La remodelació del passeig de la Zona Franca

L’Ajuntament de Barcelona va celebrar una reunió informativa a la Sala Pepita Casanellas per explicar els detalls del projecte de remodelació del passeig de la Zona Franca, una de les actuacions urbanístiques més esperades pel veïnat.

L’encarregada de presentar la proposta va ser l’arquitecta en cap de la ciutat, Maria Buhigas. La principal novetat és la redistribució dels usos de la via, amb canvis destacats en el carril bici. L’actual ubicació, que el fa coincidir amb parades d’autobús i contenidors, genera situacions de risc tant per a ciclistes com per a vianants. A més, el fet que cada banda de l’avinguda tingui un sentit de circulació diferent provoca confusió i inseguretat.

Amb el nou disseny, tots dos sentits del carril bici es concentraran al centre del passeig. Tindran una amplada total de 3,8 metres i estaran separats per parterres de 2,4 metres d’amplada, que ajudaran a integrar-los millor a l’entorn urbà.

Des del punt de vista tècnic, el passeig s’ha dividit en quatre tipus d’elements: connexions, interseccions, trams i nodes.

• Les connexions són els extrems que enllacen amb altres grans vies: la plaça Cerdà, al costat muntanya, i el nus de la Ronda Litoral, al costat mar.
• Les interseccions són punts clau de pas com els carrers Mineria i Motors.
• Els trams són les parts del passeig amb poc marge d’ampliació per la presència d’edificis i comerços, i s’han identificat quatre: Motors–Ulldecona, Cisell–Sant Eloi, Foc–Foneria i plaça de l’Orgull–Mineria.
• Els nodes, com el del carrer Cisell (amb l’Agència Tributària), el de Foc (a la plaça del Moviment Obrer) i el de Foneria (entre les places de la Marina i de l’Orgull), són punts amb més espai disponible on es podrien fer intervencions més àmplies.

La proposta municipal aposta per pacificar la via i guanyar espai per a vianants. Les voreres s’ampliarien lleugerament als trams —passarien dels 7,5 metres actuals als 7,8— i s’eixamplarien significativament als nodes, arribant als 10 metres. Aquests punts es volen potenciar com a espais de pas, trobada i descans, amb més mobiliari urbà i verd.

Pel que fa a l’arbrat, actualment el passeig compta amb 480 arbres. Amb la remodelació, la xifra podria arribar als 780. Durant la reunió, diversos veïns van demanar revisar el tipus d’arbres plantats, en especial les palmeres, per la seva escassa ombra i la proliferació de cotorres. “És una planta que no és autòctona, que no dona ombra i que, a més, serveix de niu per a les cotorres”, apuntava una veïna.

També amb l’objectiu de fer un passeig més accessible i amable, l’equip tècnic del consistori proposa augmentar el nombre de passos de vianants per reduir les distàncies entre un costat i l’altre de la via. Actualment, hi ha un pas de vianants cada 130 metres, un total de catorze. Amb el nou model, la distància entre passos es reduiria fins als 80 metres, fet que permetria arribar a vint-i-tres passos repartits al llarg de tot el passeig.

El veïnat reclama que la reforma del passeig vagi acompanyada de millores en la connectivitat, reducció del trànsit i la dignificació dels carrers adjacents

Aquesta mesura, però, planteja un repte important: evitar que la major presència de semàfors generi aglomeracions de vehicles i, en conseqüència, més contaminació atmosfèrica i acústica. “El passeig de la Zona Franca no necessita més vehicles, sinó ser un espai que el veïnat pugui gaudir”, va remarcar una veïna que viu a tocar de la via.

En la mateixa línia, una altra veïna, resident al carrer Mare de Déu de Port, va defensar que la reforma de l’artèria principal hauria d’anar acompanyada de la dignificació dels carrers adjacents, que actualment presenten mancances evidents en arbrat, pavimentació i senyalització, i que podrien acabar penalitzats si no es pensa en conjunt.

Durant el torn obert de preguntes, l’arquitecta en cap va respondre als dubtes, crítiques i aportacions del públic. Entre el veïnat hi havia opinions dividides sobre el model de carril bici central. Algunes persones van lamentar la manca de propostes alternatives i van reclamar que s’haguessin presentat altres models valorats en el passat, com una rambla o un bulevard, sorgits del procés participatiu del mandat anterior.

A més, diverses intervencions van insistir que la reforma del passeig hauria d’anar lligada a millores en el transport públic, amb noves línies d’autobús i l’obertura de la parada de metro del carrer Motors, una altra reclamació històrica al barri.

Un projecte amb vistes al següent mandat

La remodelació del passeig de la Zona Franca és un clam veïnal des de fa anys. Un repte urbanístic que va arribar al seu punt àlgid a finals del passat mandat, quan el veïnat es va implicar activament durant mesos en un procés participatiu per definir la configuració d’un passeig pensat per als seus usuaris.

Tot semblava a punt per iniciar les obres en el nou mandat que s’havia d’engegar ben aviat. De fet, així es va anunciar en múltiples ocasions. “Es preveu que el projecte executiu estigui enllestit a principis de 2024” o “el passeig de la Zona Franca està cada vegada més a prop d’un canvi d’imatge” són només alguns exemples d’afirmacions recollides a La Marina, fruit de declaracions de representants polítics d’aleshores.

Però van arribar les eleccions, el canvi de govern i, després, el silenci. La feina feta va quedar en paper mullat, i el nou passeig, que el veïnat ja fregava amb les puntes dels dits, es va tornar a allunyar. En qüestió de mesos, una transformació que semblava imminent va passar a ser una altra promesa ajornada, i es va afegir a la llista de projectes urbanístics pendents a la Marina.

Ara, dos anys i mig després de l’inici del nou cicle polític, el projecte torna a escena. La sessió informativa celebrada recentment ha estat el primer pas per reprendre un procés que, si tot avança segons el calendari previst, hauria de culminar amb el projecte executiu enllestit i a punt per posar-se en marxa durant el següent mandat. Tot i això, el retorn als debats i a les fases prèvies va generar una certa sensació de déjà vu entre molts dels assistents. “Qui ens assegura que això es farà realitat?”, es preguntava un veí, entre les prop de dues-centes persones que van assistir a l’acte.

La resposta és que no hi ha garanties absolutes. Els terminis administratius, la complexitat tècnica i els canvis de govern poden alentir o reconfigurar qualsevol transformació urbana. Però la feina feta fins ara —el procés participatiu, els estudis previs, el debat sobre el model— no s’ha perdut. Potser és justament això el que permet confiar que, aquesta vegada, el camí pot ser més sòlid. Almenys, de moment, sembla que el projecte torna a posar-se en marxa.

Dos anys i mig després de l’inici del nou cicle polític, el projecte torna a escena. Si tot avança segons el calendari previst, la sessió informativa serà el primer pas per culminar amb el projecte executiu a punt per posar-se en marxa durant el següent mandat

Els models participatius: quatre propostes per repensar el passeig

Durant el procés participatiu impulsat en l’anterior mandat, el veïnat va analitzar diversos models per transformar el passeig de la Zona Franca. Aquests són els quatre dissenys principals que es van posar sobre la taula:

1. Bulevard amb carril bici lateral
   Eliminava la filera central de palmeres i concentrava els carrils de circulació al centre. El carril bici es desplaçava al lateral, deixant una zona de pas segura per a vianants entre les parades de bus i els comerços, evitant conflictes amb bicicletes.
2. Bulevard amb carril bici central
   Proposava situar el carril bici al centre del passeig, envoltat per dues franges de verd i amb els carrils de vehicles a banda i banda.
3. Rambla central
   Establia una franja d’estada central de gairebé nou metres, amb arbrat i carril bici als costats. A canvi, es reduïa l’amplada de les voreres laterals.
4. Rambla lateral
   Impulsada per un grup d’arquitectes del COAC, plantejava una rambla de 10 metres al costat Montjuïc, on hi ha més comerç i escoles, amb espais de descans i joc. Els quatre carrils de circulació es concentraven al costat Llobregat, i el carril bici es traslladava al carrer Mare de Déu del Port. L’eix central es destinava a serveis: parades de bus, contenidors i aparcaments per a persones amb discapacitat.

La veu de la oposició:

Ancor Mesa (Barcelona En Comú)

La reforma del Passeig de la Zona Franca havia d’iniciar-se aquest mandat i acabar el 2026, segons el pla de Barcelona en Comú. El govern de Collboni ha aturat el projecte, desviant els fons al centre i deixant sense pressupost reformes previstes a barris com la Marina, històricament oblidats. Tot i les inversions i millores impulsades amb Colau, ara no hi ha ni calendari ni pressupost per al passeig. Des de Barcelona en Comú exigim que el govern rectifiqui, recuperi el pla original i executi la reforma abans de les pròximes eleccions perquè la Marina no torni a quedar enrere.

Georgina Lázaro (Junts per Barcelona)

La reforma del Passeig de la Zona Franca ha de ser una actuació prioritària per dignificar l’espai, reactivar l’economia local i millorar la qualitat urbana del barri. Junts denuncia que el procés dels comuns va ser precipitat i sense base tècnica, i que el govern Collboni no ha complert l’acord de crear una comissió de treball ni ha reprès la participació veïnal. A més, ha presentat una proposta sense informar els grups municipals. Exigim un debat obert, amb estudis tècnics, transparència i participació real, perquè la Marina no pot continuar esperant.

José Antonio Calleja (PP Barcelona)

Fa temps que s’ha de solucionar el problema dels carrils bici: molts són ineficients i fins i tot perillosos, especialment per a qui baixa de l’autobús. Celebro que es recuperi la remodelació del passeig, però no cal ampliar les voreres a deu metres, sinó reparar-les i invertir a millorar la mobilitat i la connectivitat del barri. És urgent obrir la parada del carrer Motors, ja que l’L2 és un projecte llunyà. Cal escoltar el veïnat, que coneix millor les seves necessitats, i impulsar millores en neteja, mobilitat i espai públic per reforçar l’atractiu comercial i lúdic del barri.

Francesc Almacelles (ERC)

El Passeig de la Zona Franca és clau tant per la seva funció logística com per ser el centre de la vida comunitària de la Marina, i exigeix un procés participatiu al nivell de la seva importància. ERC defensa que la reforma s’ha de fer ja: és inacceptable que el centre rebi prioritat mentre aquí el barri pateix. El procés ha de basar-se en un coneixement acurat de la mobilitat, amb estudis de trànsit, connexions amb Montjuïc, la Zona Franca i el mar, pacificació de carrers adjacents i millora de la xarxa d’autobusos. El passeig ha de convertir-se en una via cívica, amb serveis i espais còmodes per a veïns i veïnes.