Pel Rubén Cruz
L’associació Més Junts ha entregat aquest vespre, 29 de setembre, a les Cotxeres de Sants, els primers Premis Octubre que ha convocat.
Des de l’Associació Més Junts treballarem per potenciar i fer públic el reconeixement d’aquelles persones, entitats, col·lectius que al llarg de la seva trajectòria s’hagin distingit per la defensa dels drets socials, lingüístics, culturals i polítics d’arreu dels Països Catalans.
L’acte ha començat a un quart de vuit, amb l’actuació de les corals jove i adulta de la parròquia de Sant Medir, i ha finalitzat a les nou del vespre amb unes paraules de tancament del conseller d’Educació, Josep González i Cambray.
La primera edició ha volgut reconèixer l’activitat desplegada pels homes i dones que des del govern de la Generalitat i les entitats civils de la societat catalana van fer possible l’exercici del dret a decidir dels catalans, que ens vam autodeterminar ara fa quatre anys i encara hem de fer efectiva la decisió. Homes i dones polítiques que van ser empresonats per haver exercit un dret que la Constitució no nega i que el Codi Penal no prohibeix, com ara convocar i realitzar un referèndum.
Alguns dels presos polítics indultats han assistit telemàticament (Dolors Bassa, Raúl Romeva, Jordi Turull, Oriol Junqueras) o representats per persona interposada (Carles Puigdemont pel Josep Alay, el Toni Comin per la seva germana Betona, i el Jordi Cuixart per un membre d’Òmnium Cultural.)
Hi han comparegut personalment els presos polítics indultats com ara la Carme Forcadell, el Quim Forn, el Josep Rull, el Jordi Sànchez. Mentrestant ─la gestió del qual mentrestant resulta tan estranya─, els polítics en el exili han deixat enregistrat el seu missatge d’agraïment (Lluís Puig, Toni Comin, Carles Puigdemont)
El conseller de cultura, Lluis Puig, ha elogiat l’esperit associatiu català, que ens vertebra com a societat mirant de deixar-ne una de millor als nostres nets.
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raúl Romeva ha dit que com més ampli l’horitzó millor ens en sortirem.
Per al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la unitat és condició de fortalesa, tot recordant la cua de gent tan diversa que es va formar al col·legi electoral on va anar a votar l’1-O. La hi va demanar si és que no tenien por. Una senyora va respondre que l’havia tinguda durant massa anys, però que ara calia treure-se-la de sobre perquè la seva neta no hagués de tornat a passar por.
N’hem viscut tanta, de por, salvant els mots!!
És cert perquè tenim consciència de ser «la punta escabellada d’una corda ben trenada que ens arriba del passat», com diu el poeta Enric Casasses.
El conseller d’Interior, Quim Forn, ha recordat tantes hores com ha treballat políticament al nostre districte, per posar les bases que faran créixer Catalunya cohesionada. Forn defensa la victòria de l’1-O perquè vam perdre la por posant les urnes, i per això cal honorar-lo.
És cert que no som lliures, però ens agraeix tothom per la feina feta i per la que farem!!
El conseller de Salut, Toni Comin, ha dit que ja res no tornarà mai a ser com abans, perquè ens hem autodeterminat, i que no hem d’oblidar les raons per les quals volem fer efectiva la República: la llibertat i la igualtat entre catalans.
La Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, dedica el premi a tots els que van fer possible celebrar el referèndum, especialment als votants. Hem d’acabar amb la repressió com a primer pas cap a l’objectiu de la independència, amb unitat institucional i mobilització al carrer.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ens recorda Sants com a barri industrial i obrer, però també musical i literari.
L’expresident de l’Assemblea Nacional de Catalunya i actual secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, ha recordat els 22 anys que ha viscut al barri de Sants, molt a prop del centre cívic de Cotxeres. I ha explicat la resposta a la carta que el Secretariat d’Entitats li va escriure a la presó de Soto del Real el Nadal del 2017: hi agraïa les manifestacions de suport que rebia de la gent de Sants, que mai no falla!!
L’1-O ens obliga a recordar que units i amb voluntat som capaços de fer grans coses. Per tant, mirem el futur amb optimisme i convicció.
El conseller de Presidència i candidat a President de la Generalitat empresonat durant el debat de la seva investidura, Jordi Turull, reconeix l’escalf que els hem fet arribar, i ens l’agraeix.
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, diu que hem de ser-hi més per assolir l’objectiu.
El vicepresident Oriol Junqueras recorda que tenim una independència per fer, i que els polítics i els ciutadans ens tindrem de costat els uns als altres.
Hi hem escoltat “quan ens tornem a abraçar”, del Xavi Sarrià i El Cor De La Fera, i tot seguit “Més lluny”, de Lluís Llach que inspira l’associació. És cert que no només anant-hi junts serem un sol cor, sinó que més lluny dels arbres caiguts que ens barren el pas, més lluny de l’avui que ens encadena i del demà que ja s’acosta, tinguem present de no aturar-nos.
Finalment, el MHP Carles Puigdemont ha dit que el premi anima els exiliats i els independentistes a mantenir les posicions.
Ha tancat l’acte el conseller d’Educació, Josep González i Cambray recordant amb paraules de l’Arcadi Oliveras que durant el procés hi ha hagut una violència judicial i una vulneració de drets i llibertats. Com a conseqüència de la repressió deslliurada, alguns (els menys) diuen ara que cal passar pàgina com si res no hagués passat; altres consideren els anys del procés com els pitjors de la història (emblanquint dictadures i les seves repressions); mentre que per la resta ha estat un temps d’empoderament sense retorn.
Fem que la nostra indignació contra la repressió ens reporti mes justícia i llibertat. No hi ha aturador a la independència.
També hem sentit declamar el poema “El meu poble i jo” de Salvador Espriu, que el poeta va dedicar a la memòria de Pompeu Fabra en el centenari del seu naixement, 1968. Diu així
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Se’ns ha girat feina. Som’hi!
