Així, si l’any 2006 el nombre total d’alumnes d’aquests cursos a Barcelona era de 661, l’any 2013 hi havia 2.733 alumnes, xifra semblant a la que es dóna cada curs des de l’any 2008.
Educació i ocupació
La formació adulta amb estudis de secundària ha augmentat considerablement a nivell espanyol, segons l’informe d’educació de 2014 de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic). Tot i així, encara és lluny de la mitjana dels països de la Unió Europea. A Catalunya, el percentatge de joves d’entre 20 i 24 anys amb estudis de nivell secundari és un 68,6%, mentre que en el conjunt de la Unió Europea és un 82%. Mentre que la demanda formativa adulta ha augmentat, també entre els joves, el nombre d’ocupats en aquest sector de la societat s’ha vist molt minvat en els últims anys: l’any 2008 un 61,47% de la població activa d’entre 20 i 24 anys estava ocupada. La xifra de l’any 2014 és 24 punts percentuals menor, situant-se en un 37,27%.
Les probabilitats d’accedir a una millor futura situació laboral i a millors salaris són majors amb una millor educació, segons l’OCDE
Segons aquest informe de l’OCDE, les probabilitats d’accedir a una millor futura situació laboral i a millors salaris són majors amb una millor educació. Un alt nivell d’educació està correlacionat amb un alt nivell d’ocupació. A l’Estat espanyol, la taxa d’atur d’aquells amb educació superior és la meitat de la de la població amb un nivell educatiu corresponent a la primera etapa d’educació secundària o inferior, pels qui aquesta taxa era d’un 31% l’any 2012. D’altra banda, a menys nivell educatiu, els ingressos també acostumen a ser menors: segons dades recollides a l’informe, el que guanya una persona amb només educació secundària pot ser entre un 20% i un 61% menys del que guanya una persona amb estudis superiors. L’informe de l’OCDE també afirma que l’educació ajuda a adquirir la capacitat d’una millor presa de decisions en temes que poden afecten la salut, l’esperança de vida i el benestar d’una persona.
Estudiar de gran el que no has pogut estudiar de jove
La Isabel, la Carmen, l’Adelaida són el cas contrari del Centre Sants-Raimon de Penyafort: tornen a estudiar ara, després de tota una vida treballant i d’haver deixat els estudis abans que no els hauria agradat. “Nosaltres no hem tingut l’oportunitat que han tingut els nostres fills”, comenta l’Adelaida. Les tres van deixar d’estudiar entre els 12 i els 14 anys. Al centre estudien matemàtiques, castellà i català. “Vull recordar el que havia estudiat de petita”, explica la Carmen, que sobretot vol aprendre bé el català. “Hi ha un perfil de persones que durant tota la seva vida ha estat treballant de sol a sol i que vol fer ara allò que no ha pogut fer de jove”, diu el director del centre, Josep Garcia. Per la Isabel ja és el vuitè any estudiant. “La meva filla volia que fes alguna cosa”, riu. Valora molt la proximitat dels professors, de qui diu que també els veu com psicòlegs, i que també es facin sortides. “L’aspecte cultural és molt important”, resumeix el Josep Garcia sobre el centre.
