És curiós quan una celebritat d’internet admirada per la comunitat LGTBIQ+ entra pel finestral de vidre del públic cishetero i trenca tots els esquemes.
Em refereixo a Triana Marrash, una empresària digital trans coneguda per la seva irreverència que ha passat d’estar a la dark web oferint contingut molt fort a ser contractada per Zona Gemelos i exposant-se a un públic que no ha estat gaire acostumat a la seva foscor.
Alguns no la consideren referent perquè no és un bon exemple per a altres persones trans, però és que les persones LGTBIQ+ NO som éssers de llum. També tenim dret a ser erràtics i a respondre amb violència i depravació a un món que ens ha negat el dret a existir.
La Triana està oferint un contingut que traspassa els límits del socialment acceptable, però, i què? La seva existència és una forma de resistència: no demana permís, no busca educar ni representar a ningú. En una societat que exigeix que les persones trans siguin sempre pedagògiques, amables i políticament correctes per merèixer respecte, la seva presència molesta i, per això mateix, és valuosa.
La Marrash no és el mirall on tothom vulgui emmirallar-se, però obre una escletxa: mostra que les identitats trans també poden ser caòtiques, sexuals, fosques, contradictòries. I això també és part de l’humà. Pretendre que el col·lectiu LGTBIQ+ només pot oferir referents exemplars és una altra forma de control, més subtil, però igualment opressiva.
Potser la pregunta no és si la Triana és o no un model, sinó per què continuem necessitant que ho sigui.
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5)
















