Ignasi Conesa, primer secretari del PSC a Sants-Montjuïc
L’antropòleg Claudi Esteva Fabregat escrivia que el “locus” era el lloc imprescindible on l’individu comencés la vida social envoltat del seu entorn més proper, el deia, família. Aquest espai, la llar, seria el lloc on comencem a desenvolupar-nos com a éssers socials.
Cal tenir en compte que sense un espai segur que ens envolta, que ens protegeix, que ens permet un mínim desenvolupament personal és difícil crear la base perquè les persones aportin el millor al conjunt de la societat i que se sentin integrades. Aquest “locus” combinat amb una educació d’excel·lència, una sanitat universal i uns serveis socials amb pensions justes, ens permet parlar d’una societat millor, més avançada i equitativa.
L’habitatge és un problema complex en una societat complexa, amb matisos i amb molts punts de vista i interessos barrejats. Hem basat un bé molt preuat en un bé de canvi econòmic, hem posat preu i no valor a una necessitat bàsica per al desenvolupament social. Les societats occidentals han valorat l’habitatge com a canvi pecuniari. Hem de començar a canviar el concepte, hem de posar valor a allò que realment ho té.
Sense un habitatge adequat per als seus components no podem parlar d’una societat adequada, i començar a parlar del cinquè pilar de l’estat del benestar és un avenç molt important, si considerem l’habitatge com un dret, les generacions futures canviaran el concepte i l’avenç serà imparable. Ja va passar amb altres drets que ara són considerats fonamentals i que en altres èpoques no es valoraven. Es creia en la importància d’assistència voluntària, en la caritat, al bon cor d’alguns, fins que l’estat ho va considerar prioritat i base d’una societat justa, sempre de la mà d’aquests projectes polítics que creuen en l’avenç social, aquests projectes progressistes que són els que realment tenen la visió de futur i de millora de la vida dels seus conciutadans i conciutadanes.
Les persones que hem estat, per raons laborals o de compromís o d’altruisme a l’àmbit del sector de l’habitatge, coneixem perfectament el rostre dels drames que amaga la manca d’unes polítiques en aquest sector basat en benefici de la majoria. Les polítiques dels que practiquen la gestió pensant en certs interessos econòmics i només treballen per a uns quants provoca que quan una crisi apareix sense avisar, tot s’enfonsa.
L’estat ha de ser el garant d’unes polítiques d’habitatge adequades que assegurin que ningú quedi enrere, unes polítiques que ens permetin estar orgullosos que la política transforma i millora les nostres societats. Les polítiques d’habitatge han de ser al centre de l’acció de qualsevol govern, però ja sabem que no qualsevol partit que ocupi el govern ho garantirà. Les forces progressistes són les que sabran resoldre un problema social del qual ja hem començat a canviar els conceptes i les paraules, anomenant dret i cinquè pilar de l’estat de benestar al que realment ho és. Hem de seguir al camí amb les polítiques adequades i donant la importància que ens permeti dir a les properes generacions, nosaltres, els socialistes i les socialistes, els i les progressistes treballem perquè els errors del passat no es repeteixin.
ky9a31