Pel Joan Mollà, del seu bloc De Sants estant
Embolcallada amb l’èxit popular de la manifestació de la Diada, la Presidenta de l’Assemblea en el discurs final va exigir al President de la Generalitat fer la independència o convocar eleccions. Pocs dies després, van parlar tots dos. Dolors Feliu li va fer la proposta de declarar la independència a finals de l’any vinent, 2023, aprofitant una sèrie d’esdeveniments previstos que podrien debilitar l’actuació repressiva de l’Estat. I guardant en la recambra la possibilitat que l’entitat lideri la presentació d’una Llista Cívica a les properes eleccions al Parlament, per desencallar l’enfangada situació política a casa nostra.
La sorprenent proposta va ser, evidentment, rebutjada i titllada de precipitada, irreal etc. En tot cas, el MH Pere Aragonès té la potestat d’acceptar-la i de convocar a les urnes o no. I l’Assemblea té perfecte dret a presentar una llista cívica a les eleccions, siguin quan siguin.
Tractant de mirar les coses amb objectivitat, cadascú pot esgrimir la seva legitimitat: un per la força dels vots en les darreres eleccions i l’altra per la capacitat de convocatòria un any i mig després, amb una marcada crítica cap a les institucions. Sens dubte, el Govern Aragonès té tota la legalitat, però potser és més dubtosa la legitimitat si no està fent ni un pas en l’aspecte fonamental en que ha d’avançar i va prometre: fer ruta cap a la independència.
Per tractar de resoldre aquesta desavinença es pot proposar una prova, que podem anomenar experiment Papallona. Més que res perquè es tractaria de veure si els partits implicats estan en plena metamorfosi i en quin moment: ou, eruga, crisàlide o papallona adulta. Tot fa pensar que actualment estan en el tercer estadi, també anomenat capoll (i no penseu en la traducció directa al castellà), sobretot per la seva absoluta quietud i tancament.
Anem a l’experiment: consisteix en mirar de resoldre el tema de les legitimitats, perquè uns es basen en les urnes i els altres en les mobilitzacions. Doncs bé, mirem de dilucidar-ho primer en un terreny i després en l’altre, com en les eliminatòries a doble partit.
L’Assemblea ja ha fet la seva mobilització. Ara es tractaria que els tres partits independentistes fessin la seva. I a veure si aconsegueixen superar la manifestació de la Diada, amb l’ajut inestimable de la Guàrdia Urbana en el recompte “precís” del nombre de manifestants. Esperem que siguin ben equànimes.
És clar que primer caldrà que acceptin l’experiment, i si ho fan, que es posin d’acord en el dia l’hora, el lloc, el lema i el color de la samarreta. Si no ho aconsegueixen, possibilitat no gens remota, sempre poden fer manifestacions separades i en sumem els participants. Comprem tones de crispetes!
Caldria després la tornada, al seu camp: presentar-se a les eleccions, quan vulguin. L’Assemblea promocionant una Llista Cívica i a veure qui guanya llavors. I podríem ser generosos, renunciant a aquest partit de tornada, és a dir, a les eleccions, si abans ens han guanyat al carrer.
No us sembla una bona manera, ben esportiva, d’aclarir l’ombrívol panorama a casa nostra?
Fabricants de crispetes, uniu-vos!