Enginyer i ambientòleg, Alex Ramon és portaveu de Coopgeeni, una cooperativa nascuda el 2017 que combina la promoció d’habitatges cooperatius amb la transició energètica. Des de llavors han impulsat projectes tan reconeguts com la Chalmeta, rehabilitacions en barris amb població en situació de vulnerabilitat, i a més, han liderat projectes de comunitats energètiques pioneres a Catalunya. Parlem amb ell sobre la trajectòria de l’entitat i el futur de l’habitatge cooperatiu a la Marina.
Expliqui en breu, com neix Coopgeeni i quin camí heu fet fins ara?
Som una cooperativa que va néixer el 2017 arran de l’experiència prèvia de Geeni SL, amb més de 15 anys en el sector de l’eficiència energètica. Des del principi ens hem centrat en barris amb població en situació de vulnerabilitat, on no hi havia cap promoció de cooperatives abans que hi arribéssim. Al Besòs i al Maresme, per exemple, hem fet més de 900 rehabilitacions, superant ja el miler en total.
Part de la nostra lluita ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona passi d’invertir zero a dotze milions d’euros en rehabilitació. Som pràcticament l’única cooperativa que ha assumit aquest repte en barris vulnerables. Altres entitats treballen en zones com Sarrià, on es concentra el 80% de les ajudes públiques, però nosaltres hem demostrat que es poden fer projectes més assequibles: una rehabilitació al Besòs ens ha costat un terç del que val la mateixa actuació a Sarrià. Estudis del Sector ho corroboren. Amb això hem volgut demostrar que el nostre model és sostenible, encara que els bancs no ens vulguin finançar. I, sobretot, que es pot posar l’habitatge cooperatiu i la rehabilitació al servei de la gent que més ho necessita.
Abans d’entrar en l’habitatge, parleu sovint de transició energètica. Quin paper té en el vostre projecte?
Exacte, a més de l’habitatge, Coopgeeni impulsa la transició energètica. Som pioners en comunitats energètiques locals i d’autoconsum compartit: 11 de les primeres 40 de Catalunya les hem fet nosaltres, i també les primeres a Madrid i a Andalusia.
Sempre explico el problema climàtic que tenim i les respostes que estem donant amb la metàfora de l’elefant i la formiga. Si t’has d’enfrontar a totes dues, en quina et concentres? Canviar una bombeta és una formiga: important però amb un impacte molt petit. En canvi, la producció energètica és l’elefant: si no l’afrontem, ens arrossegarà. El 90% del canvi climàtic depèn de com produïm i com ens proveïm de l’energia, i per això cal apostar per l’autoconsum compartit, per generar l’energia on es consumeix i compartir-la a nivell local, en lloc de dependre de grans centrals llunyanes, pel tot el que comporta traslladar-la.
Aquesta ha estat també una lluita normativa. El Reial decret 15/2018, que va obrir la porta a l’autoconsum compartit i a les comunitats energètiques, el vam redactar set persones, entre elles jo mateix. Aquell pas va ser clau per reconèixer legalment un model que avui és essencial per frenar el canvi climàtic.
Tenim clar que la necessitat d’habitatge és urgent, però la transició energètica no pot quedar aparcada. Per això volem crear una comunitat ciutadana d’energia a la Marina, capaç d’agrupar veïns i entitats, i demostrar que és possible un model més just, sostenible i en mans de la gent.
D’acord, parlem ara de la cooperativa que heu muntat entre veïnes i veïns del barri. Mencioneu sovint el conveni ESAL, què és i per què és tant important per a vosaltres?
El conveni ESAL va néixer per promoure 2.000 habitatges de cessió d’ús a través de cooperatives i fundacions. Durant el mandat dels comuns se’n van arribar a construir unes vuit-centes, i en quedaven més d’un miler en procés, entre els quals hi havia els nostres projectes a la Marina: tres promocions amb 180 pisos, dels quals 150 eren de Coopgeeni i 30 obertes a altres cooperatives que no es van arribar a constituir. Tot estava aparaulat, però mai es va arribar a signar.
Quan entra l’actual alcalde Collboni, els terrenys es van cedir a Incasòl i les nostres promocions van quedar fora. El projecte de la Candela a la Marina, es deia així, estava desenvolupat, hi havia molta feina feta i l’esperança de 150 famílies, però tot es va esfumar.
Amb l’entrada del PSC, el conveni ESAL va quedar aturat i només es preveia acomplir 1.000 habitatges dels 2.000 inicials, una aposta nul·la pel model cooperatiu. Això ens va mobilitzar a tots i arran la pressió hem aconseguit recuperar el compromís d’arribar fins a 1.800 pisos a tota la ciutat, però a la Marina la major part del sòl públic s’ha destinat al sector privat.
I ara què passa amb el més d’un centenar d’associats del barri que confiaven poder-hi accedir?
Avui la realitat és que a la Marina només ens han adjudicat 40 habitatges. Nosaltres reclamem que siguin almenys un centenar, perquè el conveni ESAL establia que calia prioritzar el vincle amb el territori. Per això, inicialment tots els 180 pisos de la Marina havien de ser per a Coopgeeni, perquè érem l’única cooperativa al barri, i la gent ja ens coneix d’haver treballat a la Chalmeta, però vam animar altres cooperatives a sumar-s’hi. Ara aquest criteri de vincle amb el territori s’ha trencat i el repartiment s’ha fet sense tenir en compte l’arrelament veïnal. El resultat és que moltes cooperatives d’altres barris, fins i tot de fora de Barcelona, posen els ulls a la Marina mentre nosaltres, que som del barri i hi tenim el 80% dels associats, quedem arraconats. El partidisme ha dividit el sector de l’economia social i ha generat tensions entre entitats que fins ara treballàvem juntes.
Els associats de Coopgeeni se senten indignats i desanimats. Hi ha famílies que fa cinc o sis anys que esperen i veuen com les seves oportunitats es redueixen a la mínima expressió. Malgrat tot, mantenim la lluita perquè els joves i les famílies del barri no hagin de marxar per manca d’habitatge assequible.
Prepareu mobilitzacions?
Ho tenim clar i el missatge també és clar: necessitem que es respecti la prioritat territorial i que la gent de la Marina tingui l’oportunitat de viure al seu barri. És una crida a l’acció col·lectiva perquè, si no ens mobilitzem, els recursos tornaran a quedar fora de l’abast de qui més els necessita.
