Ana Sans, consellera de Barcelona En Comú a Sants-Montjuïc
El projecte de Vila Veïna: posant la vida al centre, desplegat pel govern d’Ada Colau, està deixant de prestar servei entre el passat mes de febrer i el pròxim mes de maig, per la falta de priorització política del govern de Jaume Collboni.
Comencem pel principi: què és Vila Veïna? Es tracta d’un servei municipal amb mirada comunitària sobre el tema de les cures: cuida a les persones cuidadores, tant els i les professionals com les persones que ho fan en l’ambit personal. Totes aquestes persones, la majoria dones, són imprescindibles per al funcionament quotidià de la vida, com de l’economia familiar i social com de l’economia a escala de ciutat.
A La Marina el servei va arribar al 2021, sent una de les primeres Vila Veïnes de tota la ciutat de Barcelona i, a l’any següent, també es va obrir el servei a Sants-Badal, sent així el districte de Sants-Montjuïc un dels territoris amb més presència.
Cada Vila Veïna es porta a terme a equipaments públics del barri on es troba i té una persona que hi treballa en exclusiva pel projecte. Llavors, si el projecte en sí desapareix i no deixa de tenir un tècnic referent del servei es perdrà la visibilitat i l’objectiu del servei.
El Vila Veïna de La Marina es troba al CAI, Centre d’Atenció Integral, i per un costat, ha atès de manera individual i sense cita prèvia (fet molt pràctic i àgil davant del col·lapse de l’Administració) per resoldre dubtes de com fer tràmits, on anar a sol·licitar prestacions o bé on poder obtenir informació sobre algun servei, entre d’altres. Això demostra la seva proximitat i la facilitat d’accés, davant per exemple de la saturació dels Serveis Socials. Per l’altre costat, quan el servei portava un temps i es coneixia les necessitats de la gent del barri, s’han obert grups com el de “Mares veïnes” un espai de criança de 0 a 3 anys, o bé per avis i àvies cuidadores.
Llavors, el problema és que ja no estem en una fase pilot del projecte, ja que fins i tot hi ha avaluacions fetes i són positives, així com una molt bona valoració per part de les persones usuàries.
Per tant, que farà el govern amb les persones que estan utilitzant aquests serveis? A quins equipaments ubicarà els serveis?
La bona voluntat d’alguna treballadora o bé la mobilització entre les usuàries pot fer que es trobi continu¨tat, però això és un futur incert i arbitrari, ja que seria com dir “tu sí, tu no, tu sí, tu no”. Les companyes del grup de Yoga del Carmel, per exemple, s’han queixat conjuntament i se’ls hi ha trobat un altre espai on fer temporalment l’activitat, però a la resta de serveis del territori no. El que vindria a ser “un parche” al problema global.
Finalment, tornant a La Marina, aquí també les usuàries han començat a recollir signatures per tal de demanar la continuïtat del servei. “La unión hace la fuerza” i això ha de ser clau per tal que els veïns i les veïnes continuïin reivindicant un servei que millora el seu benestar. Perquè les cures no s’acaben, encara seran part del dia a dia, però sense suport.
