CARLA GENÍS |
A principis dels anys 50, nombroses persones provinents de la part alta de la Diagonal es van veure obligats a traslladar-se a altres zones de Barcelona en motiu de la celebració del Congrés Eucarístic que va tenir lloc l’any 1952. Can Clos i Polvorí van ser els llocs de destí per a moltes d’aquestes famílies. “Quan tenia deu anys, vaig venir amb la meva família a viure al Polvorí, on ens van allotjar a una dels habitatges juntament amb una altra família que com nosaltres havia viscut en una caseta de planta baixa o en una barraca”, afirma Eli Rolando Álvarez, actual president de l’Associació de Veïns del barri del Polvorí. Aquests nous llocs de residència, però, no comptaven amb la totalitat de serveis que actualment la major de part d’habitatges de Barcelona en tenen: “només havien dos habitacions, un menjador i una cuina per a dues famílies, i les condicions en què vivíem eren del tot insalubres”.
Durant aquests primers anys els veïns tampoc gaudien de bones infraestructures ja que el barri mancava d’aigua corrent, carrers asfaltats, transport públic i altres equipaments destacats com l’escola. Alhora convivien envoltats de brossa. “Cada dia venien els camions de les escombraries i abocaven tota la porcaria als barrancs, lloc on actualment es troba l’estadi Joan Serrahima i l’entorn de l’anella Olímpica”, explica.
Primers canvis
Però moltes de les demandes que s’esperaven veure acomplertes per part de l’Ajuntament mai van arribar, motiu pel qual els veïns del barri del Polvorí van començar a encapçalar les primeres reivindicacions. “Un dels casos més greus amb què ens vam topar va ser el mal estat dels edificis ja que molts d’ells patien d’aluminosi. Per això, moltes vegades ens reuníem la major part del veïnat amb l’objectiu d’aturar la Gran Via”.
Finalment, després d’anys de lluita constant, el veïnat va aconseguir firmar l’any 1994 el primer conveni amb l’Ajuntament, on aquest es comprometia a tirar endavant la remodelació del barri del Polvorí. Per fer possible la construcció de nous edificis, es va decidir que 98 famílies es traslladessin a la zona de l’Illa Metalco. “Quan vam rebre la notícia, alguns dels veïns que s’havien de mudar als nous blocs d’Illa Metalco van intercanviar-se amb altres perquè tot i que se’ls havia assignat nous pisos amb millors condicions, volien continuar formant part del barri on s’havien criat”, comenta E. Álvarez, i afegeix: “tot i així, tots els veïns que van haver de marxar els continuem considerant els nostres veïns, motiu pel qual mai falten a les nostres festes”.
Una remodelació llarga
Tot i les millores aconseguides, encara són moltes les dificultats que encara acompanyen a aquest barri situat a la falda de Montjuïc. I és que el pla de remodelació encara segueix en marxa vint anys després de la seva aprovació. “Tenim previst que per Nadal instal·lin un nou parc per als petits de la casa, habilitin algunes places i posin fi a les obres de la plaça Llorca”, expressa E. Álvarez. Tanmateix, aquesta modernització de l’espai també ha comportat la distància entre els veïns. “Fa uns anys, recordo que gairebé cada tarda els veïns baixaven les seves cadires i taules de casa i ens reuníem per sopar i xerrar dels temes del barri. Ara, aquest ambient de poble s’ha perdut, especialment com a conseqüència de l’arribada de nous veïns, instal·lats als nous blocs”.
Un altre dels problemes amb què s’enfronten els veïns del Polvorí, especialment aquelles persones minusvàlides, és la falta d’ascensors que connectin el Polvorí amb la Marina. “A l’obrir l’accés que connectava el Polvorí amb la resta del barri, ningú s’imaginava que les rampes que es van instal·lar al costat de les escales automàtiques tindrien un grau d’inclinació tan elevat que no permetrien fer un bon ús!”, destaca.
Però si hi ha una demanda que es caracteritza pel seu caràcter reivindicatiu és la mancança del transport públic. “Quan vam venir a viure, només existia un camí estret per on accedir al barri de la Marina de Port. Alhora, el transport era gairebé inexistent”, recorda E. Álvarez. Avui, ja existeixen més d’una línia que connecta el Polvorí amb la resta de la ciutat, tanmateix “seria necessari que augmentessin la freqüència de línies i ens posessin a disposició més línies d’autobús”, explica Rosa Sielva, veïna del barri.
Un altre de les reivindicacions històriques és el problema de la circulació de cotxes. “Molts vehicles passen cada dia a gran velocitat i saltant-se la major part de semàfors, sense tenir en compte que hi ha una escola de nens petits molt a prop”. Per això, una de les solucions que es proposa és la construcció d’un pas elevat, una obra que segons el president de l’AVV del Polvorí, “és totalment accessible ja que hi ha espai suficient per fer-ho alhora de què és una infraestructura que no requereix de gran pressupost per a la seva construcció”.
