Kilian i Joel ja són al carrer! L’alliberament dels dos joves empresonats preventivament després dels incidents a l’antiga fàbrica del passeig de la Zona Franca ha estat rebut amb alleujament per una part del barri. Hi ha hagut col·lectes, concentracions i missatges de suport. I això, probablement, diu moltes més coses de la Marina que els mateixos fets.
Perquè sí, per una part del barri han acabat representant una mena d’herois. Però quan la tensió s’acumula, actuar des de l’impuls no acostuma a acabar bé, i encara més, pel bé dels joves. No és convenient funcionar des de la reacció i la ràbia, ni des de la deshumanització de l’altre, encara que davant hi hagi persones conflictives, arrogants o directament delinqüents.
Però tampoc seria honest ignorar què hi ha darrere del suport que aquests joves han rebut. El barri ha viscut setmanes especialment delicades. El tiroteig mortal al carrer Mineria, el robatori violent a una dona gran a Can Farrero, els conflictes vinculats a l’antiga fàbrica ocupada del passeig de la Zona Franca… Tot això, concentrat en molt poc temps, ha deixat una sensació d’angoixa i tensió que no és habitual a la Marina.
Perquè la Marina, malgrat tots els seus problemes, continua sent un barri on la convivència quotidiana funciona millor del que sovint s’explica des de fora. Aquí la gent es coneix, es saluda i comparteix espais. Per això, quan passen determinats fets, l’impacte emocional també és més fort.
I potser és aquí on cal posar el focus. No només en la successió d’aquests fets, sinó en la sensació creixent que hi ha persones que fa temps que senten que ningú protegeix la seva tranquil·litat quotidiana. Quan aquesta percepció arrela, apareix un terreny molt perillós: el de justificar respostes impulsives perquè les institucions semblen arribar tard o estar massa lluny del problema real.
La Marina necessita seguretat, sí. Però també necessita calma, lideratges responsables i molta més inversió social i comunitària. Perquè quan els barris se senten abandonats, la por ocupa massa espai. I quan la por s’instal·la, la convivència es torna molt més fràgil.
Que tot el que ha passat ens serveixi per unir-nos encara més com a barri, per no deixar de mobilitzar-nos davant les injustícies i les necessitats que patim, i perquè les institucions es posin al dia amb la feina, que n’hi ha, i molta, a la Marina!
Joan Antoni Reyes i Blanco
