Alejandro Flores
La Sala Pepita Casanellas lluïa el divendres un ambient diferent. Lluny de les activitats lúdiques que es fan amb freqüència a l’aula polivalent, es convertia en tot un museu efímer on els colors, les reivindicacions, la comunitat i el barri agafaven el protagonisme per recordar el llegat de Josep Maria Torres, pintor reconegudíssim a la Marina per la seva significació en les lluites veïnals i el jovent del barri, i per la particular forma que tenia d’implicar-se en els moviments socials: pintant i compartint.
“Pintava per sentir-se acompanyat de la seva pintura, expressar-la i sentir-se reconegut per les persones”, explicava la filla de l’artista, la Núria Torres. Amb els ulls brillants, sorpresa i emocionada per la quantitat de gent que havia assistit a un acte “fascinant” on “tothom ha posat el seu gra de sorra”, la Núria contemplava com les obres del seu pare es repartien entre els veïns i veïnes de la Marina, amics i amigues del pintor. “La idea del meu pare era que tothom tingués una part d’ell, i com que era molt del barri, li hagués encantat que tothom tingués alguna cosa seva i de les reivindicacions socials que plasmava”, comentava la Núria.
La Pepita Casanellas mostrava, com si fos una línia del temps, un llibre d’història obert, el pas dels anys a la Marina i les reivindicacions socials que ha protagonitzat no només el nostre barri, sinó també la resta de Catalunya i de l’Estat espanyol. “El Josep Maria era el pintor de pancartes, perquè cada cop que hi havia una moguda, no he vist ningú pintar més ràpidament i millor que el Torres”, assegura la Mercè, amiga del pintor, i afegeix: “Malgrat ser gran, continuava tenint ulls de nen, una curiositat infinita en interessar-se per totes les causes, amb una cerca permanent de la justícia i del que era bo i just”.
Acompanyats de la música reivindicativa, de crit esquinçador i desesperat de l’Amelia, els veïns i veïnes van recordar la memòria pictòrica del Josep Maria Torres, on també hi va haver literatura i poemes de persones com el seu amic Josep María Pérez, rememorant el pintor que “va denunciar a les seves obres els abusos sobre el poble”. Pérez l’equiparava amb personalitats com el Paco Candel o la Pepita Casanellas, que “no moriran mai per l’empremta que han deixat a la Marina”. En una passejada pel petit museu improvisat, tothom qui va assistir a l’acte va tenir l’oportunitat d’emportar-se una de les tantes obres que han marcat la trajectòria del pintor. “Compartir, compartir i compartir”, que era pel que havia lluitat en la seva vida.
El Julio Baños, veí i amic, el va recordar per tot el que havia fet pel barri. “Portava els joves a activitats nobles, honestes i agradables; tenia unes inquietuds molt arrelades, i era la bona relació amb el jovent, la seva implicació amb les necessitats dels més pobres, i que els veïns del barri tinguessin activitats a fer el que movia el Josep Maria Torres. Era una persona que sempre patia pels altres”, anunciava durant l’acte.
