Imaginem un nou passeig de la Zona Franca

Un veí assenyalant la seva observació en una de les tres taules de treball organitzades a la sessió de mobilitat. Alejandro Flores

El 15 de novembre és una data marcada al calendari de la Marina perquè va començar el procés participatiu per remodelar el passeig de la Zona Franca. S’inicia així el debat per atendre una reivindicació històrica dels barris de la Marina, com és la transformació d’aquesta via.
Llavors es va constituir la Comissió de Seguiment integrada per veïns, veïnes, entitats i tècniques municipals per dissenyar les àrees i convidar els actors que calia sumar a les reflexions i els debats sobre la futura modificació; la transformació del passeig de la Zona Franca abastarà des de la plaça Cerdà fins a la zona urbanitzada del carrer A. Immediatament després de la reunió de la Comissió, es va presentar tot el calendari del procés participatiu al veïnat, al Consell de Barri celebrat el mateix dia a la Sala Pepita Casanellas.

I és que el passeig de la Zona Franca que tenim actualment connecta, al llarg de gairebé dos quilòmetres, la plaça d’Ildefons Cerdà amb el carrer A, a tocar del port. Amb una amplada de 40 metres, més de la meitat correspon a les dues calçades, per on circulen al voltant de 8.500 vehicles al dia, mentre que les voreres ocupen el 37,5% i la illeta central amb les palmeres, el 25,5%. Tot aquest tram s’ha analitzat des de diverses perspectives a fi d’incloure la mirada veïnal en la futura intervenció urbana.

Així doncs, què es modificarà i com? Precisament, la idea ha estat recollir les necessitats i aspiracions veïnals per prendre-les com a punt de partida per treballar les propostes de disseny i retorn en una fase posterior.

Passejades, enquestes, carretons informatius, marxa exploratòria amb perspectiva de gènere i murals per a infants han convidat gent diversa del barri a dir-hi la seva. A més, des de novembre i fins aquest febrer, també s’han realitzat diverses sessions de debat referents a l’activitat econòmica, la mobilitat, l’espai públic, el carril bici i les zones verdes, i s’han fet consultes específiques a col·lectius com la comunitat educativa i el jovent. Tot plegat amb la intenció d’elaborar una diagnosi compartida amb els diversos agents que hi intervenen, recollint quins són els problemes, els punts forts i les oportunitats del passeig de la Zona Franca.

I el veïnat s’hi ha aplegat. La importància del passeig de la Zona Franca i la voluntat dels veïns i veïnes per exposar el seu punt de vista sobre com haurà de transformar-se ha reunit centenars de persones a les prop de 10 trobades organitzades en els diversos formats. S’hi ha posat en la diana els usos que es volen prioritzar al nou passeig, tenint en compte la seva situació, significació històrica i les necessitats i reptes que presenta.

“La idea és que el veïnat faci seu el procés participatiu i se senti part de la comunitat que decideix, la seva opinió es tindrà en compte per al futur d’aquesta via”, comentava una de les tècniques responsables del procés.

La dinàmica en totes les sessions de debat ha estat l’organització de taules de treball, amb la idea de facilitar el torn de paraules per a tothom.

I és que, amb tot el que hem avançat com a barri, el passeig ha canviat molt des dels dies de l’època agrícola i industrial. Dissenyat a principis del segle XX, es va construir per vertebrar i subministrar recursos per a les diferents necessitats de les indústries que s’havien instal·lat a la Marina. El seu nom ve d’un projecte ambiciós que es planteja el 1929 per desenvolupar-hi una gran zona portuària amb canal de navegació i muralla inclosa, a fi d’evitar la fuga de mercaderies. El projecte mai arriba a realitzar-se, però dona nom a l’actual passeig de la Zona Franca.

Ara els nuclis urbans envolten tot el passeig de la Zona Franca gairebé completament, i els vianants l’utilitzen per comprar al comerç de proximitat, per agafar el metro o el bus, per anar a treballar, o simplement per fer honor a la seva utilitat més etimològica, que és passejar i gaudir de la vida al carrer.

“Cal canviar la ubicació del carril bici”; “No poden passar tants cotxes de pas per aquí, cal desviar-ne alguns”; “I què fem els veïns que tenim cotxe?”; “Cal millorar la mobilitat en general, necessitem que acabin les parades del metro”. I la demanda de valorar la mobilitat a carrers com el de Mare de Déu de Port, Ferrocarrils Catalans, Foneria, Alts Forns o Foc i veure com descongestionar-los de trànsit buscant alternatives de circulació… eren alguns dels comentaris i preocupacions expressades a la sessió de mobilitat.

Podreu consultar
les presentacions i
les actes de les
reunions al web
decidim.barcelona


Les conclusions de
tot el procés es
presentaran en una sessió
final a la Sala Pepita Casanellas


Pel que fa a l’espai públic sobretot ha destacat la idea de fer un passeig més verd i més integrat amb l’entorn, que serveixi, per exemple, com entrada a Montjuïc i els parcs adjacents: “Volem voreres amples, per mi això és el més important”; “cal millorar la il·luminació”; “també cal fer-lo més accessible, les voreres van canviant d’amplada en cada tram”; “necessitem seients i que estiguin disposats per xerrar amb altres persones”; “cal cuidar els serveis bàsics dels veïns del passeig com els contenidors, però que tampoc no facin nosa, potser en alguna zona cal augmentar-los”, expressaven veus diverses a les taules de treball, metodologia triada per facilitar que tothom pogués parlar, davant la nombrosa concurrència de persones a la majoria de sessions.

Tanmateix, Barcelona, igual que totes les ciutats europees, intenta millorar i augmentar la seva xarxa de carrils bici per afavorir la mobilitat sostenible. Per això, la idea és mantenir el que tenim, tot i que la seva ubicació pugui variar: Així, els veïns i veïnes han participat dels torns de paraules que reflexionaven sobre diferents qüestions: Com es distribuiran els usos per a tota l’amplada del passeig? El carril bici anirà pel centre o es mantindrà als laterals? S’eixamplarà la mida de les voreres per millorar la mobilitat en relació amb els comerços de proximitat i les terrasses dels bars i restaurants? Molt de debat!

I aquest ha estat un altre punt destacat en les trobades sobre el disseny del futur passeig. El veïnat ha conversat sobre els diferents espais de circulació per a vianants i si es volen concentrar només en les voreres laterals, o bé deixar una rambla central envoltada d’arbres com la que teníem abans. Els nous usos que se li donarà al cordó de servei, la distribució del transport públic, la il·luminació i la disposició dels diferents elements de mobiliari urbà que es poden agregar a l’espai públic determinaran la forma com utilitzem el passeig, de manera que cal analitzar-los acuradament perquè tots els actors que hi intervenen se sentin atesos i connectats amb la principal via de comunicació dels barris de la Marina.
En tot cas, a les diferents sessions no s’ha oblidat la història de la Marina i els veïns i veïnes han reivindicat que el futur passeig de la Zona Franca arribi al mar i a la plaça de les Drassanes a través del Morrot: “vull que el meu passeig arribi al mar i a la Farola”, es repetia.

A més a més, a les passejades exploratòries, es va veure in situ quines eren les mancances i les necessitats del passeig. El veïnat hi va fer constar la falta de mobiliari urbà com bancs o zones de descans, especialment a l’altura del Prat Vermell, on l’arbrat és escàs i encara cal dinamitzar el comerç de proximitat perquè sigui un espai més amable i més segur. “I on queden les taules de ping-pong, parcs a peu de passeig, els espais per a jugar a jocs de taula o les àrees infantils i algunes per als gossos?”, es preguntava la comitiva integrada pel veïnat i els equips tècnics.

Trobades temàtiques, passejades, enquestes, marxa exploratòria i murals per a infants han convidat gent diversa del barri a dir la seva

Totes les activitats d’aquest procés han tingut en compte la perspectiva de gènere de manera transversal, però tot i així es va valorar positivament el fet de realitzar-ne una que fos específica per a dones, amb la voluntat d’incidir en aquelles necessitats que les afecten especialment per l’ús que fan de l’espai públic, com per exemple pel que fa a la il·luminació i la percepció de seguretat.

D’aquestes passejades van participar també els membres de l’Associació Esclat, entitat que té com a objectiu contribuir al fet que les persones amb paràlisi cerebral i malalties similars desenvolupin el seu projecte de vida amb qualitat. El col·lectiu, sovint, pateix els obstacles que es troben a l’espai públic per poder transitar, i per aquesta raó han volgut sumar-se i deixar constància de les seves necessitats.
És tot un repte intentar fer un resum de les diverses reunions, ja que han estat moltes i diverses les aportacions. S’exposaran en la sessió de conclusions a la Sala Pepita Casanellas i també les podreu consultar en detall al web decicim.barcelona, on trobareu tota la informació del procés.

Cal mirar cap al futur, les formes de relacionar-nos amb l’espai públic han canviat. El barri creix i les necessitats no són les que teníem abans. Per aquesta voluntat de canvi i per atendre unes necessitats que la Marina ha reivindicat llargament s’ha fet la primera part d’un procés que ens ha de portar al nou passeig de la Zona Franca. Gràcies al veïnat per la participació i la implicació, ja que la ciutat i els nostres barris la fem cada dia i entre tots i totes.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.