Parlant Clar
Aquests dies, pensava en el Papa Francesc. No pas pel seu paper dins l’Església, sinó per la seva humanitat, per la manera com parla de les perifèries, dels descartats, de la gent invisible per a un sistema que ja fa temps que va deixar de funcionar per a la majoria. En un món cada cop més polaritzat, el seu missatge –de diàleg, de justícia social i de trobada amb l’altre– és una petita llum.
I parlant de trobades, no puc deixar de mirar el nostre barri. A la Marina tenim ganes, tenim gent, tenim història. Però ens falta una cosa essencial: articular-nos millor. Articular-nos com a barri vol dir tenir espais on posar en comú els nostres anhels, les nostres mancances, les idees i les propostes de millora. Vol dir deixar de ser un apèndix del districte de Sants-Montjuïc i començar a ser allò que ja som en essència: un districte propi. Amb veu pròpia.
Potser l’apagada de fa uns dies va ser, simbòlicament, una oportunitat. Durant aquelles hores, sense mòbils ni pantalles, algunes veïnes i veïns van aixecar el cap, van parlar entre elles. Com si una petita utopia s’hagués colat per les esquerdes del sistema. Tornem-hi. Compartim espais, parlem. Fem comunitat.
Reivindicar la Marina com a districte no és només una qüestió administrativa. És una declaració d’autoestima col·lectiva. És dir: existim, persistim i ens mereixem decidir sobre allò que ens afecta. Ho deia el Papa Francesc: “El temps és superior a l’espai”, significa donar prioritat als processos, més que a la possessió dels espais de poder. Significa iniciar camins, acompanyar creixements, sense obsessionar-se pels resultats immediats. Doncs fem que aquest temps, el nostre, sigui de construcció compartida. Un animem a participar activament dels diversos espais i associacions del barri.
Joan Antoni Reyes i Blanco
