L’inici de l’escola bressol és un moment clau en la vida de qualsevol infant i la seva família. És la primera separació significativa del nucli familiar, la porta d’entrada a un món nou: un espai col·lectiu, amb altres infants, noves figures adultes de referència, horaris, rutines i una dinàmica desconeguda. Aquest pas no només suposa una adaptació per als infants, sinó també per a les famílies i per a l’equip educatiu. A aquest procés li diem familiarització, i cal entendre’l com una etapa fonamental, que ha de ser cuidada amb especial atenció, paciència i empatia.
Un procés, no un tràmit
Massa sovint es tendeix a veure la familiarització com un simple tràmit que cal superar per “començar el curs”. Però a l’escola bressol Bellmunt entenem aquest temps com una part essencial del procés educatiu. És aquí on es posen les bases del vincle entre l’infant i l’educadora, on es construeix la confiança en el nou entorn i on es donen els primers passos cap a l’autonomia i la seguretat emocional fora del nucli familiar.
Aquest procés no és automàtic ni immediat. No podem pretendre que un infant de pocs mesos o pocs anys estableixi un vincle significatiu de la nit al dia. El vincle, la confiança i el benestar emocional es construeixen amb el temps, amb la presència sostinguda, amb una mirada respectuosa i amb la previsibilitat que donen les rutines i els límits clars. I és precisament això el que oferim des de l’escola: una estructura segura i afectiva on cada criatura pot trobar el seu lloc, al seu ritme.
El que suposa per a les criatures
Per als infants, entrar a l’escola bressol suposa enfrontar-se a molts canvis de cop: deixar el seu entorn habitual, passar hores lluny de les figures d’aferrament principals, conviure amb altres infants, adaptar-se a nous horaris i a la dinàmica de grup. Tot és nou. Tot pot generar incertesa. I per això, és fonamental que el procés de familiarització es faci de manera progressiva, respectuosa i adaptada a cada infant.
Els primers dies solen venir acompanyats de plors, inseguretats i resistències. És la manera que tenen les criatures de manifestar que encara no entenen què està passant. Aquest malestar és natural i legítim. El paper de l’adult no és esborrar-lo, sinó acompanyar-lo amb empatia i paciència.
El procés de familiarització és un període d’adaptació tant per a infants, com per a famílies i equip educatiu que requereix temps, empatia i paciència
Vincle amb l’educadora: un element clau
La familiarització no consisteix únicament en conèixer l’espai físic de l’escola. El més important és l’establiment del vincle amb l’educadora de referència. Aquest vincle no apareix sol, ni per art de màgia. Requereix temps, constància i confiança. Les criatures necessiten veure que l’educadora està disponible, que els comprèn, que els cuida amb afecte i que és present en els moments de necessitat.
El que viuen les famílies
Tot aquest procés no és només dels infants. Les famílies també travessen un moment de transició important. D’una banda, moltes famílies arriben a l’escola amb la convicció que la bressol és un espai ric, ple de propostes educatives, socialització i aprenentatges significatius per als seus fills. Però d’altra banda, sovint conviuen amb sentiments de pèrdua, incertesa i, en alguns casos, culpa. És habitual que aparegui el sentiment d’abandonament, una emoció tan legítima com dolorosa.
Les famílies poden sentir-se insegures sobre com anirà tot, sobre si el seu fill o filla ho passarà malament, o sobre si estan fent “bé” deixant-lo a l’escola. La incertesa de no saber quant de temps durarà el procés de familiarització o si s’està fent prou bé, pot generar angoixa. I per això, des de l’escola, és imprescindible acompanyar també les famílies, escoltar-les i validar les seves emocions.
A l’escola bressol Bellmunt entenem que familiaritzar-se és entrar en relació: amb l’espai, amb les persones, amb les rutines i amb una nova realitat que pot despertar emocions molt diverses. I per això, cuidem especialment aquest moment, acollint i sostenint tant els infants com les seves famílies.
Disposem d’un ambient càlid, estructurat i previsible. Les rutines estan pensades per aportar seguretat emocional i ordre, i les transicions es fan amb delicadesa. Respectem profundament els temps individuals de cada infant i no forcem ni accelerem cap procés. Entenem que cada nen i cada nena té un ritme propi, i això vol dir que cal tenir paciència i confiar.
Per exemple, els primers dies, les famílies es queden amb l’infant a l’estança, compartint l’espai i observant. Progressivament, es comencen a fer breus separacions, i mica en mica s’allarga el temps que l’infant passa sense la família, sempre tenint en compte la seva resposta emocional. Aquesta progressivitat és clau per evitar situacions de desbordament i perquè els infants puguin anar interioritzant que, encara que la família marxi, sempre torna.
La “placeta”: un espai per a les famílies
Una de les eines que ens ajuda a fer més amable aquest procés és l’espai de trobada a la placeta. Es tracta d’un espai pensat especialment per a les famílies durant els primers dies de separació. Després del comiat, poden quedar-se allà, prop de l’escola, en un espai acollidor, on compartir neguits, conversar, prendre un cafè o un te, i començar a teixir xarxa amb altres famílies.
Aquest espai no és només un lloc físic: és un pont emocional entre estar a l’estança amb el fill o filla i marxar del tot. Sovint, en aquest espai, sorgeixen converses sobre criança, es comparteixen dubtes, pors i experiències, i es crea un sentiment de comunitat que dona força i confiança a les famílies.
A més, des d’un vessant més pràctic, tenir les famílies a prop facilita molt la gestió del procés: si l’infant està molt angoixat o no aconsegueix calmar-se, podem avisar la família perquè torni.
Conclusió: familiaritzar no és desprendre’s, és confiar
El procés de familiarització no és fàcil, però és profundament necessari. És el primer gran aprenentatge relacional de moltes criatures, i marcarà la manera com viuran altres transicions al llarg de la seva vida. Fer-ho amb respecte i sense presses és un regal que els oferim.
A l’escola bressol Bellmunt, aquest procés no es viu com un obstacle, sinó com una oportunitat d’acompanyar de manera significativa i de construir, des del primer dia, un entorn on infants i famílies se sentin acollits, escoltats i confiats. Perquè només des d’aquesta base segura, els infants poden créixer, explorar i aprendre amb llibertat.
L’equip de la Bellmunt.
